Text del 09-03-2010
El benestar del cos és conseqüència d’un benestar emocional previ. L’autèntic benestar, l’autèntica qualitat de vida, té un fonament emocional.
L’amor, l’estimació, l’amistat, les bones relacions amb altres persones ens fan sentir bé, i això el cos ho reflecteix.
Els psicòlegs estem convençuts que el dolor que suporten els malalts de fibromiàlgia és un dolor de l’ànima, un indici que, per dintre, hi ha ferides emocionals profundes.
Un medicament pot produir una millora transitòria. L’objectiu de la feina del psicòleg és més ambiciós: busquem que la millora sigui radical i definitiva.
Els canvis socials surten de la suma de molts canvis individuals. Primer ha d’haver un canvi interior; un canvi d’un mateix.
Llicenciada en psicologia clínica per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Ramona Pallàs i Navau exerceix de psicoterapeuta des del 2003. “Haver començat a exercir amb una certa maduresa i amb experiència vital acumulada ha estat molt útil.”
Treballa bàsicament amb adults. “Normalment, tracto pacients amb ansietat, angoixa o depressió. Practico la Psicoteràpia Dinàmica Breu Intensiva (I.S.T.D.P.), que és una tècnica que té com a marc teòric de referència la psicoanàlisi.”
La seva consulta comparteix un centre de salut amb altres especialitats mèdiques. “Col·laboro molt amb el doctor Guillaumet, un prestigiós neuròleg, i també amb psiquiatres, traumatòlegs, otorinolaringòlegs o estomatòlegs.”
El tractament en col·laboració amb altres professionals de la salut esdevé la teràpia ideal. “Formen un grup en aprenentatge continu. En un equip sempre hi ha algú que sap més d’un tema, i això és positiu, perquè va empenyent dia a dia els altres.”
Durant un temps, va treballar amb joves que no havien acabat l’ESO i no tenien cap perspectiva laboral o formativa. “Els impartírem un curs per formar-los en un ofici. Fou molt satisfactori veure com els anava augmentant l’autoestima al llarg del curs, perquè els motivàvem i els fèiem treballar la sensibilitat artística.”
La salut no s’entén sense l’equilibri del cos i de la ment, dues dimensions indissociables. “El benestar del cos és conseqüència d’un benestar emocional previ. L’autèntic benestar, l’autèntica qualitat de vida, té un fonament emocional.”
La plenitud emocional s’aconsegueix experimentant emocions positives. “L’amor, l’estimació, l’amistat, les bones relacions amb altres persones ens fan sentir bé, i tot això el cos ho transmet.”
Certes manifestacions corporals són indici d’un malestar emocional. “L’acne, la psoriasi o la fibromiàlgia tenen una base psicosomàtica important. Els psicòlegs estem convençuts que el dolor que experimenten els malalts de fibromiàlgia és un dolor de l’ànima, símptoma de què, per dintre, hi ha ferides emocionals profundes.”
L’especialitat dels psicòlegs és buscar les arrels dels desordres físics i mentals. “Un medicament –un tranquil·litzant, un ansiolític o un antidepressiu– pot produir una millora transitòria. L’objectiu de la feina del psicòleg és més ambiciós: busquem que la millora sigui radical i definitiva.”
Parafrasejant Miquel Àngel, els psicòlegs es proposen alliberar l’àngel que el pacient porta al seu interior. “L’àngel del pacient, el seu ego, està absorbit i empresonat pel seu superego, i la seva llibertat només es pot aconseguir des del coneixement d’un mateix.”
Això passa per reconèixer les forces que actuen des del propi inconscient. “Fem servir un mètode concebut especialment per arribar a l’inconscient a través d’uns passos anomenats seqüència dinàmica central.”
No tots els pacients es deixen alliberar l’ego amb facilitat. “Molts, encara que siguin conscients que necessiten ajuda psicològica, vénen a la consulta a la defensiva, protegits darrere d’una màscara.”
