Text del 2008
La compra d’un habitatge és un fet suficientment transcendental en la vida de les persones com per posar-hi tota la responsabilitat i tot el coneixement a l’hora de construir-lo.
José Barrios Lucena és fundador i gerent d’ASECAT, S.A., una empresa de caire familiar constituïda l’any 1982. “Fins el 2007 hem construït al voltant de 5.000 habitatges. ASECAT està formada per un equip dinàmic, amb experiència i il·lusió per continuar treballant i dur a terme nous projectes. Tenim en plantilla deu empleats fixos i, segons la feina, hi ha al voltant de 60 persones rotatives.”
Nascut a Écija, a la província de Sevilla, el senyor Barrios va començar a treballar en el món de la construcció per un caprici de l’atzar. “Quan tenia vuit anys, la meva família es va traslladar a Fuente Carretero, un poble de la província de Córdoba. Habitàvem una casa dividida en dues zones: en una part hi vivíem i el pare hi desenvolupava el seu ofici de sabater; l’altra meitat, ocupada per una altra família, la feien servir com a fonda. Un dia van venir uns paletes a fer unes cases, i com que l’amo de la fonda no tenia prou llits, va demanar al pare que li cedís una habitació per allotjar-los. Llavors, amb 16 anys, era un jove molt introvertit, però alhora inquiet i interessat per tot el que m’envoltava. Els paletes van demanar-me que anés a treballar i la idea em va temptar força, però el pare s’hi va negar. Per no desobeir-lo, vaig marxar a treballar al camp, però de seguida vaig tornar per anar a l’obra. Quan vaig començar a fer de peó a l’obra, vaig descobrir un món nou. Al cap de tres mesos em nomenaren oficial de segona i vaig continuar treballant-hi durant un any més.”
Poc després la família se’n va anar a viure a Barcelona. “Vaig complir els 18 anys a Catalunya. Aquí vaig començar a treballar d’oficial de segona. Mentrestant, va morir el meu germà, en Rafael, en un desafortunat accident laboral. Tenia un any més que jo. Després d’aquesta desgràcia, el pare volia apartar-me del sector i em va buscar una feina en una fàbrica, però com que m’agradava tant la construcció, vaig continuar per aquest camí.”
Amb estudis de delineant de la construcció i un bon equip humà, José Barrios aviat va connectar amb el món empresarial. “Vaig fer un curs de delineant de la construcció, el qual va aportar-me molts coneixements sobre plànols. Treballava força amb uns companys, fèiem colla i ens guanyàvem bastant bé la vida. Un dia, l’amo, en veure’ns treballar, va demanar-nos si li volíem fer una obra com a empresaris. Tot i no tenir experiència, en un bar del carrer Cavallers, en mitja hora li vam fer un pressupost de tres milions de pessetes per a l’edificació de 50 habitatges. Amb una mica de picardia, vam tornar i li vam demanar quant ens oferia. Ens va dir que estava disposat a pagar fins a 3,5 milions de pessetes. Naturalment, vam posar-nos d’acord. Aquell primer tracte ens va sortir rodó.”
Va debutar com a empresari, doncs, al passeig Fabra i Puig, 39. “Vam fer aquells 50 habitatges, amb molt d’esforç, perquè els dos socis treballàvem dissabtes i diumenges. El nombre d’operaris oscil·lava segons la fase de l’obra, entre quatre i deu. Els números van sortir bé, ja que cobràvem el sou just que necessitàvem per viure. Poc després, vam dissoldre aquesta societat i vaig començar pel meu compte.”
En marxar en solitari, el senyor Barrios va fer una obra com a constructor per a uns empresaris, al carrer Novell, a Sants. “Aquests senyors em van proposar crear una societat, vaig acceptar i vam estar 25 anys junts, durant els quals vam construir al voltant de 3.000 habitatges. Cap a l’any 1982, com que la feina minvà considerablement i els socis no volien continuar, vaig crear ASECAT, i quan la situació va revifar-se, vaig deixar-la en stand by per reprendre l’activitat amb els socis. Més tard, sorgiren discrepàncies, liquidàrem l’empresa i l’any 1997 vaig continuar la meva tasca a ASECAT.”
La societat ASECAT centra l’activitat en la promoció d’habitatges en l’àmbit de Catalunya. “Generalment, fem pisos de renda lliure, de tipus mitjà, habitatges de 60 a 100 m2, aproximadament. Vam fer nombroses obres a Esplugues de Llobregat, primerament una fase de 66 habitatges i després més de 300. Actualment, estem presents a les Franqueses del Vallès, amb la construcció de 8 blocs amb un total de 112 habitatges i places d’aparcament. També disposem de promocions a la venda a Calella: dos edificis aïllats de 68 habitatges, places d’aparcament i locals comercials. A Santa Perpètua de Mogoda, hi tenim un edifici plurifamiliar de 44 habitatges, 12 locals, 59 places d’aparcament i 44 trasters. Al municipi de l’Aldea, a Tarragona, tenim previst edificar en un parell de solars. A Igualada, hi estem presents amb una promoció de 80 habitatges. El 2006 vam acabar a Sant Celoni una promoció de sis cases unifamiliars i un bloc de nou habitatges.”
La compra d’un habitatge constitueix un fet essencial en la vida de les persones. “Quan una família gran compra un habitatge, li suposa l’esforç de tota la vida, i si són joves, s’empenyoren per sempre. Per tant, la compra d’un habitatge és un fet prou transcendental en la vida de les persones com per posar-hi tota la responsabilitat i tot el coneixement a l’hora de construir-lo. Al final de la vida, ens identifiquem amb el que fem i amb el que tenim. La casa és una part essencial de la vida de les persones. Per això, en el cartipàs que lliurem quan fem els contractes, el nostre eslògan és: identifica’t amb casa teva.”
El senyor Barrios se sent orgullós que la seva filla continuï l’empresa com a cap d’obra. “Quan tenia 13 anys, la meva filla Estefania ja m’acompanyava en sortir del col·legi. Li agradava venir a l’obra i conèixer els industrials. Més tard, quan va estudiar la carrera, tota l’experiència viscuda de petita li fou molt útil, perquè quan li parlaven dels materials, ella ja els coneixia. Ara té 33 anys i és arquitecta tècnica, firma els projectes i controla les obres. Té molt caràcter, la qual cosa és bona, sobretot en un món on predominen els homes. Està molt integrada a l’empresa i a la feina. L’Estefania, probablement, serà la meva continuadora i això em fa molt feliç. Hi ha molt bona entesa entre tots dos.”
La senyora Rosario, la mare de José Barrios, ha estat sempre una dona amb caràcter, lliurada als seus fills. Ara es troba molt delicada de salut i és atesa per la seva filla Carmela, a la qual el senyor Barrios vol retre un homenatge per la seva dedicació incondicional. “Des d’aquí faig un homenatge a la meva germana Carmela, perquè té cura de la mare, de dia i de nit, amb una atenció i un amor dignes d’admiració. A més, aquesta labor també va fer-la amb el pare, mort fa deu anys.”
El senyor Barrios recorda també, amb gran emoció, la figura del pare. “El pare va ser una persona molt intel·ligent. Ens ha deixat a tots cinc germans una empremta molt profunda, gràcies a la seva manera de viure i de ser, i a la seva dignitat i humanitat.”
Pel que fa als plans de futur i a la possibilitat de deixar la feina, el senyor Barrios se sent ple de força i d’il·lusió: “Em trobo tan a gust amb la meva feina que, mig seriosament mig en broma, a vegades dic als amics que pagaria per treballar.”
