Text del 06-05-2009
“La frontera entre disseny i art és gairebé invisible. Hi ha rellotges que són art, perquè van més enllà de la utilitat per a la qual han estat concebuts”
John Vergotti és director general de Patek Philippe España, multinacional de matriu suïssa ubicada a Catalunya des de fa més de 10 anys. “Ens dediquem a distribuir rellotges d’alt nivell. També som un servei tècnic i d’assistència postvenda. Cuidem els mercats de Espanya, Andorra i Portugal.”
Per al senyor Vergotti, els rellotges són una passió. “Hi ha tota una cultura al voltant del rellotge modern. L’origen cal buscar-lo als segles xiv i xv, després del descobriment d’Amèrica, quan es fan necessàries maquinàries més precises per mesurar el temps als viatges transoceànics. Podríem afirmar que el rellotge modern és fill de la navegació.”
L’ús de rellotges en la navegació va imposar-ne la seva miniaturització. Llavors es van inventar els rellotges de butxaca; “el pas al rellotge de polsera vingué després. En concret, durant la Primera Guerra Mundial.”
Tanmateix, a l’àmbit dels rellotges no està tot inventat. “A Suïssa tenim un Departament de Desenvolupament Tècnic que treballa en nous dispositius i noves matèries. Són gent molt preparada per no deixar-se pertorbar per circumstàncies conjunturals com pugui ser l’actual crisi. Fem grans esforços perquè creïn al marge dels vaivens econòmics.”
Tota cultura genera un art; també la cultura dels rellotges. “La frontera entre disseny i art és gairebé invisible. Hi ha rellotges que són art, com hi ha cotxes o instruments musicals que també ho són, perquè van més enllà de la utilitat per a la qual han estat concebuts. Tenen la seva pròpia expressió estilística i s’han creat amb voluntat d’excel·lència i permanència, o, fins i tot, de transcendència.”
Suïssa i la rellotgeria són dos conceptes molt lligats. “Els suïssos, en tot allò que produeixen, sempre han tingut la necessitat de perfeccionament: és el seu tret distintiu, potser forjat històricament pels seus llargs hiverns, que reclouen la gent a casa.”
Treballar per a una companyia tan prestigiosa com Patek Philippe és una gran responsabilitat. “La marca de la casa és el classicisme, la perennitat. No podem deixar-nos arrossegar per noves tendències efímeres, per molt punch comercial que tinguin. La nostra aposta és tradicional; si es vol, conservadora.”
En aquest sentit, Patek Philippe es troba als antípodes de la tendència consumista dels rellotges de temporada per a joves. “Les nostres creacions van adreçades a clients amb criteri més format. Tot i així, no som totalment refractaris a les noves tendències. Des de fa cinc anys s’han posat de moda els rellotges de polsera de grans dimensions i hem fet un esforç per seguir aquesta línia. Normalment, renovem anualment els nostres estilismes.”
La principal contribució de Patek Philippe a la història de la rellotgeria mundial es remunta a l’any 1832. “Fins aleshores, per donar corda als rellotges es necessitava una clau. El senyor Adrien Philippe va incorporar la corona al mecanisme dels rellotges.”
Patek Philippe no deixa mai d’invertir en recerca i en investigació. La seva darrera aportació a la indústria del rellotge és la incorporació d’un nou material: el silici. “Permet fer les mateixes peces que fins ara s’havien fet en ferro. Però si bé els mecanismes de ferro necessiten ser lubricats per no desgastar-se amb la fricció, els de silici, no. Això és un gran avantatge.”
Orientats a tot tipus de públic, els rellotges Patek Philippe tenen més èxit entre el públic masculí. “Als senyors els agraden més les nostres mecàniques complicades. Les senyores solen optar per rellotges més estètics i funcionals.”
La companyia no disposa d’una xarxa de botigues pròpies. “Distribuïm els nostres productes a través de botigues especialitzades, rellotgeries d’alta manufactura.”
No entra en els seus plans fer productes menys exclusius. “El nostre propòsit és fer un número limitat de rellotges, que ens permeti el bon acabat que ens exigim. Altrament, acabaríem perdent la qualitat que ens distingeix. Els Patek Philippe són rellotges amb un valor afegit, de gamma alta. Preferim conservar el segment de mercat que ens hem guanyat que no pas ampliar-lo.”
La plantilla suïssa de Patek Philippe té gairebé 1.400 empleats en nòmina. L’equip distribuïdor de Patek Philippe Espanya el formen onze persones. “Fem una producció anual de 40.000 rellotges, deu o vint vegades menys que altres marques més populars.”
Com sol passar amb tots els productes de luxe, Patek Philippe és víctima de les falsificacions. “Les falsificacions són, sobretot, una falta de respecte als treballadors i als especialistes que creen els productes originals.”
És interessant saber l’opinió que té de la crisi a Espanya una empresa amb seu a Suïssa. “Espanya és encara una mica desconeguda a la resta d’Europa. Hi ha una imatge genèrica sobre la creativitat llatina, però es desconeixen bastant les dinàmiques internes i els seus potencials. Penso que Espanya ho té més difícil que altres països, però ja ha demostrat altres cops que acabarà per sortir-se’n bé i ràpidament.”
El senyor Vergotti considera positiva la inversió en obra pública per generar ocupació. “L’important és establir una jerarquia entre les obres; seleccionar quines són necessàries i quines no ho són tant, per tal de no actuar precipitadament. Alhora, s’han d’assentar les bases d’un nou model econòmic.”
Superar una recessió econòmica demana moviment, no quedar-se estàtic. “No oblidem que les crisis comencen i acaben. La gran incògnita és saber quant duren i com poden esdevenir de profundes. No s’han de deixar les coses per demà, perquè demà la desestabilització ja pot ser irreversible. Les crisis són un xoc, un desequilibri, i és bàsic no permetre que ens trenqui la inèrcia de funcionament.”
John Vergotti veu també aspectes positius en el context actual. “Una crisi és una oportunitat, perquè es pot reflexionar sobre la feina feta. I potser es descobreix que allò que en el seu dia no es va fer, es pot fer ara. És un moment difícil, però extremadament interessant. Per a moltes empreses, per paradoxal que sembli, una crisi és una empenta suplementària.”
