Text del 2008
“El món de la consultoria s’associa comunament amb grans empreses i corporacions, però és també indispensable per a les pimes i micropimes”
Joan Lluís Saperas i Lafarga apostà per la subespecialització en el sector immobiliari, dins del món de la consultoria, després d’una etapa com a assessor i auditor comptable: “Fins l’any 1995, en què vaig establir-me pel meu compte, treballava com a assessor fiscal especialitzat en les àrees de comptabilitat i auditoria. Per desgràcia, era una tasca no gaire gratificant, perquè aquests dos vessants acostumen a ser considerats, pels empresaris, com la resposta necessària a les obligacions formals imposades per l’Administració, sense gaire utilitat pràctica per a la gestió diària i els plans de futur de l’empresa.”De fet, sovint, i més encara en el cas de Catalunya, on el teixit empresarial està conformat per pimes i micropimes, la gestió empresarial obvia completament les conclusions i recomanacions que es poden extreure d’aquestes dues eines de gestió, perquè consideren que no reflecteixen la veritable realitat de l’entitat.
Això no obstant, Joan Lluís Saperas estava convençut de la importància de l’anàlisi comptable, de cara a conèixer la situació real i les veritables possibilitats de creixement d’una empresa. Per aquesta raó, es decidí a establir-se pel seu compte com a assessor comptable, des d’una nova perspectiva que atorgava valor afegit a aquesta activitat: “En realitzar estudis de control de gestió, vaig descobrir la importància de la comptabilitat analítica per tal de determinar la veritable situació d’una entitat i prendre consciència de la seva dimensió empresarial. Aquest va ser l’inici de la meva trajectòria com a consultor financer o econòmic per a empreses del sector immobiliari. Aquesta especialització fou fruit de les circumstàncies del despatx, ja que la majoria dels nostres clients eren administradors de finques o empreses mitjanceres en les transaccions d’habitatges, alguns dels quals podien actuar de forma puntual, també, com a promotors. El nostre objectiu professional, aleshores, era portar a terme anàlisis comptables que permetessin esbrinar la rendibilitat real de la companyia.” En aquest sentit, cal tenir en compte que les seves empreses clients es caracteritzen pel fet de tenir poca consciència empresarial. “En la majoria dels casos es tracta de despatxos de professionals, alguns d’ells centenaris i en els quals el negoci ha anat passant de pares a fills, que han anat creixent al llarg del temps sense adonar-se que havien esdevingut empreses, i que per tant els calia una estructura, una dinàmica i una cultura empresarial.”
El mètode de treball de Waystar Consultors, el nom que va prendre el projecte de consultoria creat i dirigit per Joan Lluís Saperas, era una actuació externa: “Consistia a realitzar una comptabilitat analítica i a confeccionar informes mensuals que es comentaven durant el transcurs d’una reunió amb els responsables de l’entitat, amb la finalitat de prendre les decisions de futur amb el màxim nombre possible de dades objectives.”
No obstant això, al cap de dos anys d’haver-se establert pel seu compte, s’adonà que molts empresaris no posaven en pràctica els seus plantejaments de renovació, la majoria de vegades simplement per una qüestió de falta de temps o per inèrcia. “Aquesta constatació ens va decidir a actuar des de dins de les entitats per tal d’establir-hi noves formes d’organització. Va ser aleshores quan veritablement vam esdevenir consultors d’empreses.”
La seva màxima és que cal que les empreses s’adaptin als canvis de manera progressiva. “Podem estar d’acord o no amb la ferotge economia de mercat imperant, però no podem obviar que és el context en què treballen, creixen o fan fallida les companyies. Per aquesta raó, cal anar adaptant-s’hi de forma progressiva tot i actuant amb permanència estratègica.”
La qual cosa vol dir partir d’una anàlisi prèvia que determini quina és la situació de l’empresa i quins són els objectius que desitja assolir. “Nosaltres ens encarreguem de dotar-la de les eines adequades, per tal de saber quina és la seva situació, i d’ajudar-la a planificar l’obtenció dels seus objectius, tot i ensenyant-la a gestionar-se de forma continuada. Aconseguim això a través de la delimitació d’objectius, en què els mateixos treballadors regulen la consecució de les fites proposades.”
Aquest procés d’immersió en l’empresa client es perllonga durant una primera fase entre 12 i 18 mesos. “Després d’aquest període, però, és necessari estar-hi a sobre, perquè és molt fàcil perdre els objectius aconseguits si no estan molt implantats en el modus operandi de l’entitat, més encara en el cas del sector de l’assessorament immobiliari, on és freqüent que manqui una consciència de líder en l’empresari.”
En definitiva, la seva tasca és “una ajuda contínua en la presa de consciència de la realitat, que molt sovint comporta desencisar, a través de la presentació de dades inqüestionables, la visió que l’empresari té de la companyia. Desitgem que les empreses d’assessorament i gestió immobiliària s’adonin de la seva realitat mercantil i apostin per donar un valor afegit als clients per tal de satisfer completament les seves expectatives de servei.”
L’èxit de la seva fórmula ha estat contundent: “En aquests moments actuem com a consultors de 25 empreses, malgrat haver apostat per contenir el nostre creixement i d’assegurar-nos l’excel·lència i el control en el servei i no expandir-nos per sobre de les nostres possibilitats. Tot i així, hem incrementat el volum de feina de forma considerable. Fins fa quatre anys, jo era l’únic responsable del despatx i subcontractava la resta de serveis. En l’actualitat, en canvi, treballen sis persones en la consultoria i és molt possible que aquest nombre augmenti en el futur.”
Joan Lluís Saperas considera que la clau del seu èxit rau en el fet que ha sabut trobar un nínxol de mercat propi. “El món de la consultoria s’associa comunament amb les grans empreses i corporacions, però aquests serveis són també indispensables en el cas de les pimes i micropimes.”
Pel que fa a la situació general de les empreses encarregades de la intermediació i gestió de la propietat, el senyor Saperas considera que el llarguíssim cicle ascendent del sector immobiliari explica l’intrusisme existent. “Aquesta bonança també és un dels factors que expliquen la falta de cultura empresarial d’aquestes entitats. Les empreses d’intermediació i gestió immobiliària poden morir d’èxit, ja que fins no fa gaire els productes es venien tot sols. El període de refredament de la demanda actual contribuirà a normalitzar la situació del mercat, ja que només sobreviuran les empreses del sector conscients que cal disposar d’una bona estructura i una política empresarial clara.”
Aquesta cultura empresarial ha de tenir en compte diversos aspectes, com “els estrets marges de benefici existents en la gestió de finques, la necessitat d’una adequada gestió del personal i, en especial, el màrqueting, una eina essencial per al futur d’aquestes micropimes ja que, en el context actual, les entitats no es poden donar a conèixer únicament amb el boca a orella.”
