Text del 2001
És evident que la societat i les influències estrangeres determinen l’hegemonia d’un model de gestió i actuació jurídica en cada període històric. Aquest ascendent, però, no ha d’esdevenir tirania que obligui a canviar el tarannà i les maneres de fer pròpies dels advocats catalans, sinó que ha de presentar-se com una possibilitat més d’encaminar la trajectòria professional. Joaquim Rossell Carol ha optat per seguir desenvolupant les tasques d’assessorament empresarial utilitzant l’estructura i la metodologia tradicionals. Això ha comportat que mantingués l’equilibri i la posició que ha assolit al llarg dels anys i no per créixer estructuralment ni en el nombre de clients.
“El panorama de l’advocacia enfocada al món de l’empresa ha canviat força d’ençà que vaig començar a exercir. A la dècada de 1970 eren els propis advocats de les empreses multinacionals els qui s’adreçaven als despatxos com el bufet Rossell perquè els assessoressin o portessin una diligència concreta. En aquella època, la majoria de firmes disposàvem d’una certa independència per triar les col·laboracions externes, que depenien de l’especialitat de cada bufet. A poc a poc, alhora que també es perdien les formes professionals per culpa de la massificació de l’ofici, els interessos d’aquestes companyies s’han anat fusionat amb els de les grans empreses d’assessorament. La implantació de despatxos internacionals ha obligat la majoria dels bufets tradicionals catalans a expandir-se i diversificar les seves especialitzacions per intentar competir-hi. Altres han optat per romandre en la situació actual. Aquesta ha estat la meva opció. Sóc conscient que els despatxos com el nostre cada vegada seran més minoritaris i que progressivament les grans corporacions internacionals guanyaran més pes en el mercat. No obstant això, la meva concepció de la professió no té res a veure amb els aspectes d’imatge, comercials i mercantilistes que imperen actualment. Tampoc no crec que l’excessiva especialització sigui convenient per al lletrat ni per al client perquè és important disposar d’un coneixement general de les bases del dret que permeti interrelacionar les diverses branques i perspectives.”
La seva proposta d’assessorament passa per la independència i pel servei permanent i proper al públic: “Em considero un advocat conseller, és a dir, un assessor que entaula una relació més enllà de l’estrictament professional amb el client, per ajudar-lo i donar-li suport en tots els problemes i incidències que se li presentin. Aquesta constància en el tracte obliga a partir de l’honestedat laboral de reconèixer quines són les especialitats pròpies i d’una visió global del dret, que en el meu cas es deu als anys d’exercici en el torn d’ofici –en què vaig haver de dur tota mena d’assumptes. Això em porta a derivar totes aquelles qüestions que estiguin fora del meu àmbit. La canalització no significa deslligar-se dels problemes del client, sinó tot el contrari: escollir amb independència i rigor el professional que creus que millor pot encarregar-se de resoldre el dubte o problema i, si escau, acompanyar-lo a les primeres entrevistes.”
El conseller hauria de fonamentar la relació amb el client en la confiança i assumir la necessitat d’una total sinceritat: “Com a advocat sempre intento ser franc i donar els consells que m’agradaria que em donessin a mi si estigués passant per la mateixa situació. Sé, però, que aquesta característica no és bilateral i que mai no pots garantir completament que el teu client t’estigui dient la veritat al cent per cent; per tant, en cap cas no pots fer-te càrrec de responsabilitats que són exclusivament seves.”
A més d’aquest assessorament de capçalera que ell i els tres altres advocats que treballen al despatx ofereixen, el seu camp d’especialització és el dret mercantil relacionat amb el comerç exterior. Aquesta branca tan concreta d’actuació fa que conegui en profunditat el problema de l’harmonització legislativa dels països membres de la Unió Europea: “Hi haurà parcel·les jurídiques que seran més fàcilment igualables que d’altres, però la convergència és un camí que no té tornada. Hi ha camps, com ara el dret fiscal, que plantegen molts interrogants perquè no tan sols es tracta d’igualar els tipus impositius de tots els països, sinó també que tots els estats membres rebin les mateixes contraprestacions pels mateixos diners aportats.”
Joaquim Rossell s’adona de l’enorme influència que exerceix la cultura legislativa anglosaxona sobre l’autòctona i considera que “seria bo que en comptes d’imitar, arribéssim a una síntesi d’ambdues. El cert és que cada cop més es copien les estructures de redacció de documents anglosaxons, que de vegades són recurrents i menys operatives que les nostres.”
Les pràctiques d’origen internacional també s’estenen a l’hora de solucionar els conflictes: “Els advocats especialitzats en comerç internacional ja fa molts anys que inclouen una clàusula perquè, en cas de produir-se un conflicte, es dirimeixi en tal o tal altre tribunal internacional d’arbitratge. Particularment, jo els sotmeto al de París perquè gaudeix d’un reconegut prestigi. En el cas del Tribunal Arbitral de Barcelona, encara haurem d’esperar uns quants anys per tal que els usuaris s’assabentin dels avantatges que comporta i se’n difonguin les bondats.”
La vocació de servei i l’afecte que sent Joaquim Rossell envers el seu ofici són fruit d’una història familiar atapeïda de lletrats: “A casa sempre s’ha viscut intensament el dret perquè totes les generacions han tingut un membre dedicat al món jurídic en qualsevol dels seus vessants. Dels oncles del meu pare, l’un, Joan Rossell Bru, va ser notari i l’altre, Antoni Rossell Bru, es va dedicar a l’exercici lliure de la professió. El meu pare, Joaquim Rossell Sardà, també va ser advocat i jo vaig tenir l’oportunitat d’exercir al seu costat. Va ser una etapa molt enriquidora perquè em va mostrar el valor de l’experiència en la nostra activitat. La major part de la legislació que ell havia estudiat i havia aplicat ja no era vigent i, no obstant això, la seva aportació en comentar els casos era molt valuosa perquè tenia un sentit global i lògic del dret i una capacitat d’abstracció molt útils. Al mateix temps, amb el seu exemple i el d’altres companys seus vaig comprovar com la nostra és una dedicació permanent sense data de jubilació. En darrer lloc, també vaig aprendre el valor del treball i de l’esforç per obtenir l’èxit en la teva especialitat laboral.”
Amb aquestes fonts ha construït una sòlida carrera professional basada en la seriositat, el rigor, la humilitat i la independència: “M’agrada saber que cap client té cap mena de lligam amb mi i que jo tampoc el tinc amb ells. Crec que només així puc assegurar un servei de qualitat en tot moment.”
