Texto del 21/10/09
La nostra feina consisteix a aconseguir que qualsevol construcció s’aguanti. És un orgull per a nosaltres poder resoldre volades impressionants, creacions amb pocs pilars o amb elements molt prims.
Els avenços informàtics han agilitat molt tota la part numèrica, de càlcul, i ens han permès fer realitat dissenys innovadors. Però, en mans inexpertes, aquests programes poden resultar contraproduents.
La crisi només es pot acarar amb propòsits nous en l’àmbit de l’educació i la innovació.
El Govern hauria d’apostar per la creació de riquesa per mitjà de la recerca en tots els camps.
Després de donar tantes facilitats, les entitats financeres només han sabut tallar el crèdit a l’empresari i endurir els requisits hipotecaris; en tots dos casos, han errat.
Quan s’admira l’edifici dissenyat per un gran arquitecte, se sol obviar la tasca d’altres professionals que hi han intervingut per tal que aquella obra pugui desafiar amb èxit la llei de la gravetat. Tanmateix, cada dia són més els arquitectes que incorporen al seu equip els enginyers especialitzats en càlcul d’estructures i els fan partícips del procés creatiu. Els professionals d’Area5, consultoria d’estructures fundada l’any 1972, han vist com la seva tasca ha anat guanyant reconeixement de mica en mica, tal i com explica Antoni Massagué i Oliart, gerent i creador de l’entitat. “Quan vaig començar, fa més de 30 anys, pràcticament no hi havia tècnics especialitzats en aquest àmbit. Les fàbriques que produïen biguetes regalaven el càlcul de l’estructura, i, com tot allò que es regala, no se li donava cap valor.”
Aquest enginyer industrial afirma que ha sabut envoltar-se d’un equip de professionals polivalent que li permet afrontar qualsevol projecte d’edificació, d’obra civil o pública i d’enginyeria de l’espectacle; aquest fet l’ajuda a mirar el futur amb optimisme, malgrat l’actual davallada econòmica. “Hem de ser capaços de muntar equips que puguin afrontar qualsevol crisi amb valentia.”
El gerent d’area5 és actualment president de l’Associació de Consultors d’Estructures. “Tres dècades enrere, cinc persones vam impulsar aquesta entitat, que en l’actualitat compta amb 250 socis. Els consultors d’estructures tenim avui més pes que abans.”
Majoritàriament arquitectes, però també promotors, consultors, responsables d’obra civil i escenògrafs demanen els seus serveis. Així doncs, els tècnics d’Area5 intervenen en diversos tipus d’obres, tant edificis, naus industrials, poliesportius o qualsevol immoble dissenyat per un arquitecte, com carreteres o infraestructures de transport, i fins i tot grans escenografies presentades en coneguts teatres d’arreu d’Europa o en cadenes de televisió, que requereixen una bona estructura per suportar el pes. “La nostra feina consisteix a aconseguir que la construcció s’aguanti. És un orgull per a nosaltres poder resoldre volades impressionants, creacions amb pocs pilars o amb elements molt prims. I també forma part de la nostra tasca dir a l’arquitecte: fins aquí es pot arribar, això d’aquesta manera s’esfondrarà, hem de trobar altres solucions.”
Com també detalla Jordi Velasco i Saboya, enginyer industrial i director tècnic d’area5, els avenços informàtics els han facilitat molt la feina. “Tota la part numèrica, de càlcul, s’ha agilitat molt. Si a això afegim la millora de materials, les possibilitats s’amplien.”
Com recalca l’Antoni Massagué: “El càlcul que ara fem en 10 minuts, abans trigàvem un dia. Els avenços informàtics ens han permès fer realitat dissenys innovadors, tot i que crec que sovint s’intenta arriscar massa.”
