Text del 2008
“Ara hem d’introduir a la construcció plantejaments ecològics”
.
El bon ritme de creixement de l’economia d’un país es fa palès en l’evolució i en el desenvolupament de la construcció tant privada com pública. L’impuls que aquest sector ha viscut en les darreres dècades a l’Estat espanyol és el resultat d’un nova etapa política amb voluntat de canvi i d’adaptació als nous temps i a les tendències dels veïns europeus. Les ciutats i els pobles de Catalunya han canviat. Les infraestructures de comunicacions, la urbanització del territori, l’edificació de grans àrees, els nous polígons industrials, poliesportius, centres educatius, museus… són moltes les noves construccions que han donat un nou aire al territori. En aquest procés de canvi hi ha participat un col·lectiu molt important de professionals entre els quals hi ha els contractistes d’obres, amb una funció fonamental dins l’entramat de la construcció. Joan Serradell Gaja, contractista d’obres i aparellador, forma part de la tercera generació d’una nissaga de constructors que amb la seva iniciativa i capacitat de treball ha contribuït al desenvolupament urbanístic i arquitectònic del territori català.
Tres generacions de contractistes Serradell han deixat empremta a les comarques de la Catalunya central. Joan Serradell recorda amb orgull les actuacions que, primer el seu avi, Francisco Serradell, i després el seu pare, Joan Serradell, van dur-hi a terme al llarg de les seves trajectòries professionals. “Ells van saber desenvolupar la professió en unes altres èpoques, en el marc d’una economia diferent, però els seus principis i ideals són encara avui en bona part compartits per nosaltres. El meu equip està integrat per més de 20 persones dedicades a la gestió en diferents àmbits. En el sector industrial construïm naus; en el de l’obra pública edifiquem biblioteques, llars d’infants, parcs, urbanitzacions, fem rehabilitacions… La nostra aportació professional es tradueix en actuacions molt diverses.”
Un dels camps d’actuació d’aquesta empresa que destaca per la seva singularitat és allò relacionat amb les colònies tèxtils a les ribes dels rius Llobregat i Ter. Són construccions de més de 150 anys d’història que avui s’han convertit en un patrimoni i un llegat de la història industrial catalana. “Aquestes grans fàbriques de riu i els poblaments agregats que van anar sorgint generaren un gran impacte en les nostres terres i avui són un testimoni que hem de conservar. La reutilització dels vells espais fabrils per a noves activitats econòmiques, culturals, turístiques… és una realitat. Després d’anys d’abandonament, avui les colònies són espais atractius en molts sentits, amb unes característiques arquitectòniques i urbanístiques diverses i interessants d’analitzar.”
Des de fa alguns anys, iniciatives privades i públiques han emprès mesures per dur a terme la rehabilitació i recuperació de les colònies industrials construïdes a finals del segle xix. Construccions Serradell intervé en aquest procés realitzant treballs hidràulics i reparant infraestructures. “L’empresa que va iniciar el meu avi va néixer fent manteniment d’aquestes indústries tèxtils. He estudiat a bastament aquest tema i fins i tot he proporcionat molt de material a estudiants d’arquitectura que volien fer el treball de fi de carrera sobre les colònies. Les qualitats edificatòries i de disseny són diferents, no totes tenen un valor arquitectònic. Els industrials més adinerats van encarregar el projecte a bons arquitectes, que van dissenyar grans obres. També n’hi va haver que es van preocupar d’anar apedaçant unes estructures afectades pel pas del temps. Hem participat en la cura i el manteniment d’aquests espais, on trobem tota la maquinària que fa possible l’aprofitament de l’energia hidràulica. N’hi ha de molt boniques, amb jàsseres de ferro colat de formes peraltades, però també es descobreixen obres de poca qualitat. No tot s’ha de conservar. S’ha de valorar en cada edificació si té un valor real o no en té cap.”
La qualitat de moltes de les construccions hidràuliques de les colònies és evident si es té en compte que han resistit el contacte permanent amb l’aigua. “Abans es construïa d’una determinada manera, amb menys presses, i amb uns materials de molta qualitat. No eren tant importants com ara el jornal i el temps que durés l’obra.”
Construccions Serradell ha participat en diferents rehabilitacions hidràuliques al Prepirineu. “No és fàcil treballar-hi, ja que ens trobem canals situats en espadats, amb dificultats d’accés al punt de treball. Hem d’utilitzar tècniques especials, com transportar el material pel llit del canal o bé amb helicòpter. Sovint és més complicat traslladar-hi els materials que realitzar la reparació.”
Una obra interessant és la que duu a terme al canal que va de Setcases a Vilallonga del Ter. “Té cinc quilòmetres i tot el recorregut és en mina. Restaurem una zona on s’ha produït un corriment de la muntanya i es perd l’aigua.”
L’empresa del senyor Joan Serradell també té cura del manteniment del canal industrial de Berga, “que comença a la sortida de Guardiola de Berguedà, amb 24 km de longitud, durant els quals es troben espais de gran interès i bellesa, com, per exemple, un aqüeducte. Hi ha canals que són molt bonics de seguir. En una altra intervenció, realitzem una desviació d’un canal cap a Manresa.”
A més de les actuacions relacionades amb les colònies industrials, Construccions Serradell ha realitzat molta obra pública. “L’obra de contractació de l’Estat ha implicat la construcció d’escoles, de pisos de protecció oficial, guarderies… Fa poc hem realitzat l’ampliació d’un col·legi que havia construït el meu avi. Era una obra molt ben feta, tan arquitectònicament com pel que fa als materials. Ara les coses es fan diferent, la construcció és més senzilla perquè es mira més el cost final.”
Però també s’introdueixen novetats interessants, com la incorporació de les plaques solars en les edificacions: “No sé per què no s’han estès més de pressa. Les plaques solars per escalfar l’aigua suposen un gran avantatge que s’hauria d’haver imposat abans en els habitatges. Si volem un planeta menys contaminat, hem de començar a fer aquells petits passos que són beneficiosos per a la sostenibilitat i la protecció de l’entorn. En aquest sentit, s’ha millorat molt en l’aïllament de les cases, la qual cosa permet mantenir l’escalfor interior a l’hivern. Hi ha aspectes importants que s’han de tenir en compte en la construcció d’un edifici i que poden contribuir a fer cases més eficients ecològicament: l’encarament de l’habitatge, per exemple, antigament era fonamental. La distribució de les estances es feia d’acord amb aquest punt de vista. D’altra banda, els materials han de ser de bona qualitat i s’ha de pensar que determinats espais han de durar molts anys fins que no es restaurin. Tot allò que es construeix amb bon criteri i bons materials i sense presses dura més temps, i això també és sostenibilitat. Ara hem d’introduir a la construcció plantejaments ecològics.”
