Text del 02-09-2009
Volem que el client interactuï a través de la xarxa per mitjà del propi sistema informàtic. Això farà que l’empresa sigui accessible des de qualsevol lloc o que pugui estar oberta les 24 hores del dia, perquè la realitat és que el món no tanca.
Mentre als nens i nenes de bàsica no se’ls faci també immersió en anglès, estarem fabricant analfabets funcionals per al món del negoci.
Es parla molt de lluitar contra l’absentisme laboral, però hi ha un altre aspecte gravíssim que cal solucionar: el presentisme, terme que defineix molt bé l’actitud del treballador que, tot i ser al seu lloc de treball, no fa tot allò que hauria o podria fer.
El Plan E no ha servit, majoritàriament, per fer les obres més prioritàries, de manera que s’ha acabat convertint en un exemple nefast del que no s’ha de fer en temps de crisi.
A més de propietari majoritari de Kriter Software, Joan Mora i Bosch és un home compromès políticament des de l’àmbit municipal de Mataró. “Com bé diu el nom de la companyia, des de fa 20 anys ens dediquem al desenvolupament de software. El balanç que en faig, d’aquestes dues dècades d’existència de Kriter Software, no pot ser més bo i n’estic humilment satisfet i orgullós, sobretot perquè el pas de la localització a la globalització ha estat molt dur. Moltes empreses del sector s’han quedat pel camí.”
Però satisfacció i orgull no volen dir cofoisme. “Quan miro l’endarreriment que té la nostra societat respecte a altres països, veig que ens falta més autoexigència i visió global.”
El plantejament inicial de Kriter Software fou dedicar-se al software estàndard, fer programes multiplataforma que poguessin funcionar sobre els diferents sistemes operatius que s’estaven consolidant. “En l’actualitat seguim essent fidels a aquest plantejament.”
Les tendències actuals en software passen pel diàleg de la màquina amb la màquina. “Volem que el client interactuï a través de la xarxa per mitjà del propi sistema informàtic. Igual que ens hem acostumat a treballar amb la banca electrònica, ens acostumarem a fer-ho amb el software de gestió. Això comportarà que l’empresa sigui accessible des de qualsevol lloc o que pugui estar oberta les 24 hores del dia, perquè la realitat és que el món no tanca.”
Aquests progressos no serien possibles sense un departament consagrat a R+D+I. “Dels 30 que som de plantilla, un 10% només es dediquen a jugar, és a dir, a investigar totes les tecnologies que contínuament surten al mercat per estudiar-ne les eventuals aplicacions. De fet, estem utilitzant les mateixes eines tecnològiques que puguin estar utilitzant a Silicon Valley. Avui l’accés a la tecnologia només és una qüestió de voluntat. En l’única cosa que ens avantatgen és en la cultura del risc, que aquí encara està a les beceroles.”
Ens defineix el que s’entén per cultura de risc: “Als Estats Units molts nois i noies surten de les universitats amb l’objectiu de muntar la seva pròpia empresa i fer-se rics, filosofia que ha estat extirpada de la nostra realitat. Aquí els joves volen ser funcionaris o treballar en una entitat de crèdit, i un país sense emprenedors, sense cultura del risc, és un país mort.”
Pel que fa a la implantació territorial, Kriter Software està present a Espanya i Portugal. “Ara estem buscant equips estables de desenvolupament a països com Mèxic i Argentina per poder créixer i vendre productes a tot el món, fins i tot a la Xina.” El senyor Mora lloa la tasca que estan fent la Cambra de Comerç de Barcelona i Barcelona Activa per internacionalitzar les nostres empreses. “He participat en moltes ambaixades comercials, i són un element imprescindible, perquè ens obren molt els ulls. De tota manera, encara hi ha quadres de l’Administració pública més preocupats per fer per dir que es fa que no pas per fer realment.”
