Sr. Joan Riera i Calvo
Sr. Joan Riera i Calvo
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

JOAN RIERA I CALVO

ESADE CREAPOLIS

Text del 28/10/09

“Som el primer parc d’innovació impulsat per una escola de negocis”

“Ajudem les companyies a innovar, però amb una orientació nova i diferent cap al desenvolupament empresarial, cap al client, el mercat, l’oportunitat de negoci i la rendibilitat”

Fomentem la col·laboració; fem conviure sota un mateix sostre companyies petites, grans i mitjanes, procedents de tot el món, i d’àmbits dispars perquè, com el nostre espai és limitat, busquem la representativitat”

“L’Administració continua molt focalitzada en el desenvolupament del producte i menysté un projecte empresarial innovador perquè pensa que és una combinació de tecnologies ja existents”

“S’ha d’ajudar la recerca, que és molt necessària; però també cal donar suport a l’empresa, qui finalment crea riquesa”

Catalunya sempre puntua alt en formació i recerca, però el seu nivell punter cau en innovació. Per què els avenços no acaben d’arribar al mercat? Quin paper ha de jugar una escola de negocis en els sistemes d’innovació mundial? Fa uns 10 anys que els professionals d’ESADE Business School van començar a plantejar-se aquestes qüestions. I dels interrogants obrí les portes al març del 2009 una iniciativa atrevida i pionera: ESADE CREAPOLIS. Com afirma el seu Managing Director, Joan Riera i Calvo, “és el primer parc d’innovació impulsat per una escola de negocis. Som un centre d’innovació d’alt rendiment, un accelerador de la innovació. Ajudem les companyies a innovar, però tenim un enfocament diferent: una orientació molt clara al desenvolupament empresarial, al client, al mercat, a l’oportunitat de negoci, a la rendibilitat.”

Fins ara, els parcs científics o tecnològics han estat bàsicament adreçats al desenvolupament del producte. “Nosaltres no ens centrem tant en la transferència de tecnologia al mercat, sinó que partim de les necessitats del client. Quan ens vam asseure per primera vegada amb l’Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (APTE), es preguntaven: qui són aquests de la corbata? No són científics ni enginyers, no vénen del món de la ciència. Tot i així, ara ja tothom se n’ha adonat que som complementaris. On acaba la seva tasca, comença la nostra. Som l’ingredient que faltava.”

Avui, una quarantena d’empreses, de diferents mides, sectors i països, practiquen l’anomenada Open Innovation a ESADE CREAPOLIS, un espai dissenyat a mida perquè les companyies interactuïn. “Fomentem la col·laboració;  apostem per una innovació oberta. En un entorn com l’actual, per detectar i explotar noves oportunitats de negoci es necessita la suma de coneixement i habilitats de companyies heterogènies, procedents de sectors diversos que no tenen aparentment res en comú. A ESADE CREAPOLIS fem que convisquin sota un mateix sostre companyies petites, grans i mitjanes, procedents dels Estats Units, Espanya o el Japó, per exemple, i de móns tant dispars com la banca, el turisme, l’arquitectura, els laboratoris o l’alimentació. Els empresaris col·laboren, analitzen tendències i desenvolupen projectes conjunts. La nostra capacitat d’espai està limitada a una setantena d’empreses, per això busquem la representativitat: difícilment dues de les nostres companyies tindran la mateixa activitat.”

