Sr. Joan Montserrat i Camps
Sr. Joan Montserrat i Camps
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

JOAN MONTSERRAT I CAMPS, JULIÁN GARCÍA MATEU

METALGRUP

Texto del 10-11-09

Som especialistes en la fabricació i la comercialització de ràcords de llautó per a instal·lacions de lampisteria, però també fabriquem vàlvules, canonades i, complementàriament, accessoris i elements sanitaris.

La innovació i l’adaptació a les necessitats del moment són imprescindibles en un negoci, que ha de tenir prou empenta per assolir nous reptes. Si l’empresari no s’exposa a un cert risc, l’empresa deixa de tenir sentit.

Si podem col·laborar en què altres empreses se’n surtin, finançant els nostres clients i proveïdors de confiança, fem allò que està al nostre abast.

Caldria exercir un control administratiu més rigorós en la concessió de les baixes laborals, perquè no només suposen un gran cost per a l’empresa, sinó també per al conjunt de la societat.

Joan Montserrat i Camps és gerent i fundador de Metalgrup, S.A., una companyia que, malgrat haver estat constituïda l’any 1982, representa l’evolució d’una empresa familiar que amb llargs anys d’història. “Va ser el meu pare qui, el 1930, creà una societat dedicada a la producció d’aixetes sanitàries i accessoris per a instal·lacions de lampisteria. La meva trajectòria vital ha anat sempre lligada a aquest negoci, en el qual vaig iniciar-me sent molt jove. Després de molts anys de dedicació a aquest camp, va arribar un moment en què vaig creure oportú ampliar el negoci i expandir-lo en estructura, diversitat de gènere i capacitat de producció.”

Actualment, com indica Julián García Mateu, adjunt de direcció, el resultat d’aquell esforç “és una empresa referent en el sector, que aplega més de 60 treballadors, compta amb unes instal·lacions de 19.500 m2 i disposa d’un catàleg amb més de 3.000 productes.”

I afegeix Joan Montserrat: “La nostra idea sempre ha estat convertir-nos en una empresa integral capaç de cobrir totes les nostres necessitats: des de l’abastiment de la matèria primera fins a la comercialització del producte perfectament acabat. Principalment destaquem per ser especialistes en la fabricació i la comercialització de ràcords de llautó, però també fabriquem vàlvules, canonades i, complementàriament, accessoris i elements sanitaris, com les aixetes. Per aconseguir una bona posició en el nostre sector i obrir-nos a nous mercats, des de la nostra creació hem apostat per invertir en maquinària d’última generació i en innovadors sistemes de producció. Avui dia comercialitzem els nostres productes a tot l’Estat espanyol i exportem a 35 països, com França, Itàlia, Regne Unit, Dinamarca, Bèlgica, Portugal, Grècia o Polònia, a banda de països d’Àfrica i d’Amèrica del Sud.”

El procés productiu de Metalgrup s’origina “en una foneria pròpia, on, partint de material recuperat de ferralla que adquirim, obtenim barres i lingots de llautó de gran mida que, després d’un llarg procés de manipulació, acaben transformant-se en la varietat de productes que distribuïm.”

El gènere que fabrica Metalgrup ha estat prèviament dissenyat per un departament especialitzat i integrat en la mateixa empresa. “Disposem d’una oficina tècnica que, mitjançant un programa informàtic d’última generació, s’encarrega de realitzar tots els càlculs i plànols que són necessaris.”

