Text del 2008
L’habitatge ha de ser comprensible perquè la persona s’hi senti a gust.
L’arquitectura és un art en constant evolució. Projectar i construir edificis, dissenyar espais però també pensar en volums, adaptar-ho tot a cada entorn i situació són aspectes en els quals treballa l’arquitecte, un creador per a les societats i per a les persones. És en l’espai privat, el de l’habitatge, on mirem de satisfer les necessitats personals i on es desenvolupa gran part de la nostra vida. Aquest aspecte social fonamental de l’arquitectura el té molt present Jordi Balari Muñoz, arquitecte amb una dilatada trajectòria professional. “Quan dissenyem habitatges hem de pensar en la persona que hi viurà i en gaudirà.”
Llicenciat l’any 1962 a l’escola d’arquitectura de la Universitat de Barcelona, va crear junt amb dos companys de carrera un estudi per posar en marxa projectes arquitectònics. “M’il·lusionava poder començar a viure la professió. Pocs anys després, vaig fer el doctorat en arquitectura, una oportunitat que m’atreia i que em proporcionà l’experiència de realitzar un estudi complex i molt ben elaborat sobre un projecte d’habitatges real.”
Anys més tard, Jordi Balari, juntament amb la seva esposa també arquitecta, Maria Ludovica Ravera, van anar donant forma a l’estudi. “La meva esposa s’ha decantat per l’elaboració dels projectes, mentre que la meva faceta ha estat més tècnica, tot i que sempre tinc el projecte a la ment. Encaixar l’estructura en el projecte acostuma a ser la qüestió primordial.”
L’estudi és familiar i avui el fill d’ambdós, Gabriel, arquitecte tècnic, hi col·labora. “Hem tendit a establir vincles de col·laboració amb altres estudis quan ha calgut desenvolupar projectes de certa envergadura, i també a l’hora de presentar-nos a concursos, un exercici complex que s’ha de fer de tant en tant, especialment si es tracta d’estudiar temes poc habituals.”
L’arquitectura que podem veure a les nostres viles i ciutats és marcadament funcional i està determinada per uns espais reduïts que delimiten habitatges cada vegada més petits. Jordi Balari i el seu equip han treballat els darrers anys en arquitectura d’habitatges públics i privats, però durant més de dues dècades van dedicar-se al disseny d’escoles. “Va ser una època en què vaig gaudir molt de la professió. La col·laboració establerta amb l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ens va permetre dissenyar més de 20 escoles. En el procés de projecció vivíem molt a prop de l’entorn escolar, volíem captar les necessitats dels docents i dels alumnes. Així mateix, també vam fer obres de manteniment d’escoles. El 1964-1965 vam projectar la primera escola pública encarregada pel Ministerio de Educación y Ciencia, la qual va ser la segona que es construïa a l’Hospitalet des de la Guerra Civil.”
Mentre que algunes vegades es podia construir en espais grans, en altres casos va ser més difícil: “Vam crear un centre escolar de 16 unitats en un entresòl d’un bloc d’habitatges de l’ajuntament, tot un repte arquitectònic i de distribució de l’espai.”
Aquesta llarga etapa de construcció d’escoles va donar pas a la projecció d’habitatges. “Hem realitzat projectes per tot Catalunya, però centrant-nos sobretot a l’àrea de Barcelona. Malgrat les dificultats que implica treballar en una ciutat on no hi ha sòl per construir, en els darrers temps hem dut a terme diversos projectes. En aquest sentit, si bé disposem de tecnologies avançades, la construcció habitual dels habitatges encara es fa de manera molt tradicional. El nostre estudi desenvolupa els projectes amb molta cura, tant els interiors com les façanes. Cada lloc demana una expressió i tenir presents les persones que han de viure-hi. Avui topem amb uns espais molt petits que exigeixen reflexionar acuradament sobre les distribucions. Hi ha moltes solucions que poden permetre que en un espai petit s’hi pugui viure còmodament. Primer s’ha de considerar quantes persones hi viuran i, a partir d’aquí, crear els espais i adaptar-los a les seves necessitats. Cada vegada hi ha més gent que viu sola i això provoca noves necessitats en l’ús de l’habitatge que sovint la normativa no té en compte.”
I afegeix: “Hi ha gent que no sap per què se sent bé en un espai. Hi ha, tanmateix, una explicació: és perquè l’entén. L’habitatge ha de ser comprensible perquè la persona s’hi senti a gust.”
Els sectors de la construcció i de la promoció immobiliària han viscut una època d’eufòria, la qual cosa ha provocat un fort augment dels preus dels habitatges. “S’ha creat una bombolla immobiliària i una sobrevaloració dels preus. Tanmateix, considero que ha mancat informació sobre la realitat del sector. El món de la compravenda de solars és molt complicat, s’hi barregen operacions de molts tipus. Per una banda, hi intervenen grans companyies que compten amb grans volums de capital i, per l’altra, hi ha petits empresaris, que són la majoria i que, en conjunt, generen molta feina, que en realitat són el motor econòmic d’un país.”
L’arquitectura de grans edificis i de dissenys innovadors conviu amb l’arquitectura de l’habitatge en un context marcat pel creixement de la població i la constant urbanització del nostre entorn. “Els arquitectes creen edificacions noves, però també en restauren i en rehabiliten de velles. De fet, en molts països la professió s’ha especialitzat i n’hi trobem que només fan façanes. Tanmateix, l’arquitecte ha de fer valer les seves capacitats constructives. A mi m’agrada calcular les estructures, una tasca que molts prefereixen derivar a especialistes. Els arquitectes hem de defensar i promoure la nostra tasca arquitectònica. Som creatius, artistes i tècnics. La contradicció entre la faceta tècnica i artística de l’arquitecte ha existit sempre, el que passa és que el llenguatge que utilitzem i la manera que tenim de veure l’obra arquitectònica és diferent de la que pot tenir un simple calculista.”
La sensibilitat de Jordi Balari pels problemes que tenen els països menys desenvolupats l’ha portat a participar des de fa 15 anys en les tasques de cooperació que realitza l’associació Arquitectes sense Fronteres, una organització no governamental per al desenvolupament. “Aquesta entitat està oberta a qualsevol persona, encara que està bàsicament integrada per professionals del sector de la construcció que de forma voluntària col·laborem en tasques de cooperació en els camps dels projectes arquitectònics, l’urbanisme, les infraestructures, l’edificació i el medi ambient.”
Fins ara ha estat responsable de relacions internacionals. “He pogut desenvolupar diversos projectes, com la xarxa internacional de l’organització. El proper pas és presentar-me a la presidència de la xarxa Architecture sans Frontières-International. Treballant en cooperació i en contacte directe amb la pobresa t’adones que la societat occidental és privilegiada. El nostre concepte d’habitatge és molt diferent del que tenen a altres societats del món. A ells no els hem d’imposar solucions, sinó que hem d’aprendre de les seves. Cooperar vol dir aprendre mútuament i intercanviar coneixement.”
