Sr. Xavier Núñez i Martínez
Sr. Xavier Núñez i Martínez
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

XAVIER NÚÑEZ I MARTÍNEZ

FEDERACIÓ CATALANA D’EMPRESARIS INSTAL·LADORS DE TELECOMUNICACIONS

Text del 7-7-2009

“Les empreses no poden viure amb la incertesa de si podran o no renovar les línies de finançament.”

La Federació Catalana d’Empresaris Instal·ladors de Telecomunicacions, entitat adherida a Foment del Treball i PIMEC (Petites i Mitjanes Empreses Catalanes), és presidida per Xavier Núñez i Martínez. “Va néixer el 1968 amb el desplegament arreu del país d’emissors de televisió, fet que causà la generalització de les antenes de TV domèstiques.”

Avui agrupa 250 empreses distribuïdes per tot Catalunya, i les seves finalitats s’han redefinit. “La nostra principal tasca és la defensa de la professionalitat dels instal·ladors de telecomunicacions. Com que és una tecnologia que no representa un perill intrínsec per a la salut, molta gent no capacitada l’ha instal·lat. Però, a mesura que la digitalització ha anat avançant, s’ha fet més necessària l’especialització. D’ençà el 1998, la llei exigeix un carnet d’instal·lador, i l’intrusisme professional ha baixat molt.”

La Federació treballa amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat en matèria de formació dels instal·ladors. “Hem estructurat els plans formatius de formació professional perquè els estudiants puguin exercir de seguida es treguin el títol.”

Amb l’Institut de Noves Qualificacions Professionals de la Generalitat, han elaborat plans curriculars amb cicles específics de telecomunicacions als mòduls 2 i 3 de FP. “S’ha d’acabar amb el descrèdit de la FP. El valor d’un ofici és molt alt, sobretot en l’àmbit de les telecomunicacions.”

Darrerament, els empresaris instal·ladors han passat de vendre tecnologia a vendre serveis de telecomunicació. “Això ens ha forçat a especialitzar-nos i diversificar-nos, i ens ha permès captar les necessitats dels usuaris. El nostre mercat ha deixat de ser un mercat d’oferta per ser-ne de demanda de serveis.”

Que la Federació sigui l’única entitat estatal del sector, l’ha convertida també en interlocutor exclusiu amb l’Administració sobre aquestes matèries; “per exemple, sobre la implantació de la Televisió Digital Terrestre.”

Un aspecte polèmic de les telecomunicacions és la instal·lació de les antenes, que sovint desperta protestes veïnals. “El problema principal en aquests casos el tenen els operadors dels serveis, que necessiten d’una estació base per subministrar-los. Hi ha una normativa que regula aquest tipus d’instal·lacions, però l’efecte de les microones sobre la salut no està demostrat. Mentre no hi hagi res en ferm, s’han acordat uns paràmetres de precaució. La por col·lectiva a les antenes està afectant l’eficiència de les nostres telecomunicacions, i això acaba afectant la competitivitat de la nostra economia en general.”

Per combatre aquesta temor injustificada, des de la Federació s’aposta per fer una tasca de mediació. “Hem d’explicar als veïns quina pot ser la seva afectació real. Cal compatibilitzar la tranquil·litat de les persones i el progrés en matèria de telecomunicació. Les relacions entre els instal·ladors d’antenes i els moviments ecologistes han de passar per un compromís, però negar-se sistemàticament a les antenes és negar el futur.”

Per al senyor Núñez, “s’ha creat un estat d’ànim advers difícil d’apaivagar. Caldrà fer molta pedagogia.”

Els operadors de servei s’estan trobant que algunes de les instal·lacions de telecomunicació en funcionament no renoven la seva concessió precisament per aquesta remor de fons. “Això produeix buits al mapa de les telecomunicacions del país, de manera que zones que tenien cobertura en deixen de tenir. És com un puzzle que ha perdut algunes peces.”

En contrast amb la dificultat per instal·lar noves antenes, trobem els edificis que en són coronats per boscos, un tipus de contaminació visual que cal combatre. “Hi ha un Real Decreto Ley del 1998 que obliga els edificis on el nombre d’antenes superi en un terç el nombre de veïns a col·lectivitzar-ne totes les particulars en una de sola. Però la llei diu també que una comunitat de veïns és sobirana. I si els veïns no volen col·lectivitzar les antenes, no es fa.”

Un dels aspectes més tractats per la Federació és la reglamentació sobre instal·lació d’antenes per a edificis de nova construcció. “Som pioners a nivell mundial. La reglamentació que hi havia fins ara ens servia en matèria de televisió, telefonia bàsica, ADSL o televisió per cable. La nova reglamentació ha d’estar preparada també per a l’arribada de la fibra òptica.”

La fibra òptica ja ha tingut molta implantació a empreses i autopistes de la informació, i moltes tecnologies ja han estat implementades sobre fibra òptica. “Ara cal que aquest tipus de tecnologia, que dóna un ample de banda gairebé infinit, arribi a l’usuari domèstic. És un pas ineludible.”

La instal·lació d’antenes és un ofici perillós; qualsevol mesura que es prengui per evitar riscos laborals és poca. “Per exemple, instal·lar un repetidor de televisió, un enginy d’una alçada considerable, obliga els tècnics a enfilar-s’hi, a vegades durant hores. Per això fem cursos de treballs en alçada i ajudem a crear plans de prevenció.”

El pitjor aspecte de la present crisi segons en Xavier Núñez és el bloqueig financer; d’aquí que assolir l’estabilitat en aquest àmbit hagi de ser el primer objectiu del Govern. “Les empreses no poden viure amb la incertesa de si podran o no renovar les línies de finançament. No oblidem que, a més finançament bancari, més creació de feina. Si es deteriora el teixit productiu, refer-lo costarà moltíssim.”

La Federació s’ha preocupat també d’orientar els empresaris del sector sobre la necessària diversificació. “La substitució tecnològica de la TDT ha ajudat a molts instal·ladors, no tant a crear nous llocs de treball o negocis, però sí a sostenir-ne els existents. Tenim un mercat molt ampli i és moment de ser versàtils.”

Una manera de diversificar és oferir noves tecnologies. “Una part de l’empresa es pot dedicar a la televisió i una altra, posem per cas, a la fibra òptica.”

La segona diversificació possible és la del target potencial. “Tant pot ser el mercat residencial com el mercat més terciari, el de les infraestructures. Hi ha un ampli ventall de clients.”