Texto del 2008
Només la viabilitat de les empreses pot garantir una bona recuperació funcional i estètica de les antigues pedreres.
No totes les activitats econòmiques gaudeixen d’una bona imatge pública. Hi ha sectors indispensables, com el de l’extracció d’àrids, que ocupen zones riques en recursos minerals i afecten visualment el paisatge. Això no obstant, constitueixen un dels motors de les economies industrials dels països del Primer Món i, per tant, fan possible el benestar, la comoditat i la riquesa que gaudim cada dia. Hem d’acceptar, doncs, que aquestes tasques són una part inherent del nostre sistema econòmic i assumir-les.
Manuel Antón, creador i màxim responsable d’Àrids Antón, té una àmplia experiència en el sector, ja que fa 40 anys que hi desenvolupa la seva activitat professional. En els últims anys s’han incorporat les seves dues filles, la Glòria i la Raquel. “Acadèmicament, vam formar-nos en parcel·les sense relació directa ni amb el sector de la construcció ni molt menys amb el dels àrids, però la marxa d’un estret col·laborador del pare ens forçà a implicar-nos-hi directament.”
Fins aquell moment, la Glòria, llicenciada en Publicitat, i la Raquel, diplomada en Turisme i llicenciada en Ciències Econòmiques, havien treballat esporàdicament a l’empresa, però des de fa ja vuit anys coneixien en profunditat el funcionament de l’empresa i del sector. La novetat i la introducció en un sector tradicionalment masculí comportaren un dur període d’adaptació. “En general, en adreçar-nos a les empreses i les institucions de forma genèrica, no hem patit cap mena de discriminació pel fet de ser dones, però sí que hem hagut de demostrar la nostra capacitat i vàlua per duplicat en les negociacions privades.”
És un fet que, de mitjana, cada català consumeix 25 kg d’àrids diaris per cobrir les necessitats constructives del país. Aquesta dada il·lustra de forma molt clara la necessitat que tenim d’aquests materials amb tan mala premsa, influenciada pels estereotips negatius i, sovint, per la desinformació. “El sector extractiu té gran rellevància, sobretot pel fet que d’altres activitats econòmiques en depenen en bona mesura. Aquest gran pes econòmic i estratègic s’ha de valorar acuradament, si no, el creixement del país se’n ressentirà. No sols perquè no es podrien reconstruir ni modernitzar les infraestructures i els edificis ja existents, ni fóra factible emprendre l’edificació d’altres de nous, sinó perquè tots els ramals de la societat es veurien dràsticament afectats”
Obviar aquesta realitat és girar l’esquena a un dels elements que impulsen la nostra economia. Manuel Antón constata el canvi des que ell arribà a Catalunya “Fa 50 anys, Catalunya era una comunitat pròspera i molt més rica que la resta de l’Estat espanyol gràcies, fonamentalment, al seu teixit industrial. L’endarreriment econòmic que estem sofrint des de fa uns anys és la conseqüència de la falta de previsió d’alguns sectors polítics, que semblen haver oblidat que la indústria i el sector primari han estat els principals actors de la nostra economia durant dècades. És per aquesta raó que crida l’atenció la inexplicable prohibició d’extreure àrids, generalitzada en la majoria dels municipis catalans que ocupen subsòls rics en recursos minerals aprofitables, sense els quals Catalunya deixarà d’ésser capdavantera en un altre sector dins de l’Estat espanyol.”
L’activitat d’Àrids Antón es desenvolupa a la comarca del Baix Llobregat: “En aquest moments, disposem d’autoritzacions ambientals per a l’extracció d’àrids naturals i d’una planta de classificació i rentat d’àrids i sorres. Entre les tres localitzacions donem feina al voltant d’un centenar de persones, la meitat de les quals són d’origen estranger. En general, un dels grans dèficits del sector és la manca de professionalitat i de formació dels treballadors en l’àmbit de la producció. Tradicionalment han treballat a Àrids Antón operaris amb molts anys de vinculació i experiència a la companyia que desenvolupaven. Per una qüestió cronològica, aquestes persones s’estan jubilant i cal buscar-los un relleu. Una de les polítiques internes ha estat dissenyar els dispositius adequats per motivar i formar el personal de nova incorporació, sobretot d’origen estranger.”
Àrids Antón, assumint el compromís de dur a terme unes bones pràctiques professionals que garanteixin la qualitat dels seus àrids i per tal de contribuir a la satisfacció de les necessitats i les expectatives dels seus clients, ha obtingut el certificat CE de qualitat dels seus àrids. “Ens dediquem a l’extracció, trituració, rentatge, classificació i venda d’àrids per a la construcció, la jardineria i per a les empreses d’obra pública, fabricants de formigó i mescles bituminoses. De tot el procés productiu, les activitats més complexes són l’extracció i la classificació dels materials. L’explotació de qualsevol pedrera només es porta a terme després d’haver realitzat estudis molt precisos i obres d’assentament dels terrenys per tal que no es produeixen moviments del sòl. En aquests moments, Àrids Antón extreu els materials de dos antics al·luvions de rius de l’època quaternària, mitjançant una maquinaria especialitzada que requereix una experiència molt especialitzada i una elevada inversió.”
Aquests materials són immediatament transportats a la planta de transformació, on es trituren, es renten i es garbellen. “El procés de garbellament segueix les directrius de la instrucció del formigó, que determina les mides que cal fer servir per preparar la barreja d’aquest material.”
Als reptes interns que Àrids Antón haurà d’assumir en els propers anys, se suma el desafiament generalitzat amb què s’enfronta el sector dels àrids a Catalunya. “La continuïtat de les empreses d’àrids al nostre país està condicionada per qüestions polítiques. L’actual conjuntura ecològica i de respecte als valors estètics del paisatge comporta la prohibició de l’activitat extractiva a molts municipis catalans. En aquest sentit, l’estudi del paisatge i les mesures de protecció, una vegada iniciada l’explotació, en el marc d’un desenvolupament sostenible, no semblen suficients per garantir la permanència del sector.”
La tendència per fer front a la demanda d’àrids de la societat sembla que és l’extracció eventual, durant el període que duri l’execució de les obres, dels materials necessaris per part de les grans empreses constructores. “Aquesta mesura no només és molt perjudicial per a les empreses tradicionals i especialitzades del sector, que es veuen abocades al tancament, sinó que també ho és per a l’activitat i per a l’entorn. La data de caducitat forçosa d’aquestes extraccions, si no és possible l’aprofitament de recursos d’altres zones, comporta no només llocs de treball precaris sinó l’immobilisme de les empreses, que no inverteixen ni en desenvolupament ni en investigació per manca de perspectives, sinó també una certa falta de cura en les obres de recuperació dels indrets d’extracció un cop se n’han esgotat les possibilitats mineres. Només la viabilitat de les empreses pot garantir una bona recuperació funcional i estètica de les antigues pedreres.”
