Text del 2007
“Amb la Llei del Dret a l’Habitatge, es demanarà un rigor que moltes agències no podran oferir i, conseqüentment, hauran de reciclar-se o tancar portes”
El senyor Joan Ollé Bertrán, Economista, Administrador de Finques i API, és el president d’Ollé Bertran Serveis Immobiliaris, societat dedicada des de fa més de 30 anys a la prestació de serveis immobiliaris, jurídics i fiscals tant a empreses com a particulars, i combina la seva tasca professional amb la presidència del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona (COAPI). Aquesta entitat, amb més de 50 anys d’història, ha col·laborat activament en la redacció del Projecte de Llei del Dret a l’Habitatge a Catalunya, promogut per la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge. Fent-se ressò de les inquietuds dels companys als quals representa, el senyor Ollé Bertran valora positivament aquesta iniciativa legislativa. “Abans que finalitzi l’any 2007, tindrem vigents a Catalunya les normes i requisits que, obligatòriament, hauran de complir les persones físiques i jurídiques que es dediquin a l’activitat de mediació, assessorament i gestió en transaccions immobiliàries. Les tindrem mitjançant un instrument potent: la Llei del Dret a l’Habitatge a Catalunya. El Consell Català del COAPI n’ha estat l’inductor, l’inspirador i el coredactor, juntament amb la Conselleria i l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya. Igualment, el Consejo General i el Ministerio de la Vivienda treballen en la preparació d’una normativa de garanties mínimes per a la protecció dels consumidors en l’activitat de la mediació immobiliària, la qual serà aplicable a les persones físiques i jurídiques no col·legiades, atès que els API col·legiats ja estan sotmesos a la seva pròpia normativa.”
No ha estat fàcil reconduir una situació que abocava els agents de la propietat immobiliària a la desaparició com a col·lectiu diferenciat. “Finalment, hem aconseguit el reconeixement que ens mereixem, després d’una llarga lluita que es remunta a l’any 1993, quan el Tribunal Constitucional va declarar que l’intrusisme en la professió d’API no era delicte. Posteriorment, el desafortunat Reial Decret del 23 de juny de 2002 va agreujar la situació, atès que, sota l’aparença d’una mesura liberalitzadora, va desprofessionalitzar l’activitat de mediació immobiliària en fer el títol oficial i la col·legiació implícitament voluntaris per exercir-la. Amb la nova llei, es demanarà un rigor i unes garanties que moltes agències no podran oferir i, conseqüentment, hauran de reciclar-se o tancar les portes.”
Pel que fa al fenomen qualificat de boom immobiliari, el senyor Ollé Bertran creu que es recupera la normalitat i es tendeix cap a una desacceleració en els preus dels immobles. “Com passa amb els cotxes, arriba un moment en què, quan se superen certes revolucions, el motor es crema. I en el sector immobiliari, amb l’increment mitjà d’un 15% acumulatiu en el preu dels immobles durant els darrers vuit anys, s’han forçat les revolucions i s’ha cremat el motor. No hem tingut prou contenció per circular a una velocitat de creuer. Ara, amb una velocitat de venda dels immobles reduïda pràcticament al 50%, ens alliberem de la bogeria d’aquests últims anys i tendim a recuperar la sensatesa i la lògica perdudes.”
És possible que l’Administració intervingui i reguli el mercat del lloguer; tanmateix “les mesures anunciades per afavorir els menors d’una determinada edat no tenen sentit, perquè tots tenim una edat determinada i les necessitats no distingeixen entre un jove de 30 anys o una persona de 60. Si volem solucionar alguna cosa, s’ha d’estudiar la qüestió amb molta més profunditat i ponderar tots els factors que hi intervenen. Tampoc no em sembla raonable l’expropiació de pisos buits, ja que és una opció massa dràstica i complexa, quan, a més, hi ha altres fórmules més sensates, incloses al Projecte de Llei, per aconseguir l’agilitat del mercat de lloguer. A part d’invertir per fomentar la construcció de pisos de protecció oficial en règim de lloguer, si volem que els propietaris s’animin de debò a llogar la seva propietat, l’Administració pública hauria d’oferir-los una garantia en el cobrament mensual. El COAPI treballa juntament amb la Generalitat per aconseguir-ho.”
Cal que s’equilibri la balança entre la propietat i el lloguer. “Hem d’intentar recuperar la cultura del lloguer. No pot ser que tothom hagi de ser propietari de la llar on viu, a més no n’hi ha cap necessitat. A la ciutat de Barcelona, la tradicional proporció de 70/30 a favor del lloguer de la dècada dels 60, ha esdevingut 80/20 a favor de la propietat.”
Les raons que han fet minvar el lloguer s’han de buscar en la pressió fiscal. “No només en l’IRPF, sinó també en l’impost del patrimoni, el de successions i el de béns immobles. La tendència cap a la propietat es va estimular durant els darrers anys amb la idea del benefici patrimonial i les expectatives de doblar el valor de l’habitatge en pocs anys. Però, sens dubte, el fet de ser arrendatari significa gaudir d’una altra qualitat de vida. Amb els indicadors econòmics actuals, l’esforç necessari per pagar un habitatge de lloguer suposa un terç de l’esforç que cal per ser propietari, amb un préstec hipotecari del 100%. Per tant, els dos terços restants es poden dedicar a viure. El principal avantatge del lloguer és que no encadena la economia de la gent a l’habitatge.”
Una de les funcions bàsiques del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona és la d’ordenar i vigilar l’exercici de l’activitat, per tal d’assolir un codi deontològic i ètic de conducta i una normativa. “Treballem per defensar i representar les persones que exerceixen l’activitat dintre d’aquest codi ètic. Un dels principals objectius de la nostra agrupació és arribar a ser una de les institucions amb major presència del sector immobiliari i, en especial, de la mediació, la consultoria i el peritatge.”
El fet de pertànyer al Col·legi atorga un plus diferencial als professionals del sector. “El 70% de les persones o entitats que es dediquen a l’activitat d’intermediació immobiliària no estan col·legiades i, per tant, no poden fer ús de la denominació d’agents de la propietat immobiliària. S’anomenaran experts, consultors o gestors immobiliaris, però mai API. S’hi podran dedicar i estaran sotmesos als codis civil i penal, a la justícia, però no treballaran sota un règim sancionador disciplinari i normatiu, ni tampoc podran gaudir de les assegurances col·lectives a què tenen dret tots els membres del Col·legi.”
El fet de pertànyer-hi permet als col·legiats disposar d’unes economies d’escala més adequades i d’uns serveis més acurats. “És evident que, com més creixi el nombre d’associats amb un determinat perfil qualitatiu, més enfortirem els col·legis. Ens hem dotat d’òptimes instal·lacions i d’un immillorable equip humà, motivat i preparat. Hem passat pàgina, iniciem un nou capítol, potser una nova etapa. Ara ens toca conjuminar esforços i treballar amb vista a un futur que s’albira positiu, gràcies a les normes que ens prestigien davant dels consumidors i a la solvent institució que ens representa.”
