Text del 2008
“En tota empresa d’èxit sempre hi ha intrínseca una certa part de risc
.
En Xavier Solano Madariaga presideix el Grup Restaura, una companyia immobiliària dedicada a l’adquisició i rehabilitació d’edificis per a la seva posterior venda als mateixos inquilins, als compradors finals o a inversors. Amb 30 anys d’experiència en el sector, actualment opera en un total de nou ciutats espanyoles i en les capitals europees de París, Lisboa, Berlín i Varsòvia. “L’origen del Grup Restaura es remunta a meitat de la dècada dels anys 70, quan, després d’haver realitzat un estudi sobre els recents canvis que havia sofert el mercat de l’habitatge, conjuntament amb qui havia de ser el meu futur soci, vam adonar-nos que existia un buit en tot allò que feia referència als pisos de segona mà. En aquell moment, a Barcelona els ciutadans abandonaven el edificis antics del barri de l’Eixample per instal·lar-se en immobles de nova construcció que reunissin millors condicions. Existia una llei d’arrendaments urbans que prohibia augmentar els lloguers i, per tant, els propietaris no tenien cap interès a millorar els seus habitatges, ja que tampoc no els era permès repercutir els costos de les obres en els llogaters; una realitat que contribuïa al deteriorament d’una sèrie d’immobles de valor històric que anaven quedant abandonats. Donada aquella situació, nosaltres vam adonar-nos que existia la possibilitat de crear un pla d’acció per a la recuperació d’habitatges de certa antiguitat.”
I fou aleshores quan en Xavier Solano decidí emprendre la creació d’una petita empresa. “D’entrada vam realitzar un estudi que ens dugué a convèncer-nos que la nostra idea podia arribar a ser factible. Crec que en tot projecte empresarial s’ha de disposar d’una idea inicial que la impulsi i, després, s’ha de saber apostar per ella. En el nostre cas particular, vam tenir fe en el nostre propòsit i, per tal d’aconseguir el capital inicial amb el qual començar a actuar, ens aventuràrem a vendre els nostres propis habitatges i ens traslladàrem a pisos en règim de lloguer on ens establírem fins que el negoci començà a prosperar. Penso que en tota empresa d’èxit sempre hi ha intrínseca una certa part de risc.”
La companyia que en Xavier Solano havia creat no trigà a fructificar i, ràpidament, un sector de ciutadans va començar a apreciar el fet de poder comprar pisos antics totalment rehabilitats; llavors fou quan l’empresa inicià la seva consolidació. “En començar, la nostra manera d’operar consistia a comprar habitatges independents situats en diversos edificis, però aviat vàrem adonar-nos que això ens impedia realitzar la rehabilitació completa de les infraestructures comunes dels immobles. Un parell d’anys després de la creació de l’empresa, vam poder permetre’ns començar a invertir en edificis sencers per tal d’emprendre la rehabilitació integral de cadascun dels immobles que adquiríem.”
I aleshores fou l’inici de la proliferació d’un perfil d’usuari que valorava el fet d’habitar en edificis que disposessin de cert valor històric; edificis que, a més, majoritàriament estaven situats en ple centre de la ciutat de Barcelona. “Un dels aspectes que també ens afavorí fou que, en aquell moment, el tipus d’habitatges que nosaltres oferíem mantenia uns preus per sota dels d’obra nova, ben bé a la inversa del que succeeix avui dia.”
Malgrat el seu evident creixement, actualment Restaura manté la mateixa filosofia empresarial amb què va ser creada. “Quan vam començar en aquest negoci, érem conscients que el fet d’operar en edificis amb inquilins no era una tasca senzilla i sempre vam procurar crear un clima d’harmonia amb els llogaters que els ocupaven. Considero que en una feina com la nostra els compromisos ètics són essencials. Primerament, sempre oferim la possibilitat de compra als mateixos inquilins i ho fem a un preu inferior al que marquem per als clients externs. La realitat és que un 90% dels llogaters accepten l’opció de compra que els proposem.”
La relació amb l’Administració ha estat un element clau en l’evolució d’una empresa amb les característiques de Restaura. “En el cas de Barcelona, la nostra relació amb l’Ajuntament ha significat un aprenentatge mutu. Hem de recordar que l’any 1977, quan l’empresa va començar a funcionar, tot just s’iniciaven les administracions democràtiques, entitats públiques que clamaven per la conservació del barri barceloní de l’Eixample, on s’aixecaven autèntiques joies arquitectòniques. Fins aquell moment, la tònica general havia estat la d’enderrocar edificis de manera gairebé compulsiva. Veníem d’un període en què no existien les catalogacions; per tant, els edificis buits eren demolits, i no es tenia una consciència de protecció visual de la ciutat. Malauradament, en aquella època a Barcelona es van arribar a enderrocar autèntics patrimonis històrics.”
L’extensa experiència d’en Xavier Solano permet que pugui disposar d’una opinió consolidada respecte a la situació actual que viu el sector immobiliari. “Tal com succeeix en qualsevol tipus de negoci, el sector immobiliari alterna períodes de bonança amb altres de crisi. Considero que, pel fet de ser un àmbit que afecta a tots els ciutadans, el món de l’habitatge provoca una ressonància mediàtica més notòria que no pas altres camps empresarials. Tota persona sempre necessitarà un sostre; per tant, qualsevol modificació, alteració o mesura que es pugui prendre en el món immobiliari sempre afectarà a tota la societat. Considero que és per aquest motiu que aquest sector té tanta transcendència en el conjunt de la població. El que ha succeït en els darrers anys a Espanya no és res més que una repetició del que ja va passar un temps enrere. Quan en un país es produeix un augment demogràfic, immediatament s’esdevé una mancança d’habitatges; aleshores els immobles passen a convertir-se en un bé escàs, i les lleis del mercat en provoquen una alça dels preus. Hem de tenir present que, durant els últims tres segles, el valor dels habitatges mai no ha baixat, sinó que, o bé s’ha mantingut, o bé ha pujat. Les persones estem subjectes a dos aspectes a l’hora d’accedir a un bé que té un valor elevat: el que ens permeten estalviar els nostres salaris i la nostra capacitat per endeutar-nos, dues condicions que en els darrers deu anys han fet un gir considerable en el nostre país. Espanya és ara més rica i els nuclis familiars s’han sentit capacitats econòmicament per fer front a una inversió. La situació laboral és, majoritàriament, més estable que no pas un temps enrere, i les entitats bancàries han col·laborat que la gent pugui arriscar-se a comprar un pis. Des del meu punt de vista, aquests són els motius que han provocat una entrada massiva de persones dintre del mercat immobiliari. A més, també em consta que, recentment, s’ha realitzat un estudi d’àmbit mundial que indica que aquest any, per primera vegada en la història de la humanitat, la quantitat d’habitants de les ciutats serà superior a la del medi rural, i aquest fet crea una gran pressió sobre les metròpolis, que es veuen obligades a donar servei a una gran massa de població.”
