Text del 13/07/2009
El sistema de valors que ha regit la nostra societat fins ara ha fracassat; s’ha buscat l’èxit individual i no el col·lectiu, l’especulació econòmica i no l’esforç.
Capital de la comarca del Garraf, Vilanova i la Geltrú està situada a mig camí de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, amb una extensió de 33,5 km2. Joan Ignasi Elena i García n’és l’alcalde des del 2005, però la seva vida política s’inicià anys enrere. “Abans d’esdevenir alcalde de Vilanova, vaig ser-ne el regidor de cultura. De fet, vaig començar a la política molt jove, el 1991, en assumir la secretaria general de la Joventut Socialista de Catalunya. Poc després vaig ser diputat al Parlament de Catalunya, fins al 1995, quan vaig decidir dedicar-me a l’advocacia, període en què vaig treballar amb Josep Maria Socies i Humbert, una figura molt rellevant a la Transició.”
En època de crisi, donar suport a aquells que més ho necessiten és fonamental. “En una recessió d’abast mundial com l’actual, una alcaldia té una limitació evident. Només podem estar al costat dels ciutadans i incrementar de manera exponencial els ajuts per a aquells que pateixen dificultats econòmiques.”
Una de les conseqüències més evidents de la crisi al municipi ha estat l’increment de l’atur. L’Ajuntament combat aquesta realitat oferint oportunitats de formació i reorientació professionals. “Tenim un índex d’atur del 17%. Si no hem patit més la crisi, però, ha estat gràcies a la nostra diversitat d’activitats econòmiques. Així, comptem tant amb una forta tradició industrial –per exemple, la fàbrica Pirelli i altres empreses vinculades al sector auxiliar de l’automòbil– com també disposem d’un sector terciari i de serveis potent. Hi ha unes 400 famílies dedicades a la pesca i la resta viuen de la restauració i el turisme. El 2009 hem multiplicat des del consistori els cursos de formació ocupacional per afavorir les feines amb molta demanda; per exemple, oferim cursos d’assistència a domicili a la gent gran.”
L’alcalde Elena valora positivament la injecció pressupostària del Govern central per fomentar la creació de nous llocs de treball. “Hem rebut 11 milions i mig d’euros, subvenció amb la qual hem construït un centre cívic, hem fet peatonal la Rambla, s’ha arreglat una part del passeig Marítim i hem creat carrils bici, entre altres actuacions.”
D’altra banda, Vilanova i la Geltrú també ha rebut “uns 30 milions d’euros més de la Generalitat de Catalunya, diners que s’han destinat a escoles, centres d’atenció primària, instituts, equipaments, infraestructures… Hem creat una xarxa potent de serveis socials i públics.”
Així també alleugereixen la situació d’atur de la població. “Som conscients que hem de treballar amb empreses de la mateixa ciutat i contractar gent aturada. Aquestes mesures d’urgència s’apliquen per revifar les diferents activitats econòmiques, però no són la panacea per al finançament municipal, encara pendent d’una solució definitiva. Si bé pràcticament la totalitat dels mitjans de comunicació manifesten que Catalunya ha resolt de forma positiva el seu finançament autonòmic, cal assenyalar que des dels ajuntaments assumim un 30% de despeses per competències que no són nostres. Amb el nou estatut s’ha avançat una mica en aquest assumpte, ja que ara, qualsevol llei que es dicti al Parlament de Catalunya ha d’anar acompanyada d’una memòria econòmica del cost que suposarà per a cadascuna de les administracions afectades.”
Aquest alt percentatge de despesa assumida per voluntat de servei ha anat adreçat aquest any, principalment, “a ajudes per a la gent gran o a beques menjador. Evidentment, són necessitats que cal atendre i que no podem obviar.”
L’empresariat de Vilanova i la Geltrú s’ha vist afectat per la situació actual a causa sobretot de la manca de suport de les entitats bancàries. “A l’Ajuntament hem previst atorgar les obres de caràcter menor a empreses que en aquests moments travessin una situació difícil. I a la resta de negocis els ajudem amb allò que faci falta, bé sigui acompanyant-los a l’Institut Català de Finances o fent pressió perquè cobrin deutes d’altres administracions.”
Avui, Vilanova i la Geltrú té una població d’uns 70.000 habitants. “Mai hem estat una ciutat de segones residències. Hi viu gent que treballa a fora. Molts han optat per venir aquí perquè els agrada la nostra manera de viure, més tranquil·la que a Barcelona però amb tots els seus avantatges. Sobretot ens han vingut parelles joves amb nens, i això ens ha fet créixer notablement i ha generat nous espais de convivència.”
Amb importants infraestructures d’oci, Vilanova i la Geltrú té prou atractius per seguir desenvolupant-se. “La nostra oferta cultural és molt variada, amb museus de rellevància nacional com el Víctor Balaguer. També gaudim d’una programació estable de teatre, música i cinema i de festivals, com el de Música Popular i Tradicional. I les festivitats tradicionals són de les més riques del país, com el Carnaval o els Tres Tombs.”
Tot i això, hi ha alguns petits problemes de comunicació que esperen resoldre en un futur. “Estem a 45 minuts en cotxe de Barcelona, a 30 minuts de l’aeroport i, quan tinguem la C-15, esdevindrem la porta natural de l’interior de Catalunya cap al mar. Tanmateix, tenim unes comunicacions ferroviàries deficients, fet que confiem es resolguin amb el nou Pla de Rodalies, a banda d’un dels peatges més cars.”
Per al senyor Elena, la solució a la crisi ha de venir propiciada per un gran canvi de valors sociològics. “El sistema de valors que ha regit la nostra societat fins ara ha fracassat. Basat en la idea que triomf equival a acumular diners, propietats o poder, s’ha perseguit l’èxit individual i no el col·lectiu, l’especulació econòmica i no l’esforç. Si aquesta mentalitat no canvia, la crisi mai es resoldrà.”
Defensa unes mesures que incentivin el treball i l’esforç. “El problema financer es resol sobre la base de fusions, d’avals de l’Estat, però, per a això, han de predominar l’afany i la generositat. Si creiem que, per arreglar el sistema financer, podem seguir guanyant diners sense treballar i gastant de forma indiscriminada, és que no hem entès res del que ha succeït.”
