Text del 17-10-13
Del testimoni d’aquest emprenedor, fundador i responsable d’una empresa de venda a l’engròs personalitzada de material elèctric, destaquen dos plantejaments: d’una banda, el restabliment progressiu de la confiança en el nostre teixit empresarial, més malmès per una imatge distorsionada per agents especuladors internacionals que no per una feblesa real, i d’una altra, l’opció majoritària dels gironins a favor d’un Estat català integrat dins la UE i amb bones relacions amb Espanya.
Material elèctric específic i personalitzat que arriba a qualsevol punt del planeta
Mapel és una empresa constituïda l’any 1995 i dedicada a la venda a l’engròs personalitzada de material elèctric. Els nostres clients són empresaris que utilitzen material elèctric en la seva activitat, i atenem les necessitats de corporacions d’índole molt diversa: indústries dedicades a la fabricació de maquinària, societats que porten a terme el manteniment industrial de grans fàbriques, empreses que realitzen instal·lacions en edificis, etc. El nostre tret identitari és el servei personalitzat i adequat a cada projecte: assessorem i adaptem els elements i les tecnologies de treball a les necessitats reals del disseny i a les característiques de l’entitat que l’ha de materialitzar. Hem tingut la sort de disposar d’un equip de professionals, en gran part enginyers i titulats superiors, compromesos amb el projecte i que han contribuït a aixecar-lo i a consolidar-lo, i gràcies a ells avui ens podem enorgullir de fer arribar components elèctrics a qualsevol punt del planeta.
Avançar-se a les necessitats dels clients
Una de les nostres màximes empresarials és anar per davant de les necessitats dels clients per poder assessorar-los adequadament quant a les novetats i innovacions del cada vegada més sofisticat sector elèctric. Per assolir aquest objectiu és indispensable consultar i saber accedir a la informació digital, viatjar a les fires nacionals i internacionals, i visitar les fàbriques per conèixer de primera mà les innovacions i avenços en el sector.
Actuem també com a assessors en l’àmbit tecnològic i energètic
Considerant la complexitat creixent de la tecnologia actual, actuem com a assessors en l’àmbit energètic, i ho fem donant resposta teòrica als dubtes i aportant solucions materials als projectes dels nostres clients. A més, per a nosaltres és cabdal fer pedagogia i aconseguir divulgar les característiques i el funcionament dels nous avenços; no obstant això, per tal de minimitzar els dubtes, subministrem només la informació indispensable a cada un dels agents que participen en el procés d’instal·lació. Assumir aquesta funció divulgativa i didàctica implica haver d’invertir una part significativa del nostre pressupost en la formació dels nostres treballadors.
Control i gestió de les existències i la logística
Cada una de les companyies amb les quals treballem necessita disposar del material elèctric amb una periodicitat determinada per la seva dedicació productiva; aquest fet comporta que hàgim d’excel·lir en la gestió del magatzem i que tinguem molta cura de les qüestions logístiques, ja que, a més, els nostres clients han reduït significativament les seves reserves de material a causa de la crisi, i ara per ara treballen amb les existències mínimes.
L’eficiència energètica, font d’expansió al nostre sector
La necessitat d’ajustar els pressupostos per fer front a la crisi s’ha traduït en la voluntat d’optimitzar els recursos energètics, la qual cosa ha comportat un increment considerable de la venda d’articles o dispositius d’eficiència energètica, i suposa una nova i enriquidora font de feina per al sector. Ara bé, tot i l’augment de la demanda, no hem de perdre de vista les empreses competidores, perquè poden condicionar el preu i els marges de benefici dels productes, sobretot en època de recessió. Amb tot, la nostra filosofia és actuar sempre de manera autònoma, és a dir, fixar-nos uns objectius a partir de l’anàlisi del sector i treballar per assolir-los.
Excel·lència del teixit empresarial català
Si alguna repercussió positiva han tingut aquests anys de contracció econòmica, ha estat l’augment de la competitivitat de moltes de les companyies catalanes, que han sabut redefinir-se i agilitzar els processos interns i que, per tal de compensar la pèrdua de vendes del mercat intern, han optat per la via de l’exportació. En tot cas, les nostres companyies, qualsevulla que sigui la seva dimensió, són un reflex del tarannà, la força i l’energia econòmica del país, ja que disposen d’iniciativa, agilitat, dinamisme, voluntat i capacitat de treball, esperit de superació i habilitat per adaptar-se a les necessitats canviants dels cicles econòmics.
