Text del 31/03/09
Hem registrat un augment dels treballs de manteniment respecte als de fabricació.
Les èpoques de crisi obren noves possibilitats i noves dinàmiques de treball. Pretenem ser més flexibles, més polivalents i dinàmics, i volem contactar amb altres tipus de clients. Considero que, quan amaini el temporal, ens haurem enriquit professionalment, perquè tot allò que aprens per necessitat et fa ser més fort. Potser no es requereixen tants recursos sinó noves maneres de fer les coses. La recessió obliga a moure’s, i s’acaben trobant solucions.
Si hi cap possibilitat d’obtenir recursos, hem de continuar invertint en la mesura que puguem. Serà l’única manera de suportar la crisi i sortir-ne situats en primera línia. Si retalles les inversions, es perden posicions davant d’altres empreses. Hi ha moltes companyies que podrien invertir i no ho estan fent per por. És un error.
“És un orgull veure que els resultats de la nostra labor estan a la vista i a l’abast de tothom, com a integrants d’alt valor afegit de la cadena de producció de molts productes, que oferim un servei òptim i que el producte gaudeix d’una bona acceptació.” Amb aquestes paraules, l’enginyer industrial Salvador Cantó i Rigau expressa la satisfacció de la feina ben feta com a gerent de PREMERSA, empresa fundada fa més de 30 anys i dedicada a projectar i construir màquines, motlles, matrius i utillatges especials.
Des del 1974 pertany al grup Valira, especialista en articles per a la llar; per això, una part important de la seva activitat té a veure amb els estris domèstics. “Fabriquem tots els utillatges que serveixen per produir, per exemple, una paella o una cafetera, tant els motllos com les matrius, o bé tots els útils de les màquines que processen el producte. De fet, no l’acabem però realitzem l’utillatge que serveix per fer-ho, des d’una màquina sencera fins a eines o elements de fixació de maquinària ja existents.”
El gerent de PREMERSA té clar, però, que la diversificació del taller és del tot necessària. “Malgrat que treballem sobretot per al grup Valira, som una empresa polivalent. Tenim clients externs de sectors molts diversos, com poden ser els de l’alimentació o l’automòbil. Això ens ha estat de gran ajuda en aquests temps de crisi. A més, realitzem feines diversificades. És a dir, no sols fem motlles o mecanitzats, també portem a terme treballs de manteniment mecànic industrial. En temps de davallada econòmica com l’actual, les empreses inverteixen en els equipaments que ja tenen i eviten al màxim adquirir-ne de nous. Per tant, hem registrat un augment dels treballs de manteniment respecte als de fabricació. Això també ens està ajudant a suportar millor la crisi.”
El mecanitzat de peces especials ocupa la part més important de la seva activitat. “Produïm components de màquines o mecanismes que tenen una funció molt específica i que no es fabriquen de manera estàndard. Es tracta de peces que poden tenir una geometria i unes necessitats d’acabats molt exigents. Estem acostumats a treballar amb una gran precisió de mides, que pot ser fins i tot de mil·lèsimes de mil·límetre.”
La fabricació de motlles, per injecció d’alumini o de plàstic, n’ocupa el segon lloc. “Podem arribar a construir motllos de fins a 2.000 quilos de pes. La majoria són per injecció d’alumini, com les paelles o les cafeteres.”
Explica en Salvador Cantó que “cada vegada més els motlles de plàstic, i també els d’alumini, es tendeixen a encarregar fora, bàsicament a la Xina o l’Índia, ja que aquí és més costós produir-los.”
Tanmateix, puntualitza: “Nosaltres gaudim, però, de l’avantatge de l’experiència. Fa molts anys que fem motllos per a un tipus de producte que té una sèrie de peculiaritats que cal conèixer a fons.”
Estar al dia en els programes informàtics més avançats és una inquietud constant de l’empresa i un objectiu de futur: “Tradicionalment, ens hem basat en l’experiència dels nostres treballadors i en una trajectòria perllongada, així com en la nostra relació continuada amb els clients, però ara també estem apostant per fer un salt a nivell tecnològic. Estem ben equipats, però sempre cal anar millorant.”
