Text del 2007
El vidre cada cop és més present en el món constructiu, però continua sent un gran desconegut.
Jordi Dou i Puig és director de la Fundació Centre del Vidre de Barcelona, entitat dedicada a la recerca, la formació i la difusió de les arts del vidre. La institució té com a objectiu que l’art, la indústria i els oficis del vidre “es trobin, dialoguin, s’enriqueixin i impulsin un corrent renovador que regeneri aquest sector a casa nostra.”
Per acomplir aquest repte, els responsables d’aquesta organització han dissenyat un pla estratègic, presentat l’octubre del 2007, en què la formació de futurs tècnics i l’intercanvi constant amb altres professionals vinculats al món de la construcció, com poden ser arquitectes o interioristes, són les dues fites a assolir. “Hi ha molta feina a fer amb relació a la difusió i la divulgació. El vidre és paulatinament més present en el món de la construcció, malgrat que continua sent un gran desconegut, tant per als professionals com per al públic en general.”
Malgrat aquesta desconeixença, té una llarga tradició en el món de la construcció. “El vidre hi ha estat vinculat des de l’Edat Mitjana, sobretot en l’àmbit eclesiàstic i aristocràtic. Però no fou fins a final del segle xix, amb l’abaratiment dels costos per la utilització del vidre pla, que es feu servir en altres àmbits.”
En l’actualitat, gràcies als avenços tecnològics, la presència del vidre en l’edificació té pocs límits, tot i que no tothom coneix les àmplies prestacions d’aquest material: “Pot formar part del conjunt arquitectònic, bé a l’exterior, com per exemple a les façanes, bé a l’interior i als espais públics.”
La seva aparença, fràgil i trencadissa, amaga un ampli potencial de resistència i durabilitat: “Avui, una façana de vidre pot oferir les mateixes garanties que qualsevol altra mena de façana. A més, actualment podem fer mobles, estructures i, inclús, terres i sostres de vidre. Moltes persones tindrien por de caminar per un terra de vidre situat a molts metres d’alçada, perquè en desconeix les característiques. Només els cal més informació; en realitat, és completament fiable.”
La tecnologia, però, arriba encara més lluny: “Dins de la planxa de vidre ja s’hi poden incorporar una gran diversitat de materials i tecnologia, singularment la il·luminació. Això permet que aquest material pugui canviar de color, textura i aparença, és a dir, pot ser transparent, translúcid o opac depenent de les necessitats. Això té molta utilitat a l’hora de dividir un espai. Per exemple, el dormitori d’una casa pot ser diàfan de dia i opac al vespre.”
Per donar a conèixer el potencial del vidre, al públic en general, i també als professionals vinculats a l’edificació, la Fundació ha començat a apropar-se al món acadèmic i universitari: “L’any passat signarem un conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya per dur a terme un màster amb una vintena d’alumnes de l’Escola Superior Tècnica d’Arquitectura. No s’ha pretès que aprenguin a treballar el vidre, però sí que puguin aproximar-se a aquest món i que vegin com es comporta i es modifica aquest material, amb el qual poden treballar en un futur. Aquest és un camí que cal continuar i aprofundir.”
A més dels arquitectes, hi ha altres professions amb les quals la Fundació vol establir un diàleg: “Volem apropar-nos a altres universitats i escoles, per entrar en contacte amb tots els futurs professionals i tècnics vinculats a l’edificació. D’altra banda, pensem que el coneixement d’aquest material s’hauria d’introduir als estudis lligats al món de la construcció. El vidre té moltes característiques positives, com l’ecologia, el reciclatge, la transparència, la seguretat, la resistència o l’aïllament acústic i tèrmic. Però que aquestes prestacions es mantinguin depèn d’una adequada instal·lació i manipulació, fet pel qual és tan important la formació.”
Formar tècnics del vidre, doncs, és un altre objectiu de la Fundació a curt termini. “Els despatxos d’aparelladors, d’arquitectes, d’interioristes i d’altres professionals del ram de la construcció o del disseny industrial haurien d’incorporar professionals que coneguessin el vidre, per poder-ne aprofitar totes les possibilitats i treure’n el màxim profit quan un projecte l’incorpori o el pugui incorporar.”
En aquest sentit, aconseguir que es pugui impartir o obtenir una titulació oficial en diferents especialitats de vidre contribuiria a dignificar aquesta especialitat: “Esperem que esdevingui una realitat per al curs 2008-2009.”
De moment, la Fundació ofereix formació ocupacional per a aturats, subvencionada pel Departament de Treball. “Els nostres alumnes surten preparats per treballar a tallers artesans. Aquest any hem aconseguit que vuit alumnes anessin a fer pràctiques i que un parell ho fessin a dues empreses industrials. Crec que aquest és un avenç important: el món artístic s’ha començat a obrir al món industrial.”
A més, l’entitat, que també compta amb una biblioteca, brinda un ampli ventall de cursos monogràfics, de reciclatge i de perfeccionament, adreçats a professionals, així com tallers oberts al públic en general. “També convidem artistes de renom internacional perquè facin xerrades o tallers i ens mostrin tècniques innovadores i fórmules empresarials d’altres països de les quals podem aprendre. A Catalunya hi ha molt potencial, però encara no hem sabut crear una marca i no l’hem sabut explotar bé, sobretot pel que fa a les creacions de vidre artesanal.”
Les instal·lacions de la Fundació, un edifici amb un miler de metres quadrats de tallers diàfans de vidre, esdevindran properament una gran aula de tallers i conferències, així com un lloc de trobada, d’intercanvi entre totes les professions relacionades amb la construcció, una perspectiva que engresca el senyor Dou. “Arquitectes, interioristes, aparelladors, dissenyadors, comercialitzadors… Tots aquells professionals que poden prescriure el vidre han de perdre la por i veure les possibilitats, quant a garantia i fiabilitat, que ofereix aquest material. Intentarem fer, amb l’ajuda dels artesans del vidre, un plantejament de reptes conjunts.”
