Text del 2001
Jordi Mestre i Jordi Barón van arribar al món del dret després d’haver començat per carreres de durada més curta que els van permetre posar-se a treballar. El primer, havia començat per una formació tecnològica: “Vaig estudiar enginyeria tècnica de màquines elèctriques i, tan bon punt vaig acabar, vaig entrar a treballar en una multinacional, però als vint-i-vuit anys vaig decidir matricular-me a la facultat de dret, que era una cosa que sempre m’havia ballat pel cap.”
Allà va conèixer en Jordi Barón, que treballava des dels catorze anys, però que també sentia vocació per l’advocacia: “Vaig estudiar peritatge mercantil i graduat social, però això només va ser un camí per poder-me costejar els estudis de dret, que era el que m’agradava.”
Estudiaven als vespres, cosa no gens senzilla després del cansament acumulat al llarg de tota la jornada: “Recordo que ens vam trobar encara amb una universitat elitista i ens vam sentir a dir més d’una vegada que allà nosaltres no hi pintàvem res, que no podíem pretendre treballar i estudiar alhora.”
Però aquells joves van demostrar que sí que era possible, i es van convertir en uns bons professionals que han sabut tirar endavant un projecte que ja fa disset anys que dura: “A vegades nosaltres mateixos ens sorprenem que faci tant de temps que el bufet obrís les seves portes i que aconseguíssim superar aquells principis tan complicats.”
Actualment, doncs, treballen com a assessors jurídics en diversos camps: “En principi fem assessorament general dins del dret civil i mercantil, tot i que concretament en aquest darrer cadascun de nosaltres està especialitzat en una temàtica diferent.”
En Jordi Barón és un bon coneixedor del dret marítim: “Porto tot el que fa referència a empreses consignatàries, transitàries, drassanes de construcció i de reparació, i, en definitiva, tot el que estigui relacionat amb el mar.”
El seu company, en canvi, treballa sobretot en el que és la propietat intel·lectual. Però tant per una temàtica com per l’altra, el fonamental és la relació que estableixen amb els seus clients: “L’objecte del nostre assessorament són empreses mitjanes, grans i petites, i això vol dir que no sempre estan preparades internament per tenir advocats superespecialistes. El nostre interlocutor a les empreses sol ser el gerent, un senyor que coneix l’empresa, però que en un moment té unes necessitats determinades, no sempre les mateixes, i el que vol és un advocat de confiança, a través del qual poder començar a tenir un enfocament jurídic de les coses.”
Aquest tipus de relació ha estat la clau perquè en Jordi Barón i en Jordi Mestre fidelitzessin la gran majoria dels seus clients: “La confiança és bàsica si un advocat vol tenir clients que es perllonguin amb el temps, i del que es tracta és que aquell empresari que normalment segueix una rutina i que la coneix molt bé, es pot trobar amb un problema jurídic que l’angoixi en un moment determinat.”
És aleshores quan la presència dels professionals del dret es fa imprescindible: “Els nostres clients saben que som sempre allà i que ràpidament els podrem orientar, dirigir i parar el primer cop, i fins i tot el segon.”
L’assessorament marítim és molt més ampli i complicat del que pot semblar als profans en la matèria, però en Jordi sap que ha d’estar sempre al dia per poder assessorar correctament a tots els seus clients: “Treballem per a drassanes que construeixen o reparen des de grans mercants fins a iots i vaixells d’esbarjo. Abans d’acabar la carrera treballava en una empresa que es dedicava a aquesta qüestió, i em vaig anar especialitzant gairebé sense adonar-me’n.”
Poden sorgir conflictes diversos, alguns de ben sorprenents: “Et pots trobar amb un vaixell de bandera grega espatllat en un port espanyol, amb el propietari a les Barbados, i que és d’una societat propietat d’un senyor nord-americà. Aleshores cal que sàpigues quina és la legislació que cal tenir en compte i com l’has de tramitar.”
El coneixement del transport marítim també el pot portar en algunes ocasions a anar una mica més enllà de l’assessorament jurídic: “És evident que les empreses que es dediquen a la consignació, al transport marítim o terrestre, tenen els seus mecanismes per trobar el millor aprofitament del transport. No els interessa que un vaixell arribi carregat de plàtans i marxi buit, per això en un moment donat, si cal, podem posar dues empreses en contacte per tal que es posin d’acord.”
Però això tampoc és el més habitual: “Normalment, nosaltres ens encarreguem de dir-los quins contractes han de fer i com han d’assegurar el vaixell i la càrrega per treballar amb tranquil·litat i fer les coses ben fetes.”
Pel que fa a la propietat intel·lectual, en Jordi Mestre és molt conscient que passa per uns moments de canvi importants: “La llei normalment va sempre per darrere de la societat, però en la propietat intel·lectual el que està evolucionant d’una forma vertiginosa són els mitjans tècnics, i aquests s’han convertit en enemics de la concepció de propietat que existia fins ara.” I continua: “Tot i la gran resistència dels que tenen aquests drets, és a dir tant els autors com les empreses, és molt complicat aturar la difusió que s’està fent amb absoluta llibertat a través d’internet.”
La premsa se n’ha fet molt ressò ens els darrers mesos, principalment de la difusió dels continguts musicals: “Però hi ha altres productes que pateixen el mateix. El problema és que és molt difícil establir mètodes de control, i fins i tot els jutjats estan una mica espantats a l’hora d’emetre sentències, perquè encara és un tema desconegut per molta gent i amb una regulació molt minsa.”
Les regles del joc, no obstant això, haurien d’ésser ben clares: “Tothom sap què és la propietat intel·lectual, però no tothom està disposat a atenir-se a les seves regles. Hi ha qui encara pensa que amb les facilitats que tenim avui dia d’escampar les coses, no pot ser que només ho puguem difondre amb el permís de l’autor o de la companyia que n’ha pagat els drets.”
En Jordi, fins i tot assegura que l’assessorament en aquestes qüestions és senzill: “A sobre del paper no és massa difícil, però la realitat és tota una altra, és molt més complicada perquè hi entra l’ambició, la còpia, la voluntat d’aprofitar-se del que ha fet un altre, etc.”
En realitat, el més important és el sentit comú: “Aquest és el lligam de gairebé tot, i és aplicable a quasi totes les parcel·les del dret. Quan neix un nou apartat en el dret, tothom espera trobar-hi alguna cosa totalment desconeguda fins aleshores, però això no passa, perquè no hi ha mai res que sigui del tot nou.” I afegeix: “Tot gira sempre al voltant dels drets d’uns senyors i de la protecció d’aquests drets.”
Enamorats de la feina que fan, en Jordi Mestre i en Jordi Barón volen continuar aprofundint en els seus coneixements cada dia una mica més: “No volem créixer i perdre el contacte amb els nostres clients, ens agrada que ens siguin fidels, i nosaltres també els volem ser fidels a ells.”