Joan Riera ofereix un exemple clarificador: “Quan es reuneixen el representant d’un hospital, una empresa líder en sanitaris i banys, un laboratori, una empresa de tecnologia de telecomunicacions o una empresa d’alimentació, junts comencen a analitzar oportunitats i tendències i surten preguntes del tipus: per què el sanitari de casa és igual al que tenim a l’hospital? Als metges els hi aniria molt bé disposar cada matí de l’anàlisi d’orina per a segons quins pacients. Combinant el coneixement i les tecnologies dels participants, seria possible tenir en 3 mesos un sanitari pilot que tingui les funcionalitats que demana el client. Això obre un mercat nou d’alt potencial que ningú ha explotat fins ara. Quan apropem empreses diferents i les situem a prop del client surten aquest tipus de projectes, molt competitius i que creen barreres d’entrada, és a dir, que són difícils de copiar, ja que la competència, en aquest cas un productor de sanitaris, necessitarà el coneixement d’altres companyies per crear el mateix tipus de producte; haurà de buscar algú que li desenvolupi un sensor, algú de telecomunicacions i algú altre que sàpiga fer anàlisis i diagnòstics clínics. I ara imaginem el que podem fer amb el menjar, l’entreteniment o qualsevol altra temàtica relacionada amb la qualitat de vida del pacient ingressat, ja que les habitacions haurien de tenir l’estàndard d’un hotel.”

L’espai arquitectònic d’ESADE CREAPOLIS facilita l’intercanvi. “Les companyies traslladen al parc el departament o unitat més vinculat a la innovació. La nostra infrastructura està dissenyada perquè hi hagi una interacció natural entre els seus ocupants. Hi ha molts entorns comuns on es pot prendre un cafè, jugar al futbolí o convocar reunions. També, hi ha terrasses per sortir a parlar amb el mòbil o fumar un cigarret. I disposem d’espais de caràcter privat. A més, nosaltres els oferim una intensa cartera d’activitats i de serveis, en els camps que els residents van escollint periòdicament. Tenim dues unitats de dinamització: una dedicada a explorar mercats i analitzar tendències, i l’altra, centrada en l’explotació dels negocis i projectes que es creen. Hem observat que ha sorgit entre els participants una cultura molt comunicativa.”

La productivitat de les empreses en aquest espai creix. “El rendiment dels departaments d’innovació és més alt, perquè els treus del seu entorn habitual, amplies les mires, reben ajuda, augmentes la rendibilitat de les inversions en innovació, amb més probabilitat d’èxit al treballar amb el client.”

A ESADE CREAPOLIS es parla poc de crisi. “Suposo que és perquè atraiem un tipus de companyies que, tot i que es reestructuren i es reajusten, continuen apostant per la innovació. Són molt dinàmiques i flexibles. Hi ha gent que davant una crisi personal, es queda bloquejat i no sap reaccionar. En el món empresarial, passa el mateix. Hi ha empreses que, de tant retallar, es queden sense oxigen. I n’hi ha d’altres que són capaces de repensar estratègies, fins i tot de reinventar-se de nou. No podem oblidar que la crisi també està lligada al concepte de canvi, d’oportunitat. I la necessitat aguditza l’enginy. A sobre, aquesta crisi és asimètrica, afecta més uns sectors que altres.”

La mirada de l’Administració hauria de renovar-se: “Continua molt focalitzada en el desenvolupament del producte. Hi ha empreses que han presentat un nou projecte, una solució única orientada a un mercat global, que pot aportar valor, riquesa i ocupació. I li han respost que no li ofereixen suport perquè entenen que és una combinació de tecnologies ja existents. No saben valorar que hi ha molta gent al darrere que ha invertit temps i diners, ni que és un producte nou i de futur, que no requereix grans inversions, amb el qual es treballa en xarxa i que ja ha aconseguit acords internacionals. No dic que no s’hagi d’ajudar la recerca, al contrari, és molt necessària; però també cal donar suport a l’empresa, qui finalment crea riquesa.”

El senyor Riera sap que una de les particularitats de l’entitat que encapçala és haver nascut en plena crisi. “Hem nascut en el moment més crític. Tot i així, estem segurs que aportem una dinàmica positiva i juguem un paper important en la innovació.”

De fet, ESADE CREAPOLIS ja fa de pont entre el món empresarial i la universitat. “Convidem professors al parc, els empresaris ofereixen xerrades, els alumnes desenvolupen projectes de les empreses residents en el marc dels cursos, més de 20 estudiants estan realitzant pràctiques a les companyies instal·lades al parc… Representem la tercera generació de parcs d’innovació.”