Text del 2001
A l’advocat Jordi Medina li han bastat deu anys d’exercici professional enfocat cap al servei de les persones físiques i jurídiques per poder disposar actualment de tres despatxos, un a Barcelona i els altres dos a Molins de Rei i Olesa, respectivament: “Em sento a gust pertot i això facilita que m’ubiqui en diferents àrees geogràfiques. No obstant això, sí que és cert que existeixen diferències notables, tant en el tipus de treball com en el tracte, entre l’exercici de la professió a una gran ciutat i a una població de dimensions més reduïdes. A les localitats mitjanes els clients arriben a fer-te consultes sense una cita prèvia, mentre que a la capital normalment es concerten les entrevistes amb antelació. Un altre tret diferenciador és que la nostra tasca als nuclis mitjans s’orienta més cap a l’assessorament i actuació en afers de caire individual. Aquesta peculiaritat s’explica per dues raons. La primera es basa en una qüestió d’ordre quantitatiu: les indústries són molt menys nombroses que no pas a la capital. Una segona causa la trobem en l’excessiu recel de certs empresaris que prefereixen adreçar-se a un gabinet de la capital per assegurar-se que gaudiran d’una total confidencialitat. Aquest aspecte és sovint incorrecte perquè els advocats estem obligats sempre a guardar silenci sobre les consultes professionals que se’ns fan. A més, hem de considerar també el fet indiscutible que a la capital hi ha clients el nom dels quals gairebé tota la ciutadania coneix, de manera que si un advocat revelés cap aspecte sobre aquesta empresa, la repercussió pública seria la mateixa que a una població de menys habitants. A aquestes dues raons jo n’afegiria encara una altra: els despatxos de les petites i mitjanes poblacions, salvant excepcions com la nostra en què existeix una interdependència amb un despatx de la capital, són per vocació generalistes, i avui en dia la tendència és, cada cop més, l’especialització perquè el mercat i la complexitat legal això ho exigeixen.”
Jordi Medina no oblida la marcada vocació d’empresa familiar que el seu despatx té i que no vol que perdi: “Actualment també hi col·labora la meva germana Elisabet i dec molt a la paciència, el temps i els diners que els meus pares, Josep Maria i Maria Rosa, van dipositar en el meu somni d’esdevenir advocat i fundar el meu propi despatx, i també a la comprensió i el suport continu de la meva esposa Elisabet.”
El pas del temps i el creixement continuat que ha viscut el seu gabinet des de la seva creació, han determinat una evolució i un canvi d’objectius generals durant els últims anys: “Cada vegada m’interessa menys l’aspecte contenciós i, en canvi, m’apassiona més tot el relacionat amb el món de l’assessorament jurídic de l’empresa i també tots aquells aspectes que impliquen un diàleg. Des del punt de vista moral, sóc molt conscient que qualsevol plet és un fracàs humà, en el sentit que dues parts, individuals o col·lectives, han estat incapaces de mantenir el diàleg i extreure’n quelcom de positiu per a ambdues posicions. A la vegada, des de l’òptica jurídica l’apel·lació als tribunals sempre significa una inversió molt valuosa en temps i diners els resultats de la qual mai no es poden preveure. Aquesta conjuntura s’agreuja en el cas dels conflictes epidèrmics, és a dir aquells que afecten a les nostres fibres més sensibles, com ara una separació o l’arranjament d’una successió, i que només poden dur a situacions d’odi i rancúnia permanent entre persones que han tingut una relació d’afecte durant molts d’anys.”
Precisament, el despatx de Jordi Medina ha decidit especialitzar-se en la mediació en aquestes difícils situacions: “La contractació d’un professional del dret ha de tenir sempre tres repercussions positives per als clients particulars i per a les empreses que demanden els seus serveis: la tranquil·litat, el servei permanent i la seriositat a l’hora d’encarregar-nos dels problemes dels nostres clients. Aquestes característiques bàsiques es poden definir amb una sola paraula: confiança. En el cas concret de l’actuació en situacions epidèrmiques, la tasca del lletrat s’ha de caracteritzar per la ponderació i la recerca de postures i solucions equidistants i d’equilibri entre les parts. No hem de passar per alt que, per exemple, el repartiment d’una herència pot haver estat ben fet, però ser totalment injust perquè la justícia, desgraciadament, no sempre s’emmiralla en la llei.”
Les possibilitats per establir quin serà el futur d’una empresa després de la desaparició del seu actual patró són molt diverses: “Quan un advocat aconsella a un empresari i la seva família quina és l’opció més convenient té en compte els aspectes següents: la fiscalitat, la distribució del patrimoni i les reaccions psicològiques que les mesures poden provocar. No seria desitjable, per exemple, que un repartiment contribuís a un enfrontament entre familiars en el futur. Això fa que el professional del dret encarregat d’aquests afers hagi de disposar d’un seny i una capacitat especial per conciliar interessos sovint oposats. Nosaltres analitzem i proposem constituir un protocol familiar d’empresa: fer testament, crear un protocol per preservar l’empresa per sobre dels interessos individuals dels membres de la nissaga, fer una cessió en vida o fins i tot una acta de venda. Aquestes dues darreres mesures tenen l’avantatge que la persona que fa la donació pot comprovar com la seva família gaudeix dels béns quan encara és entre nosaltres.”
L’esperit polifacètic i inquiet de Jordi Medina l’ha portat a interessar-se i involucrar-se en activitats diverses: “Vaig estar participant dos cops per setmana durant una temporada a un programa de ràdio. Es tractava de respondre els dubtes i les consultes jurídiques que els oients em plantejaven. Va ser una experiència molt enriquidora, però la vaig haver d’abandonar perquè el programa s’emetia de matinada i no era fàcil de compatibilitzar amb unes jornades de treball ja de per si molt llargues.”
Té molt clar que per a ell és fonamental que les activitats que duu a terme li interessin professionalment i personal i rebutja centrar-se en un projecte que no li satisfaci plenament: “És molt difícil concretar quina és la meva gran meta professional de futur perquè encara sóc bastant jove i em resten molt anys de feina. Ara per ara puc dir que una de les darreres vies que hem obert ha estat l’assessorament en la branca de les franquícies immobiliàries i pel moment estic gaudint-ne i dedicant-hi molts esforços.”
Sense cap mena de dubtes, una de les seves grans passions és el futbol: “A mi el futbol m’agrada molt” i una de les seves virtuts, el seu sentit de l’humor: “Formar part de la Unió Europea comporta molts avantatges, però, per a mi, un dels fonamentals és que el Barça pot jugar sovint amb altres equips de l’elit internacional i proporcionar-nos partits d’alt nivell internacional.”