No obstant això, per al senyor Cantó la part mecànica mai hauria de fer ombra a la figura de l’operari. “Les màquines són capaces d’oferir una feina molt complerta i exigent, portar a terme una tasca amb una gran precisió, amb un ritme continuat i repetitiu. Però no podem oblidar que els ordinadors s’han de programar. Hi ha d’haver algú al darrere que plantegi el projecte, dissenyi l’estratègia i cerqui el resultat més acurat i rendible. Per tant, ha d’existir un equilibri entre l’home i la màquina. L’experiència dels operaris és imprescindible. Actualment, un robot no pot decidir que un cargol, en una determinada peça específica, és millor que vagi una mica menys fixat; una persona, sí.”
Contractar personal qualificat no és una tasca fàcil per a les empreses del sector. “Tenim un problema educatiu important. Avui poca gent s’interessa per aquest tipus d’ocupacions: la Formació Professional és menystinguda. S’hauria de fer veure a la gent que hi ha feines que poden ser molt interessants i creatives, perquè contribueixen a produir articles que tenen utilitat i demanda. Molts joves no ho saben perquè ningú no els ho ha explicat. També et trobes amb persones que, tot i haver rebut estudis de formació, volen fer diners massa ràpid, en lloc de passar per un procés d’aprenentatge pràctic.”
Els responsables de l’empresa contracten sovint operaris nouvinguts. “Tenim quatre treballadors romanesos i n’estem satisfets. En el món de la mecànica hi ha molt personal de l’Est d’Europa: estan ben preparats, s’adapten molt bé i no són conflictius.”
PREMERSA abasta un mercat eminentment català, tot i que el producte de Valira i d’altres clients seus es pot trobar arreu del món. De cara al futur, però, pensen fer créixer la seva àrea d’influència. “Volem ampliar el nostre mercat. Crec que és una bona ocasió, perquè les èpoques de crisi obren noves possibilitats i noves dinàmiques de treball. Pretenem ser més flexibles, més polivalents i dinàmics, i volem contactar amb altres tipus de clients. Considero que, quan amaini el temporal, ens haurem enriquit professionalment, perquè tot allò que aprens per necessitat et fa ser més fort. Potser no es requereixen tants recursos sinó noves maneres de fer les coses. La recessió obliga a moure’s, i s’acaben trobant solucions.”
La por és una paraula que en Salvador Cantó descarta del seu vocabulari. “Tot i que sovint és difícil evitar-la, no aporta res. És millor parlar de precaució, preocupació i responsabilitat. La situació que estem vivint és anòmala i hem de procurar actuar de manera conseqüent, intel·ligent i lògica. Si treballem pensant que el mes vinent no podrem obrir les portes, no anirem gaire lluny.”
Creu que la inversió hauria de ser una estratègia contra la crisi. “Som un grup mitjà, però estem tenint els nostres problemes de finançament. De totes maneres, penso que, si hi cap possibilitat d’obtenir recursos, hem de continuar invertint en la mesura que puguem. Serà l’única manera de suportar la crisi i sortir-ne situats en primera línia. Si retalles les inversions, es perden posicions davant d’altres empreses. Hi ha moltes companyies que podrien invertir i no ho estan fent per por. És un error.”
El senyor Cantó pensa que la millor manera d’ajudar la gent és contribuint a què conservin la feina: “I això requereix que el Govern treballi d’una manera més directa amb les empreses. No estic parlant de regalar diners ni subvencions, però sí de finançar. Crec que els bancs no haurien de rebre fons estatals sense cap mena de condició; caldria exigir-los garanties que aquest capital rebut és destinat finalment a ajudar les empreses. Per altra banda, els bancs haurien de tenir una visió més àmplia, comprendre que cada negoci que tanca és un client menys per a ells.”
