Sr. Martí Ventura i Calaf
Sr. Martí Ventura i Calaf
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

MARTÍ VENTURA I CALAF

AJUNTAMENT DE SANT JAUME DELS DOMENYS

Text del Març del 2009

“Volem tirar endavant una zona econòmica que ens doti de recursos, però mantenint el nostre jardí d’oliveres, vinyes i muntanyes” “Sóc feliç sent pagès, em considero una persona privilegiada”

La comarca del Baix Penedès, un oval obert al mar de gairebé 300 km2, ha sabut mantenir, malgrat les inevitables embranzides dels darrers anys d’eufòria immobiliària, el seu jardí verd. Muntanya, mar i cultius de vinya i oliva continuen dominant un paisatge entrelligat per nuclis urbans. La preservació de l’entorn natural i el disseny d’una estratègia per salvaguardar l’economia de la zona són dues prioritats per fer front a la temuda crisi econòmica. Martí Ventura i Calaf, alcalde de Sant Jaume dels Domenys, un dels pobles de la comarca, és un bon exponent del tarannà lluitador, respectuós i proteccionista de la gent que viu, i estima, al Baix Penedès. “Volem tirar endavant una zona econòmica que ens doti de recursos, però mantenint el nostre jardí d’oliveres, vinyes i muntanyes.”

I com es poden combinar aquests dos desitjos? Segons en Martí Ventura, pagès de tradició i vocació, és vital preservar l’entorn natural, quasi verge, del municipi. “No volem cap projecte que impliqui un gran impacte visual. Som una zona vinícola i aquesta imatge també ven molt. Estem ubicats en medi privilegiat i l’hem de conservar. Tenim projectes de promoció turística que van lligats a aquest tipus de paisatge.”

Per tal de conservar aquest verger, es podrien mancomunar industrialment diversos territoris. De fet, “existeix una franja econòmica que va des de l’Arboç fins a la Bisbal. Hi ha multinacionals i grans empreses que hi estan interessades. Correm el perill, en un moment de crisi com l’actual, de cedir i consentir que es facin grans polígons industrials, tot destrossant la comarca.”

Per frenar aquesta possibilitat, s’està intentant arribar a un acord amb la Generalitat i aconseguir una zona industrial mancomunada, que aportaria diners a les arques dels consistoris del Baix Penedès. “Però no trobem resposta ni suport. Legalment només es poden mancomunar municipis que són veïns; és una aberració.”

D’altra banda, és del tot necessari agilitar els permisos: “Quan una empresa decideix venir a Sant Jaume dels Domenys, triga dos anys en poder fer-ho encara que ja tingui localitzats els terrenys i vulgui comprar-los.”

El senyor Ventura pensa que Catalunya assolirà la majoria d’edat quan sigui capaç de controlar l’autonomia dels ajuntaments. “Un alcalde, en una sola legislatura, pot destrossar un municipi. L’autonomia municipal hauria de tenir límits. En l’actualitat, els consells comarcals no són operatius, només fan de transmissors. Tanmateix, haurien d’assumir el paper d’un gran ajuntament. Això permetria mancomunar serveis que els consistoris petits no poden tirar endavant en solitari.”

Evitar un creixement desmesurat del municipi és un altre objectiu de futur. “L’actual crisi ens ha ajudat a frenar la massificació. Abans, quan treia el cap per la finestra de casa meva veia les vinyes, el mar i les muntanyes. Ara només veig teulades i un tros de mar per un cantó. De totes maneres, i gràcies a la davallada immobiliària, Sant Jaume dels Domenys continua sent un poble tranquil i, ara, amb un creixement moderat.”

Precisament, són els veïns nouvinguts els més afectats per la davallada econòmica. “Tot i que d’immigració n’hi ha poca al nostre poble, un 60% de la població és nouvinguda. Són persones que fa uns anys van decidir fer un gir a la seva vida per traslladar-se a un entorn més rural. Van canviar de feina, es van hipotecar i es van comprar dos cotxes. I ara estan a l’atur, a punt de perdre el subsidi i sense cap coixí familiar que les sostingui. Per a elles és més difícil sortir-se’n. La gent que som del poble de tota la vida tenim família i ens ajudem.”

L’actual equip de govern de l’Ajuntament ja està intentant buscar solucions per afrontar la crisi. “Hem convocat tots els petits empresaris del poble, com paletes, fusters o ferrers, per donar-los un dossier amb els projectes que volem endegar els propers dos anys, com el nou centre de cultura o el soterrament d’una línia elèctrica. Els volem tranquil·litzar, que sàpiguen que no els faltarà feina; desitgem que la gent del poble tingui preferència en totes les noves obres projectades. Ens inclinarem per les companyies que contractin persones en atur del nostre municipi. Crec que és una obligació que tenim, per raons de proximitat i perquè coneixem els problemes a fons. Per a un poble petit, l’Ajuntament i l’alcalde són el referent més immediat. A vegades un veí em pot trucar a les 12 de la nit per dir-me que s’ha quedat sense aigua. En una ciutat això seria impensable.”

L’activitat agrària continua tenint protagonisme. “S’han traslladat al poble una sèrie d’indústries petites, però encara no estan del tot implantades i funcionen a mig gas. Per contra, la Cooperativa Agrària i Caixa Agrària, que actualment també agrupa la cooperativa de Banyeres i la de La Bisbal, continua sent un important motor econòmic. Som la tercera caixa agrària de Catalunya. Quan un pagès ha demanat un préstec i ha tingut una mala collita rep un tracte personalitzat. Si no fos per la Caixa Agrària, moltes famílies que fan de pagès ja hauríem hagut de plegar.”

El nombre de gent que viu exclusivament del camp és escàs. “O bé un dels dos cònjuges treballa a la indústria o compagina la feina de pagès amb una altra. Actualment, és fa difícil viure només de la terra.”

L’agenda de projectes per al poble anima el discurs del seu alcalde. “Volem endegar un nou pla urbanístic, així com vestir la zona amb un nou programa turístic, tot oferint al visitant rutes per fer a peu o en Mountain Bike, que permetin recórrer tant les vinyes com les muntanyes o els nuclis urbans. Hem parlat amb altres municipis per tal de connectar aquestes rutes i ho han vist amb bons ulls. Així que es podrà baixar a l’estació d’El Vendrell, anar caminant fins a Banyeres del Penedès, dinar a La Bisbal i berenar a La Montmell, per exemple. També, volem obrir la Cooperativa Agrària al públic, per mostrar-li els processos del vi i oferir-li els nostres productes.”

La propera inauguració d’un centre cívic i d’un Punt TIC, una aula d’informàtica subvencionada per la Generalitat, obre noves possibilitats de formació pels habitants del municipi. “S’oferiran cursos d’iniciació i de formació en diversos programes, tant per a aturats com per a professionals en actiu o estudiants. També, disposarem amb l’aula de les eines per encetar un arxiu fotogràfic i històric dels habitants del poble, així com de les seves tradicions. Aquesta aula d’informàtica no té limitacions, tot dependrà del grup de persones que vulguin fer-ne ús.”

La formació dels professionals és clau per afrontar les èpoques de crisi. En aquest sentit, el senyor Ventura considera que és necessari un nou enfocament de la formació professional. “No pot ser el calaix on vagin a parar els fracassats del món escolar. Hauria de tenir un enfocament més pràctic i adaptat a les necessitats de l’empresa.”

Ell mateix va decidir deixar el batxillerat superior per dedicar-se a la seva vocació: la pagesia. “Sóc feliç sent pagès, em considero una persona privilegiada.»