Text del 20-5-2009
“Fem passar el metall per un raig d’aigua a alta pressió que obre la vena líquida del metall i la converteix en pólvora en un procés anomenat d’atomització. Per pólvora entenem tota mesura inferior al mil·límetre”
“Malgrat que treballem amb alta tecnologia, els marges són molt petits, perquè els clients dels nostres clients els collen molt amb els preus”
“Pometon España és la filial més important de la matriu, la que factura més, té més volum i més pes específic”
“Si volem créixer, hem de fer peces de més valor afegit, que només es puguin fer amb la tecnologia que està per venir”
“Si una empresa té una mala gestió i fa fallida no l’ajuda ningú. Si un banc fa males inversions i fa fallida, perquè l’hem d’ajudar entre tots?”
La companyia pulvimetal·lúrgica italiana Pometon té com a responsable de la seva delegació espanyola a Josep Vila i Núñez. La pulvimetal·lúrgica és la tècnica de fabricació de pólvores metàl·liques. “Per un procés de fusió, transformem el metall en pólvores a partir de lingots o de ferralla. Quan parlo de metall em refereixo a ferro, coure, estany, zinc i llautó, tot i que ens enfoquem més cap al ferro.”
La fusió del metall es fa de la següent manera: “Fem passar el metall per un raig d’aigua a alta pressió que obre la vena líquida del metall i la converteix en pólvora, en un procés anomenat d’atomització. Per pólvora entenem tota mesura inferior al mil·límetre.”
Aquesta pólvora és venuda per a diferents aplicacions: per fer reactius químics, per fabricar elèctrodes de soldadura, per a fertilitzants, per fortificar farines i també per a peces d’automòbil (engranatges, amortidors, components dels airbag…). “Pot sorprendre que la pólvora de ferro s’utilitzi en alimentació, però és així. En unes condicions determinades es fa servir als cereals d’esmorzar o al pa.”
L’empresa va néixer a Catalunya l’any 1962. Avui la fabricació es fa exclusivament a Itàlia, i Pometon España, S. A., es dedica només a la comercialització i als punts d’assistència. “Un dels socis fundadors, el senyor Vargas, va pensar en fabricar pólvores associant-se amb un soci italià, el senyor Toniolo, que va aportar-hi la tecnologia.”
La fàbrica de pólvores catalana evolucionà, i va passar a fabricar granalles i coure en pols, fins que es decidí tancar-la el 2001. “L’empresa té capital 100% italià des del 1996.”
La matèria primera de Pometon és la ferralla, però no qualsevol. “Treballem amb ferralla procedent de la fabricació d’electrodomèstics, o amb sobrants d’una estampació, llaunes de conserva o planxes de cotxe. El 80% de la fabricació es fa amb ferro. El coure, el segon metall en importància –i que inclou el seus aliatges, el llautó i el bronze–, ens arriba de fora; tenim una planta a Sèrbia, associada a una mina, que rep el coure pur i el refina. En quantitats menors treballem també amb zinc, estany, titani, magnesi…”
El món de les pólvores metàl·liques està bastant acotat. “Malgrat que treballem amb alta tecnologia, els marges són molt petits, perquè els clients dels nostres clients els collen molt amb els preus.”
Treballar amb metall implica molts riscos perquè està sotmès als vaivens del preu del mercat. “A més, molts metalls cotitzen en borsa, i no hi ha pòlisses d’assegurança que cobreixin el risc borsari. Només en el cas del coure, el zinc i l’estany disposem d’una certa garantia, perquè cotitzen a Londres, i si el nostre client vol un preu fix, nosaltres podem fer el mateix i assegurar-lo. Però això passa poques vegades, i amb el ferro, la nostra gran matèria primera, és impossible.”
Pometon és alhora una empresa familiar i una multinacional. “Pometon España té unes 300 persones en plantilla, i és la filial més important de la matriu, la que factura més, té més volum i més pes específic. La resta de delegacions, ubicades a Anglaterra, Alemanya, Sèrbia, Eslovènia i Luxemburg, són filials estrictament comercials.”