La manca de crèdit és el problema més greu que tenen ara les empreses autòctones
La dificultat més gran que ara per ara han de superar les empreses catalanes és la manca de crèdit i la incertesa de l’època en què vivim. Si es vol encaminar les companyies perquè operin sense finançament, caldrà superar un període d’adaptació i assumir que el país es contraurà, però si s’opta per la consolidació, l’enriquiment i l’expansió del nostre teixit empresarial, cal que el crèdit brolli per a les corporacions en funcionament i per als projectes solvents. Malgrat constituir un país d’emprenedors dinàmics, treballadors i motivats, les institucions haurien de donar suport legal, moral i pràctic a les companyies del país perquè puguin treballar i, així, fer progressar el conjunt de la societat catalana.
Solidaritat interempresarial en forma de pagaments desglossats o finançats
El teixit empresarial –sobretot les companyies intermediàries, com la nostra– està actuant de facto com a entitat de crèdit quan endarrereix o finança la compra de partides. L’assumpció d’aquesta responsabilitat esbiaixada fa que aquestes corporacions sí que depenguin del finançament bancari, els tipus d’interès del qual s’ha disparat durant els darrers anys. Afortunadament, la situació s’està tornant a equilibrar i els interessos s’han moderat perquè les entitats bancàries, i la societat en general, està recuperant la confiança perduda.
Irresponsabilitat del sector bancari espanyol
Crec que les entitats bancàries haurien d’assumir la seva funció creditícia i dinamitzadora de l’activitat econòmica i actuar d’una manera més responsable. Tot i que han estat sanejades mitjançant fons públics, fins ara han actuat prioritzant els seus interessos; d’altra banda, es fa difícil d’entendre que les instàncies oficials no hagin pres mesures per obligar el sector a contribuir a la reactivació econòmica.
Estabilització de la prima de risc i recuperació de la confiança
La baixada de la prima de risc també afecta la ciutadania, encara que sigui indirectament, perquè comporta una reactivació de les nostres possibilitats de recuperació socioeconòmica. Hauríem de tenir molt present el que ha passat i adonar-nos que la crisi de la prima de risc fou en bona part una crisi d’imatge externa causada per la desmotivació, la falta de lideratge i la manca de confiança interna; per aquesta raó és cabdal mostrar sempre una imatge d’unitat, de cohesió i de fortalesa interna, perquè les relacions industrials i comercials es basen en la confiança mútua, i la confiança és tan necessari guanyar-se-la com saber-la dipositar en els altres. De fet, malgrat el que difonen alguns mass media, l’índex d’endeutament de l’Estat espanyol és més baix que el d’altres països occidentals, però els especuladors –i d’altres agents socials internacionals– s’aprofitaren de la imatge de feblesa per especular i enriquir-se a costa nostra.
Un augment de la pressió fiscal aplicat en el pitjor moment
L’augment de la pressió fiscal a l’Estat espanyol es justifica per la necessitat d’equiparar-nos a altres països d’Europa i avançar cap a la construcció d’una veritable Unió Europea; tanmateix, l’harmonització contributiva s’ha realitzat en una conjuntura de crisi, un moment molt inoportú. Abans d’aplicar la mesura s’hauria d’haver potenciat l’economia espanyola amb una ampliació del sostre de deute estatal i, llavors sí, s’hauria d’haver incrementat l’índex de tributació. En canvi, en el context en què s’ha produït, la mesura ha provocat un empitjorament de la situació general de l’economia i de les condicions de vida dels ciutadans.
Els gironins, a favor del referèndum i de la independència
Al meu parer, el posicionament dels gironins és força unànime: considerem que els catalans ens mereixem l’oportunitat de poder decidir el nostre futur com a país. En el cas de l’empresariat gironí, majoritàriament pensem que, si es produís la secessió, malgrat que al principi sorgirien inconvenients i dificultats, la nostra capacitat d’entesa, el nostre dinamisme i la nostra energia ens permetrien tirar endavant i fins i tot créixer; a més, el procés de constituir un Estat independent seria prou perllongat, i disposaríem d’un lapse de temps per adaptar-nos a la nova conjuntura.
Defugint la demagògia simplista
No hauríem de caure ni en la demagògia i el simplisme de determinats mitjans de comunicació ni en el tremendisme de segons quins polítics de l’Estat espanyol, i hauríem de tenir present que, per una qüestió pràctica, la normalització de les relacions institucionals amb l’Estat espanyol i amb Europa s’acabaria imposant; la incertesa inicial podria provocar moviments conjunturals d’empreses i de capitals i la sortida transitòria de la Unió Europea, però Catalunya és rellevant en exportacions i importacions, i en un termini més o menys llarg la situació es normalitzaria, ja que tothom (catalans, espanyols i europeus) en sortiríem beneficiats.