Quant a la crisi, la incapacitat dels governants actuals per solucionar-la, per a Joan Mora és una conseqüència lògica de les seves trajectòries personals. “Bona part de la classe política que ens governa ha pujat i s’ha format dins les estructures dels partits, i desconeixen altres realitats socials. En temps de bonança la seva inexperiència no és un obstacle, però quan arriben les vaques magres es troba a faltar que hagin fet alguna cosa més a la vida, que anteriorment hagin assumit autèntics riscos personals i professionals. Estar preparat significa dues coses: coneixements i actituds davant l’adversitat.”
Pel que fa a un altre aspecte de la crisi, el de les deslocalitzacions, la seva visió és més matisada. “Si no mantenim les empreses vives, tornar a posar-les en marxa costarà i probablement no avançarem mai més. Ara bé, em considero un liberal –un liberal social que creu en la igualtat d’oportunitats– , i el liberalisme no acaba de veure amb bons ulls l’excessiva ingerència governamental a les empreses. El que cal que faci l’Administració pública és no fer nosa ni crear dependència.”
Creu que la veritable feina de l’Administració s’hauria d’orientar cap a l’àmbit de l’educació. “Les empreses vivim dels recursos humans, sobretot si volem especialitzar-nos en noves tecnologies. S’ha de potenciar el sistema educatiu en aquesta línia, fent especial incidència en la cultura de l’esforç i en els idiomes.”
Quan des del Govern central s’insisteix en la internacionalització de les empreses, no es té en compte que un dels factors que l’obstaculitzen és el baixíssim nivell d’anglès, l’ensenyament del qual és –o hauria de ser– competència governamental. “Mentre als nens i nenes de bàsica no se’ls faci també immersió en anglès, estarem fabricant analfabets funcionals per al món del negoci. El dèficit en aquest sentit és enorme, i és un dels factors principals de la pèrdua de competitivitat de la nostra economia.”
Relacionat amb aquesta pèrdua de competitivitat, el senyor Mora encunya un nou concepte, el presentisme. “Es parla molt de lluitar contra l’absentisme laboral però hi ha un aspecte que, sense fer tant de mal, és també gravíssim: el presentisme, terme que defineix molt bé l’actitud del treballador que, tot i ser al seu lloc de treball, no fa tot allò que hauria o podria fer.”
L’intent d’explicació del presentisme torna a dur-nos una altra vegada al sistema educatiu. “La cultura de l’esforç i del sacrifici ha estat abolida. El llistó està baixíssim. M’esgarrifa veure el nivell d’errades ortogràfiques dels nois i de les noies que surten de l’ensenyament secundari.”
Tanmateix, pensa Joan Mora que aquest mal és, amb variables, extensible a tot el primer món, incloent-hi els Estats Units. “A Silicon Valley, dues de cada tres empreses de les que es creen actualment són d’americans nouvinguts, perquè són els que s’espavilen.”
Un altre debat que s’està ajornant sine die és el de la conciliació entre l’horari laboral i l’escolar. “Per què no es fa aquest debat? Per què la gent haurà de fer el sacrifici de canviar els seus horaris? És aquest l’obstacle? Mentre no se sincronitzin tots dos horaris seguirem essent poc competitius, perquè ningú dubta que aquest també és un dels factors que mantenen el nostre handicap.”
D’altra banda, el director general de Kriter Software veu críticament el model econòmic i els valors que ens han dut al col·lapse. “Durant massa anys ha estat molt fàcil fer diners. Durant massa anys s’ha fomentat que aquest país cresqués sobre una base insostenible. S’ha oblidat la cultura de l’estalvi i de la reinversió. No sempre és pot viure al dia i no sempre es pot subsistir a cop de crèdits. Si ens haguéssim escoltat els nostres grans, educats amb altres valors, ens hauríem estalviat molts disgustos.”
El senyor Mora acaba amb un apunt sobre política general, la seva segona vocació. “El Plan E no ha servit, majoritàriament, per fer les obres més prioritàries, de manera que s’ha acabat convertint en un exemple nefast del que no s’ha de fer en temps de crisi.”