Ningú no escapa a la necessitat de portar màscares. “N’hi ha que són permeables, flexibles. N’hi ha, però, que són rígides i no permeten cap mena de ductilitat. Aquesta mena de màscares negatives són conseqüència de ferides que normalment es remunten a la infància.”
La Teràpia Dinàmica Breu Intensiva és sovint tensa i dura, no gens còmoda per al pacient, ja que pretén que aquest vivenciï les seves experiències partint del moment present, que és la relació terapeuta-pacient. “Els pacients s’enutgen amb el terapeuta quan aquest desmunta les seves defenses, sovint establertes a la infància. Aquest enuig, aquest esclat emocional, és buscat per part nostra. Quan aconseguim desfermar-lo vol dir que aquella teràpia comença a anar per bon camí.”
De fet, els psicoterapeutes no tenen cap vareta màgica ni cap poció miraculosa. “Simplement ajudem el pacient que es conegui a si mateix i descobreixi com ha de resoldre el seu problema.”
La conveniència de donar un diagnòstic al pacient divideix els psicòlegs. “La majoria, però, som partidaris de no posar etiquetes. I, si en posem, ho fem d’una manera molt secundària. És molt més important explicar els símptomes i les seves conseqüències que no pas reduir-ho tot a una paraula. La família del pacient ha d’estar ben informada per saber com actuar i poder fer de co-terapeuta. Això és el veritablement important, no el diagnòstic.”
Els casos que impliquen problemes físics greus requereixen un esforç complementari. “Per exemple: quan ens arriba una persona amb un problema físic associat a l’ansietat, demanem ajuda al metge corresponent. En un cas de sobrepès, a un nutricionista o un endocrí. Això ens permet abordar estrictament el tema de l’ansietat.”
El sobrepès té, òbviament, una explicació des del punt de vista psicològic. “Quan algú menja molt i molt el que està expressant és un ànsia d’afecte, de protecció, perquè el menjar ens protegeix. Qui menja amb excés desitja omplir la seva buidor interior, però és evident que el menjar orgànic no pot ser mai substitut de l’aliment emocional.”
En aquest sentit, les operacions estètiques tenen clars efectes positius. “Comprenc que una persona s’arregli una mica la cara o el cos. Per què no? Una altra cosa és aquella persona que s’opera contínuament. Això és buscar el benestar per un camí equivocat, ignorar el dèficit emocional que fa que un no s’agradi com a ésser humà.”
És cabdal, per tant, que els cirurgians estètics entenguin la gran responsabilitat que assumeixen. “Rejovenir-se una mica de manera artificial no és forçosament nociu. El problema comença quan algú no vol veure que s’està fent gran, quan s’autoenganya. Això pot ser un indici que a la seva vida sempre s’hagi autoenganyat, en tots els aspectes. Tot individu ha d’acceptar el pas dels anys i entendre l’envelliment com un procés natural, quelcom determinant per a la bona salut emocional.”
Els psicofàrmacs i el guariment d’un pacient no sempre van de la mà. “Sovint, els pacients ens arriben després d’haver fet un tractament amb psicofàrmacs; per tant, rarament són la nostra solució. Preferim confiar en les nostres mateixes eines.”
Això no significa que no tinguin les seves virtuts. “Un bon fàrmac pot ajudar molt a dormir o a relaxar-se.”
Tanmateix, seria més útil abordar la salut mental des del seu aspecte preventiu. “La majoria de problemes emocionals es generen al nucli familiar. Cal educar els nens perquè surtin de si mateixos, perquè tinguin en compte els altres i sacrifiquin el seu egoisme particular.”
D’aquí que, moltes vegades, la senyora Pallàs acabi fent teràpia als pares que acompanyen els pacients menors. “La majoria de nens neixen sans. Els seus problemes apareixen en la convivència amb la resta de la família.”
La contribució de la psicologia a una societat millor és bàsica. “Els canvis socials surten de la suma de molts canvis individuals. Primer ha d’haver un canvi interior; un canvi d’un mateix. Si pensem que les coses se’ns arreglaran per factors externs, no farem res.”
