PC, 19è VOLUM. Impuls immobiliari

JORDI SUMARROCA CLAVEROL

TEYCO, S.L.

Text del 2008

Avui dia, l’habitatge protegit gaudeix de tanta o més qualitat que l’habitatge lliure

Teyco, S.L. és una empresa de caire familiar constituïda l’any 1963 a la ciutat de Barcelona. Els seus socis fundadors –els germans Carles, Pere i Joaquim Sumarroca– eren tres empresaris emprenedors que aglutinaren els seus esforços per crear, inicialment, una entitat dedicada a la construcció. Amb aquella iniciativa, la família Sumarroca començà una sòlida singladura que, anys després, ha perfilat Teyco com una de les empreses més destacades en el seu sector dins el territori català. Jordi Sumarroca Claverol, fill de Carles Sumarroca i actual director general de la companyia, forma p<art del relleu generacional que ha empès aquesta família d’empresaris a expandir-se en la seva àrea de negoci. “Originàriament, Teyco va ser creada amb la idea de dedicar-se exclusivament a la construcció per a tercers però, quan l’empresa creixé, es capitalitzà i obtingué els recursos necessaris, decidírem fer una aposta de futur i posàrem en marxa una nova divisió de negoci: la promotora immobiliària, una iniciativa que ens va permetre començar a construir habitatges per a nosaltres mateixos i, després, poder-los comercialitzar.”

D’aquesta manera, Teyco encetà una nova etapa que féu fructificar la companyia i la diversificà en dos departaments ben diferenciats. “Des d’aleshores l’empresa preserva dues línies de negoci molt marcades que són totalment independents entre si. Les metodologies de treball de la constructora i de la promotora immobiliària són molt diferents, ja que les necessitats financeres i el perfil de professionals involucrats en una o altra divisió també ho són. Bàsicament, l’únic punt en comú entre els dos departaments és el moment d’iniciar una edificació.”

La promoció sempre implica un nivell de desenvolupament més complex i extens que no pas la construcció per a tercers. “La promoció immobiliària engloba un procés llarg que comprèn aspectes com trobar un sòl determinat, valorar-lo, decidir quin és el tipus de producte que s’hi realitzarà, dissenyar-lo i finalitzar l’obra amb un servei de postvenda finançat.”

L’impuls immobiliari que ha experimentat el nostre país durant els darrers temps ha permès que empreses amb el rigor de Teyco visquessin una evolució notable. “En els últims cinc o sis anys hem crescut i, tot i que existeix un cert equilibri entre les nostres dues línies de negoci, la tendència indica que l’activitat promotora comença a despuntar per damunt de la constructora. Actualment disposem de vuit promocions actives que suposaran, en un futur immediat, la creació de 1.200 habitatges. A més, Teyco compta amb una reserva de sostre de 500.000 m2, fet que comportarà el desenvolupament d’uns 5.000 habitatges en els pròxims cinc anys. El nostre àmbit geogràfic de treball és tot el territori català, amb una concentració important de projectes tant a la Costa Brava com a la Costa Daurada. Pel que fa a la tipologia de les nostres edificacions, generalment són habitatges de primera o segona residència, projectes amb els quals pretenem oferir qualitat, funcionalitat i seguretat al consumidor. També disposem d’una línia de treball que implica l’habitatge protegit, ja que creiem que pròximament aquest serà un dels mercats que generarà feina i negoci si tenim en compte l’elevat cost actual de l’habitatge lliure.”

En referència a aquesta classe d’immobles és important aclarir les propietats que la caracteritza, ja que encara desperta desconfiança entre la població. “Avui dia, l’habitatge protegit gaudeix de tanta o més qualitat que el lliure. Penso que el fet que l’usuari no se’n refiï és fruit d’una època en què s’havia actuat negligentment a l’hora de construir alguns d’aquests immobles. Però de deu anys ençà una ferma voluntat política ha canviat aquella situació precària i s’ha aconseguit normalitzar-la. La meva experiència em fa constatar que, avui dia, els acabats i la qualitat d’un habitatge social no tenen res a envejar als d’un de lliure d’un nivell mitjà.”

Amb 44 anys d’existència, Teyco disposa d’un llarg historial en l’edificació pública. “Des dels inicis, l’empresa s’involucrà en el sector de l’obra social amb edificacions com escoles, hospitals, residències, centres culturals o poliesportius. I aquest és un vessant del nostre negoci al qual encara ens dediquem intensament. Dintre d’aquest àmbit, actualment participem en un projecte que ens satisfà particularment, la direcció de les obres i la construcció del futur Hospital Comarcal del Baix Llobregat. En aquest cas concret, també serà Teyco qui s’ocuparà del manteniment, la reposició d’obres i les instal·lacions que el centre requereixi durant els pròxims 30 anys. Es tracta d’un projecte molt innovador pel que fa al mode de gestió, ja que Teyco finançarà el cost de l’obra al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.”

Aquest fet demostra la complexitat del treball dels promotors d’avui dia. “Malauradament, a Catalunya, l’Administració pública no disposa de gaires recursos econòmics i, si no opta pel recolzament d’entitats privades, el nombre d’inversions minva considerablement. Ara bé, quan hi ha empreses que sostenen projectes d’aquesta envergadura, es garanteix que, en un termini de temps breu, s’implanti un equipament important. Per a nosaltres, aquest és un projecte que suposa una aposta considerable.”

A Catalunya, el sector de l’obra pública ha anat evolucionant a mesura que han crescut les necessitats de la població, però avui dia encara no s’ha assolit un nivell global satisfactori. “Penso que, davant del gran creixement de població que ha experimentat el nostre territori en els darrers anys, l’Administració no ha estat prou àgil per dotar el país de les infraestructures necessàries. En aquest sentit, el major dèficit que tenim és en centres hospitalaris, i un país com Catalunya hauria de tenir la salut garantida. La darrera onada immigratòria és un fet que obliga a replantejar i revisar les nostres infraestructures, les quals són del tot insuficients. Considero que els organismes competents haurien d’emprar eines molt més efectives que els permetessin actuar amb celeritat, perquè l’Administració pública no ha de permetre que els esdeveniments la desbordin.”

Actualment, l’anàlisi de les infrastructures catalanes s’ha convertit en un tema de debat que també implica el dèficit que pateixen les xarxes viàries que connecten el nostre territori. “Penso que l’handicap que té Catalunya en relació amb les seves infraestructures globals, a banda d’afectar el ritme inversor del país, també acaba afectant directament el sector de l’habitatge. En el cas de la ciutat de Barcelona, la població es trasllada a altres localitats on l’habitatge és més assequible, però Barcelona continua exercint de centre de negoci clau de Catalunya, la qual cosa significa que el nombre de desplaçaments diaris augmenta considerablement. D’aquesta manera, si no comencem a millorar les nostres infraestructures per oferir serveis que impliquin una certa comoditat per als ciutadans, la qualitat de vida de gran part de la població es reduirà.”