Text del 2006
“Farmacèutics, metges i veterinaris han de treballar de manera conjunta per tal d’aconseguir un únic objectiu final: la millor atenció sanitària de la població”
Joan Uriach pertany a la tercera generació d’una nissaga de farmacèutics industrials catalans. De fet, els Laboratoris Uriach van ser creats l’any 1838 pel seu besavi, Joan Uriach i Feliu, i són els laboratoris farmacèutics en funcionament més antics de l’Estat espanyol. La tasca del doctor Joan Uriach, però, ha estat fonamental per convertir l’empresa familiar en una de les companyies més importants del sector farmacològic espanyol.
Joan Uriach va començar l’any 1947 a estudiar farmàcia a la Universitat de Barcelona enmig d’un ambient acadèmic enterbolit per les qüestions polítiques: “La situació de l’Estat espanyol aleshores no era la més idònia per garantir una bona formació. Molts dels catedràtics anteriors a l’esclat de la Guerra Civil o bé s’havien exiliat o bé havien caigut en l’ostracisme com a càstig a les seves idees polítiques. Els seus substituts no van ser pas nomenats entre els seus deixebles, sinó que van ser persones escollides pel règim per afinitat ideològica.”
En aquell ambient trist i poc esperançador, el doctor Uriach no només es va llicenciar, sinó que també va cursar estudis de doctorat: “Sempre intento treure el millor de les circumstàncies.”
De la mancança de mitjans per a la recerca, va sorgir la seva fixació per la investigació i la millora contínua. Així, en acabar la seva etapa formativa i després d’una petita estada a l’àrea producció, es va incorporar al departament d’I+D de Laboratoris Uriach. Aleshores aquell primer departament estava format per un farmacèutic, un metge, un farmacòleg i un químic; avui dia el componen 115 investigadors. Aquesta ha estat una de les grans apostes de la seva tasca gestora: “Més del 60% dels articles que produïm són fruit d’investigacions internes. Crec que és indispensable que s’inverteixi més d’un 15% de les vendes en investigació i millora dels compostos.”
El doctor Uriach està convençut que aquesta inversió del sector sanitari privat és una de les claus de l’augment d’esperança de vida al nostre país: “En acabar la carrera, l’esperança de vida mitjana se situava al voltant dels 63 anys. Actualment, està per sobre del 80, i, el que és més important, amb una bona qualitat de vida.”
Cal, emperò, que aquesta aposta del sector sanitari privat vagi acompanyada d’inversions públiques: “Hi ha partides, com les sanitàries, que formen part de l’Estat del benestar i a les quals, per tant, no podem renunciar. La despesa farmacològica no pot ser considerada com una càrrega, sinó com una inversió que permet millorar les condicions de vida dels ciutadans.”
La investigació, no obstant això, evoluciona: “Ara no podem portar a terme les mateixes línies ni metodologies d’investigació que abans. Avui dia tendim cap a la subespecialització i els laboratoris hem de disposar d’una mentalitat flexible i evolutiva per tal d’adaptar-nos als canvis que es produiran en els propers anys.”
El doctor Uriach va adonar-se de la necessitat d’ajuntar els esforços de les empreses farmacèutiques de l’Estat, seguint els passos del seu pare, el qual havia estat un dels fundadors de l’Agrupación Nacional de Farmacia de Barcelona. “L’any 1957, una sèrie de persones involucrades en el sector farmacèutic català -el doctor José Esteve, l’expresident Jordi Pujol, Francisco Donada i Jordi Maragall- vam viatjar a Madrid per tal d’establir contactes i conscienciar altres membres del sector de la importància d’unir esforços. Tots compartíem dues característiques: el treball amb uns mitjans limitats i l’enorme il·lusió amb què desenvolupàvem la nostra tasca. Ens reuníem periòdicament i intentàvem portar a terme iniciatives.”
Així va néixer la Convenció Biennal de Ciència i Indústria Farmacèutica. “Aquests intercanvis d’impressions van ser l’arrel de la creació de Farmaindustria.” Un altre resultat va ser la posada en marxa de la revista Ciencia e Industria Farmacéutica.
La família Uriach, conscient de la necessitat de brindar suport a la recerca portada a terme pels nostres científics, va crear la Fundació Uriach 1836, tot i recordant la data de fundació de l’empresa. Aquesta entitat es proposa de premiar i subvencionar la tasca investigadora dels científics del nostre país, especialment a través del Premi Fundació Uriach 1836.
A més de la seva tasca de gestió i investigació dins de l’empresa familiar, que va dirigir fins que va donar el relleu als seus fills, el doctor Uriach és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i també de l’Acadèmia catalana de Medicina. En aquest sentit, considera que la tasca divulgativa i científica d’alguns metges ha contribuït al desenvolupament de la seva branca sanitària, metges com F. García Valdecasas, J.A. Salvà Miquel, J. Laporte, X. Forn, E. Cuenca, F. Janer, etc. “El sector sanitari forma un triangle equilàter els vèrtexs del qual són la medicina, la farmàcia i la veterinària. Des de la farmàcia donem suport i garantim la cobertura sanitària idònia per als dos altres. Al mateix temps, els altres agents han de conèixer el valor i importància del medicament. En síntesi, farmacèutics, metges i veterinaris han de treballar de manera conjunta per tal d’aconseguir un únic objectiu final: la millor atenció sanitària de la població.”
Per al doctor Uriach la farmàcia ha estat la seva gran passió, i per dur-la a terme reconeix que el paper de la seva esposa en l’educació dels sis fills de la parella i en la cura de la llar ha estat fonamental. Tot i aquesta passió per la seva feina, les seves afeccions són diverses: la pràctica d’esports, la música, la pintura i la cultura en general. De fet, la cultura per al doctor Uriach és indispensable per tal d’aconseguir una societat més madura i capaç d’assolir els reptes tecnològics i socials futurs.