Sr. Jordi Riaza i Soler et alia
Sr. Jordi Riaza i Soler et alia
PC, 21è VOLUM. Estètica corporal i equilibri emocional

JORDI RIAZA I SOLER, MARTA ABELLÀ I TRULLÀS

ÒPTICA FELIU I DIDIZABÀS

Text del 22-02-11

“Portar la muntura adequada ajuda a restablir l’autoestima perduda per la detecció del problema de refracció. I, quan les ulleres esdevenen una passió, es converteixen en tot un codi comunicatiu”

La vida de Jordi Riaza i Soler ha estat sempre lligada a l’òptica i l’estètica visual. “Vaig néixer, literalment, a l’òptica on desenvolupo la meva jornada laboral; la mare hi trencà aigües treballant i, amb l’ajut de la llevadora, m’hi va donar a llum. De petit, les meves joguines favorites eren les ulleres. Arribat el moment, no va ser cap dilema triar quins estudis universitaris cursaria: vaig estudiar Òptica i Optometria i, en acabar, el 1985, amb 20 anys, vaig incorporar-me a l’establiment familiar, fundat pel pare a la dècada dels 50.”

Des d’aleshores, hi ha hagut una gran evolució en el sector òptic; “en primer lloc, s’ha passat de fer servir els vidres com a lents correctores a utilitzar lents fetes amb materials orgànics. Aquest canvi s’ha produït tant per motius de seguretat, ja que hi ha menys trencadisses i tampoc tenen les fatals repercussions que podien tenir les del vidre, com per la major rotació econòmica dels materials orgànics, atès que envelleixen abans. També han evolucionat molt les lents bifocals, en passar a l’ús massiu de les progressives. Finalment, han millorat molt les prestacions dels aparells de diagnòstic: en l’actualitat són més còmodes i de dimensions més reduïdes. No obstant això, els resultats diagnòstics són els mateixos, sobretot perquè sempre hi ha un component humà a l’hora d’interpretar les dades correctament.”

També ha evolucionat el procediment professional, on compta amb l’ajut inestimable de la seva esposa, Marta Abellà i Trullàs. “La nostra tasca està a mig camí entre l’atenció sanitària i l’activitat comercial, perquè el nostre objectiu principal és detectar i corregir els defectes de refracció de l’ull mitjançant les lents correctores, que venem als nostres establiments. Durant els últims anys, però, s’ha anant emfatitzant el component sanitari, entre altres raons perquè els oftalmòlegs han acotat la seva tasca a la diagnosi i teràpia de les patologies oculars; per això, cada vegada més moltes persones s’adrecen a nosaltres demanant una opinió tecnicosanitària sobre quina és la seva deficiència visual i com corregir-la.”

Quan es tracta de portar a terme el diagnòstic òptic i la seva posterior comunicació, “és fonamental ser molt humà i proper en el tracte, empatitzar amb l’interlocutor, saber comunicar de forma positiva el diagnòstic i el tractament i no transmetre angoixa. Aquest esperit humanista és també essencial a l’hora de recomanar la muntura idònia: les ulleres són una part bàsica de la personalitat del portador, i han d’adir-se al seu tarannà. Són una targeta de presentació que ens dóna molta informació sobre la personalitat, els gustos i les formes de vida del seu usuari, de manera que el missatge que transmeten no ha de ser distorsionador. A més, ens agradaria intentar modernitzar una mica els costums majoritaris quan es trien ulleres, perquè encara som molt neutres i tradicionals, malgrat la importància que el nostre país dóna a la imatge. Segurament aquest classicisme està vinculat al fet que no és gaire comú disposar de més d’un parell d’ulleres, quan, considerant la importància comunicativa d’aquesta peça correctora, seria fonamental disposar-ne de diverses perquè s’ajustessin de la manera més idònia a les diverses situacions quotidianes amb què ens enfrontem. Perquè no hi ha una segona oportunitat per donar una primera impressió, i les ulleres en són un dels elements més distintius.”

L’òptica és un àmbit on l’estètica repercuteix considerablement en l’equilibri emocional. “La nostra activitat és especialment gratificant perquè tenim l’oportunitat de millorar la qualitat de vida i l’autoestima de moltes persones. Les ulleres són un element ortopèdic que la majoria de la població du per obligació, i cal no passar per alt que gairebé tothom de més de 45 anys en porta. Amb la bona praxi del nostre col·lectiu, s’està aconseguint, tanmateix, que es llueixin amb satisfacció, i en moltes ocasions amb devoció, perquè han esdevingut un senyal definitori del portador.”

És interessant saber que totes les òptiques venen pràcticament els mateixos articles; “en conseqüència, la tria de l’establiment es relaciona amb la confiança que transmetem, basada en l’honestedat, l’empatia i l’expertesa que donen els coneixements i els anys d’experiència. De fet, prestem un servei molt important a la societat, ja que amb una revisió optomètrica periòdica es poden evitar moltes deficiències visuals i detectar patologies oculars que són derivades a l’oftalmòleg.”

A més d’òptic i optometrista, Jordi Riaza també és assessor d’un important fabricant de muntures. “La meva tasca d’assessor determina que viatgi molt sovint i que observi quines són les tendències. Com en el món de la moda, vénen marcades per cicles: tornen els gustos i models d’anys abans, segurament per una certa falta d’inspiració.”

La major varietat de models i vidres en les ulleres de sol ve determinada perquè “els vidres de les ulleres graduades d’alta curvatura no aconsegueixen la qualitat de visió de les lents planes, mentre que els de sol poden ser molt més envolvents. Hem de diferenciar entre els dissenys de les ulleres de sol i els de les ulleres graduades. Les ulleres de sol són un objecte de moda i hi ha usuaris que sacrifiquen la qualitat de la seva visió per l’estètica. Des del punt de vista òptic, l’ideal és que les ulleres de sol també siguin graduades per tal d’ajudar a millorar la qualitat de visió.”

Pel fet d’haver estat sempre envoltat d’ulleres, el senyor Riaza ha reflexionant molt sobre la seva importància identitària i comunicativa, com a fonament d’una bona salut emocional. “L’ús de la muntura adequada pot ajudar a restablir l’autoestima perduda per la detecció del problema de refracció. I, quan les ulleres esdevenen una passió, com en el cas de les persones que en tenen moltes, es converteixen en codi comunicatiu. Unes ulleres, per tant, amaguen tota una vida al darrere i ens determinen i caracteritzen com a éssers socials.”