Text del 6-07-09
“Vivim una segona revolució industrial on hi ha tres punts importants que no s’han sabut resoldre: la globalització, la crisi energètica i Internet”
Joan Vila i Simón, titulat en Enginyeria Industrial per l’Escola de Terrassa i en Enginyeria de Paper per l’Escola de Grenoble, és professor d’un màster de Tecnologia Paperera i d’una assignatura d’energia a la Universitat de Girona. També és autor d’una columna setmanal al Diari de Girona i, esporàdicament, escriu en altres publicacions. Malgrat el temps que dedica a aquestes activitats, la seva tasca principal consisteix a dirigir LC Paper. “LC Paper 1881, S.A., representa l’evolució d’una empresa anomenada Paperera La Confiança, fundada l’any 1881 per un empresari francès que va establir-se a Catalunya. El 1957 la meva família va entrar en aquell negoci.”
Joan Vila forma part de la quarta generació dedicada al sector paperer. “La meva família ja gestionava una fàbrica a Sarrià de Ter orientada a la fabricació de paper, els manipulats i la relació comercial. Amb l’entrada a La Confiança, es buscava una ampliació del negoci. Però, després de la segona crisi del petroli de l’any 1978, els costos energètics eren tan elevats que l’empresa originària no va poder superar-ho. L’any 1981, vaig entrar a formar part del negoci amb l’objectiu de desenvolupar la desagradable tasca de desvincular lligams entre les societats per tal que una no arrossegués a l’altra. Només arribar a La Confiança, vaig trobar-me enmig d’una situació realment complicada però, amb gran esforç, l’empresa va tornar a arrencar. Durant els primers anys ens vam dedicar a comprar elements mecànics d’ocasió d’altres fàbriques i, d’aquesta manera, vam anar augmentant la producció i el nombre de treballadors.”
Llavors arribà l’any 1992, i l’Estat espanyol rebé la sotragada d’una altra crisi. “Fou aleshores quan decidírem muntar una central de cogeneració, que consisteix en fer possible l’obtenció simultània d’energia elèctrica i energia tèrmica útil, com ara el vapor. El fet d’adaptar el procediment de cogeneració va suposar-nos un èxit financer, però sobretot ens aportà nivell tecnològic fent créixer el nostre taller mecànic i donant-nos l’oportunitat de contractar més enginyers. Arran de tot això, el 1995 vam fundar una empresa d’enginyeria especialitzada en el desenvolupament de projectes de cogeneració anomenada Powergen, ubicada a Sabadell.”
Un any més tard, el senyor Vila i el seu equip van adonar-se que la maquinària de què disposaven els quedava petita. “Vam ser conscients que, si no evolucionàvem, no faríem futur. I, després d’estudiar a quin nou sector podríem dirigir-nos, vam decidir fabricar papers prims, quelcom diferent a allò que veníem fent fins aquell moment. El fet de comptar amb enginyers dins l’empresa ens va permetre fabricar una nova màquina nosaltres mateixos i, per tant, vam crear un model irrepetible amb el qual vam entrar al mercat de les tovalles de paper.”
L’any 2003, tot i tenir un bon ritme de producció, van adonar-se que la globalització començava a demanar productivitats molt elevades; “aleshores decidírem implicar-nos en el projecte d’una segona màquina més complexa per tal d’obrir-nos mercat en el camp dels tovallons de paper. Després d’iniciar el projecte financer, veiérem que no teníem prou solvència per abastar un objectiu d’aquella envergadura, i decidírem buscar socis entre els nostres clients per ampliar capital. Al cap d’anys d’esforç, recentment hem pogut materialitzar aquell projecte.”
És evident que la innovació porta implícita una gran tasca de desenvolupament i de recerca. “La tasca feta ha suposat el desenvolupament d’un sistema d’assecatge que s’adapta al procediment de cogeneració. Amb això hem aconseguit una reducció del 50% en el consum de gas i una disminució considerable i sorprenent en la despesa d’aigua. No en va, hem rebut un crèdit Profit sense interessos per part del Ministerio de Industria i hem aconseguit una patent sobre energia.”
Actualment, el sector paperer s’ha desprès de l’estigma poc ecològic que l’ha perseguit durant tant temps. “A Espanya tenim una llei ben concebuda que ens marca el límit de la qualitat de l’aigua vessada al riu. Estem obligats a tenir una depuradora física, química i biològica i el control és tan estricte que no respectar la llei pot comportar presó.”
Arran de la recent crisi econòmica, les empreses tendeixen a pensar en la diversificació. “Personalment, no crec en la diversificació per la diversificació, però sí en la innovació i l’evolució de productes que estiguin sota el domini d’una empresa. Considero que no hem analitzat minuciosament el perquè d’aquesta crisi i, d’aquesta manera, difícilment podrem sortir-ne. Estic convençut que vivim una segona revolució industrial on hi ha tres punts importants que no s’han sabut resoldre: la globalització, la crisi energètica i Internet. Globalitzar significa traspassar part de la nostra riquesa a altres països, i al nostre país això s’ha fet sense augmentar la productivitat; per contra, hem caigut en el parany immobiliari. Pel que fa a la crisi energètica, el món occidental està esgotant bona part de les seves matèries primeres, cosa que implica preus a l’alça i menys riquesa. En aquest àmbit, també haurem de traspassar riquesa als països productors de materials fòssils per poder mantenir el nostre nivell energètic. Per últim, opino que Internet provoca que els usos socials canviïn i, per tant, moltes empreses hauran de començar a reinventar-se. Si no replantegem aquests tres aspectes, continuarem perdent teixit industrial.”
Com queda palès, Joan Vila és una persona inquieta, reflexiva i amb opinió, que mira de transmetre i difondre la seva visió i el seu criteri. I no només ho fa a través de la premsa escrita, sinó que, tot afegint-se a les noves tecnologies, és autor del blog www.jvila.cat, on exposa el seu punt de vista sobre temes relacionats amb l’energia, la societat i el progrés, l’empresa o el debat de la crisi, entre d’altres. “Penso que els enginyers, en general, no escrivim, i això crea un buit en l’opinió pública del país que fa perdre una part important de la visió de la societat.”
