Sr. Joan Sellés Comelles

Text del 2001

Joan Sellés va tenir la gran sort de poder conèixer el món del sindicalisme durant els inicis de la democràcia. “Malgrat que no va ser la meva prime­ra experiència professional, perquè ja havia exercit anteriorment, el meu primer gran contacte amb l’advocacia va ser l’any 1982, amb l’en­trada al gabinet jurídic de Comissions Obreres, on vaig restar fins al 1986. Aquell any em vaig establir pel meu compte.”

Aquest intens con­tacte amb el sindicalisme li permet establir les diferències de concepció i d’ac­­tu­ació entre els sindicats actuals i els de llavors: “Ara per ara els sindi­cats són més entitats de serveis per als seus afiliats que no pas eines de reivindicació. Centrant-nos en la perspectiva exclusivament jurídica, podem dir que, durant la meva etapa de participació, l’acti­vitat sindical tenia com a eix principal la reclamació i, en canvi, en l’actualitat s’o­rien­ta cap a l’assessorament. Tot i així, és evident que els sindicats se­gueixen sent un instrument útil per a la consecució de millores la­bo­rals i per al manteniment del grau de benestar col·lectiu aconseguit per la nostra societat.”

Sens dubte, l’actuació contestatària dels grups de treballadors va ser, en primer lloc, fruit de les circumstàncies del període, i, en segon lloc, necessària per normalitzar les relacions entre ells i els empre­saris: “Crec que el comportament dels sindicats va es­tar clarament motivat per les característiques històriques del mo­ment, i que, a més a més, va ser l’adient en aquell moment. Això, però, no vol dir que possiblement, si tinguéssim l’oportunitat de tor­nar a fer les coses, no empréssim metodologies diferents per assolir aquests objectius. En definitiva, crec que l’actuació dels sindicats va contribuir a un ràpid canvi de mentalitat empresarial, que en només cinc anys es va trans­for­mar i adaptar a les noves circumstàncies democràtiques. Aquesta transició comportà que es produïssin en de­ter­minats moments ten­sions entre els treballadors i els empresaris, les quals van ser resoltes gràcies a la intervenció dels advocats, que aconseguiren conciliar pos­tures antagòniques i fomentar el clima de diàleg.”

Aquesta primera experiència laboral de Joan Sellés motivà que, en deci­dir-se a muntar el seu propi despatx, les seves actuacions inicials es rela­ci­onessin amb l’àmbit del dret laboral: “La meva trajectòria ha estat cla­rament determinada per la població i l’àrea on he exercit la meva ac­tivitat professional: Molins de Rei, a la comarca del Baix Llobregat. El treball al sindicat i el fet que la comarca tingués una forta presèn­cia empresarial i industrial determinaren que els primers clients fossin treballadors. De manera progressiva, però, vaig anar combi­nant a­questa vessant amb l’assessorament a petites i mitjanes em­pre­ses en les àrees mercantil i civil. Això m’ha permès disposar de la panorà­mica necessària per poder examinar un assumpte des de les dues perspectives. Una altra de les meves activitats complementà­ries ha estat portar esporàdicament casos contenciosos-administra­tius. Hem de tenir en compte que treballar a una localitat de les rodalies de Bar­celona t’obliga, pel volum de feina, a donar un servei integral perquè qualsevol tema et pot generar un client estable. A més, malgrat l’opi­nió tan unànimement extensa en els nostres dies que el més desitja­ble és l’especialització dels professionals, jo crec que és més conve­nient disposar d’una visió panoràmica i integral del dret. Aques­ta perspectiva s’està perdent, i això no és positiu per a l’ofici perquè la capacitat de relacionar diferents àrees i aprofitar aques­ta connexió és fonamental.”

En aquest sentit, aquest despatx molinenc va néixer amb una vocació localista i d’estabilitat i continuïtat cla­res: “Gairebé des dels inicis vaig formar tàndem amb Marta Cànoves, que s’encarrega de les qüestions relacionades amb el dret civil i penal. Mai no hem tingut la voluntat de créixer i convertir-nos en un gran despatx, sinó de donar un servei personalitzat i totalment inde­pen­dent. Sóc del parer que els despatxos corren el risc de desper­sonalitzar-se en fer-se grans i que els seus integrants poden perdre la independència necessària per a l’exercici professional. I també hi ha un altre factor a tenir en compte: és més difícil cohesionar i fer treballar amb la mateixa metodologia un gran nombre de col·labora­dors que coordinar-ne un grup reduït.”

El fet de tenir com a companya una dona permet comprovar si són certs de­ter­minats estereotips sobre les diferències d’actuació entre els dos sexes: “És veritat que les dones tendeixen a manifestar comportaments més immediats i contun­dents, en línies generals, que els dels seus com­panys que, normal­ment, es mostren més freds en les seves ac­tuacions. Tot i així, estic convençut que els aspectes que ens uneixen són més que els que ens separen.”

Per a Joan Sellés la figura de l’advocat exemplifica la defensa dels interes­sos d’una de les parts en conflicte, però també la intermediació per assolir una solució positiva per a les dues: “La missió del lletrat és evitar amb tots els mitjans possibles que la problemàtica hagi de ser solucio­nada amb una actuació judicial, perquè aquesta mesura sempre comporta­rà una pèrdua econòmica i temporal a ambdues parts. És per això que penso que en tot moment s’ha d’estar disposat a nego­ciar i que mai no pots perdre de vista l’objectiu final que et proposes en prendre una mesura. Aquesta fita ha de guiar tota la teva actuació i ha de poder estar per sobre de certes normatives i procediments jurídics que no sempre ens semblen els més raonables.”

Desgracia­da­ment, els canvis i l’evolució que ha viscut el món del dret durant els darrers anys s’inclinen cap a la pèrdua del valor dels principis deontològics: “És una realitat que l’ètica entre companys s’ha deteriorat i que el compliment d’aquests principis no és tan estricte com en altres èpoques.”

Les contínues reformes i modificacions de la normativa vigent és una de les majors preocupacions del col·lectiu d’advocats perquè els obliga a un reciclatge permanent i a la consulta constant de la bibliografia legal. Això no obstant, també és cert que la introducció de les eines informàtiques ha fet possible un accés més fàcil i una consulta més ràpida de la informació: “Els professionals del dret que desitgin enfrontar-se al futur amb to­tes les garanties han de saber fer servir els programes informàtics i les bases de dades que ens proporciona Internet. Cal, però, que aquest aprofitament sigui compatible amb una aportació més perso­nal del lletrat, fruit dels seus anys d’experiència i de les seves lec­tures i coneixements jurídics anteriors. En cas contrari, algunes diligències esdevenen simples procediments obligatoris en la tasca quotidiana que no li aporten res de cara al seu enriquiment pro­fessio­nal. La informàtica és una eina que facilita la manipulació de la infor­ma­ció, però el dret ha de continuar sent una activitat pro­fundament personal i humanística.”