Text del 2006
Els farmacèutics no pretenem ser metges però tenim una responsabilitat molt gran i de gran valor en l’àmbit hospitalari.
La transformació de la farmàcia hospitalària ha estat un procés generalitzat tant a Catalunya com a l’Estat espanyol. En el cas català aquesta evolució i modernització ha donat lloc a experiències capdavanteres que s’han convertit en un model de referència a Europa. Aquest procés no ha estat exclusiu dels grans hospitals de Barcelona, també en altres ciutats catalanes s’han fet passos i establert noves fórmules de funcionament adaptades a la realitat actual. L’evolució ha estat el fruit del treball d’un col·lectiu molt compromès amb la millora de processos i ha anat acompanyada de la modernització i actualització del sistema sanitari. Professionals com Mª Concepción Antolín, cap del servei de farmàcia d’Althaia Xarxa Assistencial de Manresa, hi han participat de manera destacada. “La farmàcia d’hospital intenta aportar solucions a una nova realitat de la farmacoteràpia amb l’aparició de nous fàrmacs, més efectius i potents, però també més susceptibles de generar efectes no desitjats en el marc d’un sistema sanitari extens i complex.”
Mª Concepción Antolín ha desenvolupat una certa especialització en el món de la farmàcia d’hospital, sobretot centrada en antibiòtics i antiinfecciosos. Gairebé 30 anys en el servei de farmàcia hospitalària de l’hospital Sant Joan de Déu de Manresa (en l’actualitat Althaia Xarxa Assistencial, nascuda de la unió de tres entitats hospitalàries manresanes) avalen aquesta professional. Recorda els primers passos en aquest camp durant l’estudi de la carrera de farmàcia. “La gent de la meva generació va fer una carrera antiquada i desvinculada del dia a dia professional. Quan va assolir el títol va haver-se de formar en el que realment necessitava per poder exercir.”
Tenia clar que una vegada llicenciada no volia estar en una oficina de farmàcia, no era el que li agradava, però tampoc coneixia una nova àrea de treball que començava a despuntar: “En aquell moment la farmàcia comunitària era una botiga de medicaments. Casualment em van parlar de la farmàcia hospitalària, un espai i especialització que desconeixia. Un company pediatre em va comentar que a la farmàcia de l’hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues buscaven un farmacèutic. Vaig anar-hi i em van contractar. Era el 1974. Poc després, el col·legi de farmacèutics va convocar una beca de formació en farmàcia hospitalària que vaig aconseguir i que em va permetre treballar a la farmàcia hospitalària de Sant Joan de Déu. Aquest contacte i experiència em van portar, el 1976, a entrar a l’hospital Sant Joan de Déu de Manresa.”
I és que a mitjan anys 70 la farmàcia hospitalària era un àmbit desconegut i minoritari. “Érem pocs professionals treballant-hi. En aquells anys vaig conèixer el doctor Bonal, que ja havia organitzat i definit unes tasques de funcionament de la farmàcia a l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Va avançar-se a les necessitats dels nous temps i va detectar les mancances de la sanitat.”
Després de tres dècades de professió, Mª Concepción analitza el canvi que ha tingut lloc dins de la sanitat i la farmàcia catalanes. “El canvi és tan ràpid que gairebé no dóna temps de plantejar i integrar un tractament mèdic perquè n’arriba un altre d’alternatiu. La vegada que m’he sentit més aclaparada per l’evolució de la farmàcia va ser al principi d’estar a Manresa amb el boom dels antibiòtics. Ara no som conscients del canvi que va suposar l’aparició dels antibiòtics; la nostra feina consisteix a dispensar-los quan cal, sense abusar-ne, i promocionant la no automedicació del pacient… però l’actual arsenal d’antibiòtics és recent i suposa una transformació total del sistema de salut. L’antibiòtic ha salvat moltes vides. La seva agressivitat per salvar la vida de persones en situació greu exigeix més eines per lluitar contra bactèries i invasions externes.”
La col·laboració de la farmàcia d’hospital amb metges i infermeres és constant. “Ens hem anat adaptant a una manera de treballar conjunta; i hem pres consciència de la necessitat d’estar pendents dels canvis en la farmacologia i de formar-nos en les novetats del sector. Els farmacèutics d’hospital som els especialistes del medicament a l’hospital. Quan un especialista mèdic vol saber quelcom molt específic o que desconeix sobre un fàrmac, recorre a nosaltres. Els farmacèutics no pretenem ser metges, però tenim una responsabilitat molt gran i de gran valor en aquest àmbit. També la informatització del servei ha estat un gran canvi al qual ens hem integrat progressivament. A través d’Internet tenim accés a moltes bases de dades que aporten molta informació i coneixement.”
El paper de la informàtica va més enllà del control d’estocs. “Les dades s’han de saber utilitzar correctament. La informatització del servei el 1978 va suposar l’adaptació a un complex sistema que ha resultat molt eficient. La nostra feina principal és que els pacients tinguin allò que necessiten quan ho necessiten. L’hospital fa anys que té la història clínica dels pacients informatitzada i això ha permès creuar dades per millorar el servei i l’atenció als malalts.”
La farmàcia hospitalària elabora sovint medicaments a mida. “L’oficina de farmàcia ha de dispensar i facilitar al pacient medicaments registrats i autoritzats pel ministeri. Hi ha farmàcies autoritzades per fer formulació magistral, però és a l’hospital on està acceptat que si el producte que hi ha al mercat no serveix per a un malalt es puguin dur a terme les adaptacions necessàries.”
El malalt s’interessa pels fàrmacs que rep. “Té tot el dret a saber què se li dóna, com i per què. Gairebé sempre són els sanitaris, metges i infermeres, els que ho expliquen a pacients i acompanyants, tot i que s’estableix més confiança amb infermeria, un col·lectiu molt preparat per respondre qüestions farmacològiques. Entre la farmàcia hospitalària i infermeria hi ha un gran feed-back”
Però el farmacèutic també és un sanitari i sovint té relació directa amb pacients o familiars. “A vegades anem més enllà de la nostra obligació professional ajudant pacients i familiars, i si cal facilitant-los medicacions que no hi ha al mercat o que són difícils d’aconseguir amb rapidesa.”
La farmàcia d’hospital també s’ocupa d’aspectes no sanitaris: “El servei realitza una gestió empresarial: ha d’ajustar-se al pressupost i donar comptes del que fa. Som responsables del nostres coneixements farmacèutics però també d’una bona gestió.”
La formació continuada és vital en aquesta professió tan canviant. Mª Concepción Antolín no ha deixat de formar-se al llarg de la seva dilatada vida professional i també ha col·laborat en el camp de la docència. Des de fa uns anys dona classes a la Fundació Universitària del Bages. Ha redactat articles i ha fet col·laboracions i ponències, alguna amb el doctor Boquet, exposant la seva experiència en la farmàcia hospitalària. I és que la farmàcia d’hospital té un paper social i sanitari bàsic. La seva sistematització per fomentar l’ús racional del medicament i evitar errors dins de l’organització hospitalària esdevé fonamental.