En Jordi Parés i Massagué, també enginyer industrial i director de producció de l’empresa, afegeix l’apunt crític a la conversa: “Aquest avenç informàtic pot esdevenir una eina perillosa. Avui dia qualsevol que es compra un programa de càlcul es veu capaç d’introduir una geometria buscant uns resultats. Però no podem oblidar que és important conèixer quins passos entremitjos previs són necessaris per a obtenir la solució correcta. Hi ha fases en les quals s’ha d’estar molt alerta i tenir en compte tots els detalls. “No tots els arquitectes tenen els coneixements suficients per calcular estructures. Sense uns estudis específics aquests programes poden ser una eina fatal.”
Per a aquests tres professionals, l’arquitecte projectista és en general un artista creador que no només delega a altres tècnics el càlcul de l’estructura sinó que també cedeix altres responsabilitats, com ara bé les instal·lacions d’aigua o calefacció, a altres despatxos que subcontracta. “Abans, l’arquitecte rebia tots els mèrits, perquè la tasca d’altres tècnics quedava a l’ombra. Ara, amb la complexitat dels edificis que es volen construir, és difícil relegar els enginyers a un segon terme.”
El canvi de mentalitat s’ha fet notar socialment i laboralment. “Avui els arquitectes tendeixen a presentar els tècnics com un equip multidisciplinar, i cada vegada els permet participar més en el disseny, des de l’inici del projecte. Sovint hi ha creadors que, quan tenen una idea al cap, ens demanen assessorament abans de continuar endavant amb el mateix.”
La nova terminal de l’aeroport de Barcelona, el port de Badalona, la rehabilitació de l’escolania de l’Abadia de Montserrat, el Pavelló Municipal de Montcada i Reixac, l’aparcament de l’Hotel Vela o el càlcul escenogràfic per al muntatge de l’òpera La Clemenza di Tito són algunes de les obres singulars que figuren en el currículum d’aquesta enginyeria. Segons l’Antoni Massagué, “davant un nou pla, acostumo a dir: endavant, perquè compto amb un equip professional que m’ho permet. Ara, amb la crisi, hem de ser encara més agosarats; hem d’obrir-nos cap a projectes integrals, treure el cap a l’exterior per veure què s’hi està coent, ser els primers; hem de donar passos de futur. La crisi només es pot acarar amb nous propòsits; si no, t’enfonses.”
Tanmateix, innovar no és una tasca fàcil; el principal entrebanc que troben els empresaris per posar èmfasi en la recerca i el desenvolupament és la falta de suport. “El Govern hauria d’apostar per la creació de riquesa per mitjà de fomentar l’educació i la recerca en tots els camps. D’altres països, com França o el Regne Unit, se n’estan sortint perquè han fet una aposta decidida per les tecnologies punta i per la formació. A Espanya, quan vols tirar endavant una iniciativa puntera, ni trobes el capital necessari ni cap tipus d’ajuda per a impulsar-la.”
En aquest sentit, la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya està dissenyant “un programa per donar-li la volta a la construcció a Espanya. Malgrat els avenços en materials com el formigó, que en els últims anys ha multiplicat per sis la seva resistència, continuem construint com fa 30 anys. No pot ser. Hem de superar-nos. I per això fa falta que l’empresari s’impliqui, però el Govern, també.”
Quant a les mesures preses pel Govern davant la crisi, tots tres responsables d’area5 es mostren crítics. “Deixar marxar una persona de la vàlua del Pedro Solbes fou un error. Es diria que aquest Govern està massa preocupat en salvar la seva etiqueta d’esquerres. I ha perdut el nord. No hi ha res pitjor que improvisar, però sembla que totes les mesures implementades ho siguin, d’improvisades. Feia temps que es veia que el creixement del sector de la construcció era desmesurat i que hi hauria una caiguda. Per tant, caldria haver aplicat amb anterioritat les mesures correctores i haver apostat per la innovació i el desenvolupament.”
Qualifiquen l’actual davallada econòmica com a crisi financera i qüestionen l’actuació de les entitats bancàries. “Després de donar tantes facilitats, ara només han sabut tallar el crèdit a l’empresari i endurir els requisits hipotecaris. El sistema financer s’ha equivocat en tots dos casos.”
