Text del 2006
“La relació directa entre científics d’interessos diversos és sempre beneficiosa”
.
Jordi Segura és doctor en ciències químiques i actualment treballa al capdavant de la unitat de recerca de farmacologia de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM); també exerceix com a professor titular de química a la facultat de biologia de la Universitat Pompeu Fabra. “La química és una disciplina que va viure el seu principal desenvolupament durant els segles xviii, xix i mitjan del xx. Avui disposa d’uns fonaments molt establerts sobre els quals continua avançant. Sempre m’ha interessat aplicar-la en el camp de la vida i la salut, i, des que vaig començar el doctorat fins avui, m’hi he dedicat de manera ininterrompuda.”
El doctor Segura va formar-se a l’Institut Químic de Sarrià, un centre que en aquell moment no era reconegut com a institució oficial. Per aquesta raó, abans d’iniciar la seva tesi doctoral, hagué de llicenciar-se per la Universitat de Barcelona. “Actualment l’Institut Químic de Sarrià pertany a la Universitat Ramon Llull, però a la dècada de 1960 encara funcionava com un institut privat. Tot i que vaig obtenir la convalidació de tres cursos, va ser necessari que m’examinés dels dos restants. Un cop aconseguida la llicenciatura oficial, vaig poder fer el doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona.”
Jordi Segura començà la seva trajectòria professional en un dels laboratoris de més prestigi de l’estat espanyol. “Vaig romandre a Laboratoris Almirall (avui Almirall Prodesfarma) durant 11 anys. Aquella va ser una experiència del tot satisfactòria perquè em va proporcionar la possibilitat de conèixer intensament el funcionament de la investigació dins l’àmbit privat. Més tard, l’any 1985, em vaig traslladar a l’IMIM per fer-me càrrec d’un grup que en aquell moment dirigia el doctor Jordi Camí, l’actual director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Treballar a l’IMIM m’ha donat l’oportunitat de conèixer la recerca al sector públic. El fet d’aprofundir en dues esferes diferents m’ha permès aprendre a aprofitar el més positiu de cadascuna. Gràcies a l’ambivalència de la meva experiència professional sóc capaç d’entendre el rigor amb què s’ha de tractar tot allò que és confidencial però, per altra banda, també sé valorar la importància i la necessitat de la divulgació.”
Al llarg de la seva trajectòria, el Dr. Jordi Segura ha emprès diverses línies de recerca, però sempre amb el mateix fil conductor, l’estudi de les reaccions dels fàrmacs en entrar en contacte amb l’organisme. “El cos humà és reactiu amb els medicaments i arriba a metabolitzar-los. Durant anys m’he dedicat a aquest estudi en àrees tan diverses com els nous medicaments, les drogues d’abús i, darrerament, les drogues en el món de l’esport o dopatge. La nostra unitat de recerca és el laboratori oficial de Barcelona en control contra el dopatge i gran part de la nostra recerca està associada al coneixement de les drogues o medicaments que són objecte d’abús en el món esportiu. Un dels projectes més destacats en què treballem actualment és la detecció del que s’anomena dopatge genètic. Liderar un projecte d’aquestes característiques ha requerit que haguéssim d’envoltar-nos d’excel·lents professionals, del nostre i altres centres, relacionats amb aquesta àrea. Com a coordinador, jo mateix he hagut de seguir un procés de reciclatge i estudiar camps que, fins ara, desconeixia. Personalment, aquesta ha estat una experiència fascinant.”
La unitat de recerca de farmacologia de l’IMIM consta d’un equip de 60 persones que treballen sota la supervisió del doctor Jordi Segura, un equip que ha anat creixent a mesura que ha evolucionat la seva línia d’investigació i que, actualment, produeix prop de 30 publicacions anuals. “Quan em vaig incorporar a la direcció d’aquesta unitat, el nostre era un grup reduït. L’expansió de la nostra activitat ha fet necessària una ampliació de personal i ara comptem amb un equip de col·laboradors a qui considero grans professionals. La nostra unitat consta d’un grup multidisciplinari segregat en tres subgrups: tenim un equip que, liderat pel doctor Rafael de la Torre, el doctor Magí Farré i, darrerament, també per la doctora Rocío Martín Santos, estudia la neurofarmacologia clínica de les drogues d’abús, investigant l’efecte que produeixen dins l’organisme i les interaccions que mantenen entre si. Cal destacar que, actualment, aquest grup treballa molt activament en l’estudi de l’èxtasi i forma part d’un dels equips líders, a nivell mundial, dedicats al coneixement d’aquesta substància. Els altres dos subgrups estan directament relacionats amb la investigació del dopatge dins el món de l’esport. Jo dirigeixo, junt amb el Dr. Antoni Pascual i el Dr. Ricardo Gutierrez, l’equip que s’encarrega de desenvolupar noves metodologies i coneixements per detectar l’abús de noves substàncies dopants, especialment pèptids i proteïnes. Un tercer equip, conduït per la Dra. Rosa Ventura, assumeix el control contra el dopatge ordinari i analitza les mostres que rep de federacions d’arreu del món.”
A nivell mundial, només hi ha 33 laboratoris acreditats que es dediquin al control del dopatge, i el de l’IMIM n’és un. “Penso que a Catalunya podem sentir-nos orgullosos de disposar d’un dels dos únics centres d’aquestes característiques que hi ha al país. Tanmateix, cal dir que la nostra unitat no disposa encara del programa de mostres de control contra el dopatge que, sota el meu criteri, hauria de tenir. Independentment de la forta implantació internacional, participar més activament en el control espanyol és una tasca pendent de resoldre a causa de tics centralistes encara no totalment desapareguts. Patim també les conseqüències de treballar en una feina que requereix equipaments molt costosos que de seguida queden obsolets. Vam ser el laboratori oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992 i, tot i que des d’aleshores hem anat actualitzant l’instrumental, els nostres mitjans necessiten millores permanents, no sempre fàcils d’aconseguir. Tot i això, disposem d’un laboratori que està considerat un dels millors del món.”
Paral·lelament a la seva feina ordinària, Jordi Segura va ser secretari de la comissió mèdica del Comitè Olímpic Internacional (COI) entre el 1985 i el 2003, responsabilitat que el dugué a assumir la coordinació del control contra el dopatge de tots els laboratoris que treballaven amb el COI i a garantir que la qualitat de les anàlisis realitzades fos homogènia i fiable arreu. “L’experiència d’aquell període va fer-me adonar de la necessitat d’una precisió irrevocable en les analítiques, la qual cosa implicà que, des de l’IMIM, ens mantinguéssim també especialment actius en aquest aspecte.”
Pròximament l’IMIM es traslladarà a l’edifici del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), una ubicació que afavorirà la coordinació d’esforços en la investigació conjunta. “La relació directa entre científics d’interessos diversos és sempre beneficiosa. Penso que aquest és un dels avantatges que pot aportar un parc de recerca. Amb el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, disposarem de cinc centres importants d’investigació que hauran d’aprendre a coordinar-se per obtenir el millor rendiment possible.”