L’empresa va decidir fa un temps prescindir de la fabricació de granalles metàl·liques. “Va ser un canvi estratègic; les granalles ens havien fet créixer, però ja no eren ser lucratives. Haver-ne prescindit ens ha permès invertir en recerca per presentar productes nous que revolucionin el sector. I tot això hem volgut pilotar-ho des de Ripollet, avançant-nos als companys italians. Amb aquest fi, treballem estretament amb centres de recerca del País Basc de primer nivell.”
Contra el que es pugui pensar, al sector no està tot inventat. “Els clients ens poden demanar un aliatge que no fabriquem, una qualitat diferent, un material que no sigui estratègic dins el grup… Aquests tipus d’encàrrecs difícilment seran el nostre negoci principal, però poden ser, en canvi, bons complements i una excusa per evolucionar i diversificar-nos. Sempre i quan minimitzem els riscos tècnics i financers que puguin haver, tenim llibertat per fer-los.”
Per a Pometon, Pometon España significa un 25% de la facturació. “A més d’Espanya, cobrim el nord d’Àfrica i alguns països d’Amèrica Llatina i França. Darrerament, estem intentant també obrir mercat a la Xina, on alguns productes nostres podrien encaixar.”
Les potències mundials del sector pulvimetal·lúrgic són Suècia, Estats Units i Canadà. “A nosaltres ens deixen viure perquè el nostre espai no el necessiten, però podrien ensorrar-nos si volguessin.”
Tot i així, la companyia no s’intimida. “Si volem créixer, hem de fer peces de més valor afegit, que només es puguin fer amb la tecnologia que està per venir.”
El fet que Pometon España sigui una filial ha estat sovint un factor de diversificació. “El nostre benefici sempre ha estat modulat des d’Itàlia. Si ara tenim més autonomia que abans és perquè ens l’hem guanyada a base d’anar més enllà que els italians, de diversificar més i de buscar més mercats.”
Sobre el moment econòmic actual, Josep Vila admet que no han estat immunes a la davallada. “El nostre negoci depèn molt de l’automoció, un sector molt afectat per la crisi. I el pitjor és que sembla que la maltempsada encara durarà uns quants anys.”
Com a professional en contacte diari amb Itàlia, és una veu autoritzada per dir-nos com es veu allí l’Espanya en recessió. “Se’n riuen de nosaltres com se’n riuria un vell saberut, perquè la nostra situació de descrèdit polític l’han viscuda molts anys. Durant un temps, és veritat que van tenir una enveja sana d’Espanya, perquè havia sabut aprofitar molt bé la seva entrada a Europa. Ara ja no: senten que el seu govern està sent més efectiu que el nostre. Malgrat tot, ells confien que els seus governants els trauran de la crisi: aquesta és la gran diferència.”
Itàlia té també el mateix problema que Espanya: la inseguretat financera. “A Itàlia els terminis de pagament també són llargs, però menys. Posar ordre al sistema de pagaments seria una de les mesures que el Govern de l’Estat hauria de prendre en favor de les PIME.”
Una altra mesura que li semblaria encertada seria facilitar les entrades i sortides del món laboral. “Els cursets de formació per a aturats que s’anuncien no són cap solució, perquè només es fan per cobrir l’expedient i camuflar xifres. Tampoc veig encertat allargar les prestacions perquè la gent es quedi a casa.”
I considera un despropòsit l’ajut a la banca. “Si una empresa té una mala gestió i fa fallida no l’ajuda ningú. Si un banc fa males inversions i fa fallida, perquè l’hem d’ajudar entre tots? I si ho fem, posem-hi gent a dintre que controli què en fan, dels ajuts. No pot ser que la banca guanyi sempre, sinó ens faríem tots banquers.”
La condició jurídica de Pometon España fa que l’empresa no es pugui acollir als crèdits ICO. “Depèn de com, som espanyols, i depèn de com, italians… Des d’Itàlia no ens poden ajudar perquè el finançament de matrius a filials i de país a país està molt limitat.”