És important que una empresa diversifiqui en clients i en la seva gama de productes. I cal arriscar-se i innovar encara que suposi una gran inversió. “Nosaltres actuem sempre que veiem oportunitats. Darrerament, hem cregut convenient ampliar la nostra infraestructura amb la compra d’un conjunt de naus industrials ubicades en un terreny d’uns 9.000 m2, on traslladarem l’empresa en breu. La renovació i l’adaptació a les necessitats del moment són imprescindibles, i un negoci ha de tenir l’empenta suficient per assolir nous reptes. Com tothom, alguna vegada ens hem equivocat, però, si l’empresari no s’exposa a un cert risc, l’empresa deixa de tenir sentit. A Metalgrup sempre hem tingut molta cura en el control de l’adquisició de les matèries primeres, així com dels nostres preus de venda i qualitat; per tant, podem dir que ens hem sabut administrar. Certament, com la majoria d’empreses, també nosaltres hem experimentat la crisi econòmica, principalment a causa de la gran caiguda del sector de la construcció. Si abans de la recessió produíem entre 45 i 50 milions de ràcords l’any, actualment ens situem al voltant d’uns 30 milions. Fa uns quatre anys, vam intuir que la bombolla immobiliària del nostre país acabaria esclatant i vam dedicar grans esforços a la innovació i diversificació de productes i a l’exportació, que a dia d’avui suposa el 30% de la nostra producció.”

Gestionar una empresa en aquests moments, en què la situació financera i econòmica no és precisament la més favorable, requereix una bona capacitat d’execució. “A Metalgrup, últimament hem hagut de finançar en diverses ocasions els nostres clients i proveïdors de confiança. La nostra manera d’ajudar-los és oferir-los facilitats de pagament i avançar-los l’abonament del gènere que encara no ens ha estat lliurat.”

Amb aquesta postura solidària, empreses com Metalgrup estan posant el seu gra de sorra per intentar frenar la crisi. “Si podem col·laborar en què altres empreses se’n surtin, fem allò que està al nostre abast.”

Espanya és el país amb menys productivitat d’Europa. Un estudi recent desvetlla que, avui, l’Estat espanyol reuneix un milió i mig de baixes laborals, moltes de les quals porten implícit algun tipus d’irregularitat. “L’absentisme laboral és un mal que afecta la competitivitat empresarial. Seria necessari exercir un control administratiu més rigorós i arribar a una major eficiència per part del sistema en la concessió de les baixes laborals, perquè no només suposen un gran cost per a l’empresa, sinó que, a sobre, també ho són per al conjunt de la societat. En aquesta mateixa línia, veiem que el nostre país té un concepte equivocat del que representa el subsidi d’atur i ens falta una consciència de l’esforç. La nostra joventut hauria d’entendre que l’objectiu és ser retribuït per la feina treballada, no limitar-se a ser mantingut per l’Estat a canvi de no-res. Amb l’actual crisi econòmica no s’auguren bones perspectives per a les empreses; això vol dir que, probablement, continuarem presenciant el tancament de negocis en un futur pròxim, i aquest fet contribuirà a un augment considerable de l’atur que, si ja és preocupant avui dia, pot arribar a convertir-se en un problema encara més greu. A Espanya s’han atorgat ajuts institucionals a multinacionals i a grans empreses, però les PIME han quedat relegades i han de superar per si soles greus problemes, com ara les dificultats que tenen per accedir a crèdits bancaris.”

Com d’altres empresaris, els senyors Montserrat i García manifesten el seu desacord amb les mesures que, fins al moment, ha pres el Govern central per pal·liar els efectes de la crisi. “Les administracions haurien d’aportar mesures contundents i efectives per encarar el moment que vivim la petita i la mitjana empresa, però, fins ara, no hem rebut cap tipus de suport ni tampoc veiem cap intenció d’actuar en aquest sentit pròximament. Fa uns mesos, el Govern va decidir injectar capital a la banca; segons es va anunciar, aquella mesura havia de servir per, primer, sanejar les entitats bancàries, però després havia de contribuir a materialitzar una sèrie de facilitats financeres per al sector empresarial. La segona part d’aquell discurs ha acabant convertint-se en una promesa incomplerta.”

La influència de l’amnistia fiscal que recentment s’ha aprovat a Itàlia ha creat certes especulacions sobre si Espanya hauria d’acollir-se a una mesura similar. “Dubtem de l’efectivitat d’una decisió com aquesta; potser seria bona per perdonar petits fraus del contribuent, però en cap cas s’hauria de fer la vista grossa a les grans corrupteles o els grans evasors fiscals.”