Text del 2008
“Per treballar en restauració d’edificis cal tenir una certa sensibilitat”
.
El patrimoni cultural i històric de les nostres viles i ciutats el conformen les seves edificacions, els conjunts arquitectònics que en dibuixen el paisatge urbà. Ara bé, la riquesa dels espais edificats exigeix un manteniment i una cura per tal de conservar-ne la vivesa inicial. El concepte de rehabilitació del patrimoni arquitectònic és força recent al nostre país, on els darrers anys s’han dut a terme un gran nombre d’actuacions per millorar edificis depauperats. José Luis Trillo Atan és director de Rehacsa, empresa constructora especialitzada en la reforma, ampliació i adequació d’edificis amb una labor rellevant en obres de rehabilitació i recuperació. La seva trajectòria de més de 20 anys en l’àmbit català i espanyol l’ha portat a convertir-se en un referent dins del sector. L’empresa la va crear el 1988 Josep Gassiot. “Ell ha sabut definir molt bé les línies mestres i els objectius de Rehacsa, marcats per l’expertesa, la qualitat del treball i la sensibilitat arquitectònica.”
La rehabilitació d’edificis es va impulsar a la capital catalana el 1986 a través d’una campanya de l’ajuntament de la ciutat denominada Barcelona, posa’t guapa. Aquella actuació va marcar un principi en el camp de la rehabilitació a Catalunya. “Fins aleshores no hi havia gaire consciència de la importància de tenir cura de les edificacions, de detectar les deficiències existents per solucionar-les i allargar la vida útil de l’edifici. Façanes, interiors, terrats, locals… són víctimes del pas del temps. Barcelona era una ciutat grisa. La campanya va facilitar als propietaris dels immobles la rehabilitació de l’edifici i va generar una inèrcia. Tanmateix, aquesta pauta s’ha anat diluint amb el temps i la degradació de construccions arquitectòniques de gran valor no pot ser ignorada. Tot i que els darrers anys s’ha dut a terme una important tasca de rehabilitació, encara no hem assolit els nivells d’Europa. Amb tot, Barcelona s’ha convertit en un referent per a moltes ciutats del món, va tenir sensibilitat per recuperar el seu patrimoni, i és un model de rehabilitació.”
Rehacsa realitza reformes, ampliacions i modificacions. “Dins de la reforma incloem la rehabilitació i la restauració. Restauració significa recuperar elements arquitectònics d’un monument, habitatge, escultura… és a dir, recuperar-ne la vida. En canvi, rehabilitar és un terme més ampli que suposa tornar a donar ús a un edifici que s’ha envellit i ha perdut la funcionalitat.”
Rehabilitar, doncs, és recuperar els usos i les funcions dels elements arquitectònics. “Però com en totes les activitats, hi ha persones que no tenen molt clara aquesta funció i consideren que recuperar és pintar la pedra sense conservar-ne la textura i el valor natural. Per a molts, el negoci importa més que la feina ben feta. Rehacsa està integrada en l’associació RIME, que vetlla perquè les empreses actuïn de forma correcta, cercant la recuperació del patrimoni i no sols buscant el benefici econòmic. La tasca de rehabilitació és molt important al nostre país, ja que representa el 27% de tota l’activitat del sector de la construcció.”
Les empreses de rehabilitació que intervenen en el patrimoni d’un municipi han de tractar amb les administracions locals, una tasca que no sempre resulta fàcil. “Tractar amb l’Administració acostuma a ser un procés dificultós i poc dinàmic. La manca de pressupostos per afrontar la millora dels edificis és un gran escull per avançar en la rehabilitació dels nostres pobles i ciutats. Fan falta més inversions públiques per a la recuperació del patrimoni. La clau és a les mans de polítics i governants, que haurien de tenir més sensibilitat per la riquesa urbanística del territori. Moltes rehabilitacions s’han pogut dur a terme gràcies a la inversió privada. Com a dada, el catàleg de Barcelona s’ha elaborat no pel valor arquitectònic que tenen els habitatges sinó per la seva antiguitat. Això genera imprecisions sobre les edificacions, que no sempre tenen el valor que els assigna l’antiguitat.”
Per treballar en restauració cal comptar amb equips de professionals especialitzats i grans coneixedors de la feina. “Tenim molta experiència en patologia de la construcció. Som 14 tècnics entre arquitectes superiors i tècnics encarregats del control tècnic de l’obra. Tenim la classificació com a contractistes de l’Administració Pública i som empresa certificada ISO 9001 i 14001 per Applus. Només empreses acreditades i molt experimentades poden reunir aquest currículum. Ens presentem de forma permanent a concursos públics per rehabilitar edificis i elaborem pressupostos per actuar en l’àmbit privat de la rehabilitació Sovint, l’obra es concedeix a una gran empresa, possiblement la més solvent i amb més garanties de les que s’hi presentaven, però en la decisió no s’ha valorat la qualitat tècnica i l’experiència sinó el pressupost més econòmic. La intervenció en el patrimoni és prou important perquè hi tingui un pes decisiu l’estudi tècnic.”
La qualitat i la gestió ambiental de les obres són objectius prioritaris de Rehacsa. “La qualitat és el resultat de les accions planificades i sistemàtiques de prevenció, detecció, correcció i millora contínua durant tot el procés de l’obra. Cada persona és responsable de la qualitat de la seva feina, però el treball en equip és fonamental per assolir la qualitat. Tenim un comitè de qualitat i medi ambient responsable d’impulsar els objectius de qualitat.”
També és fonamental la formació del professionals. “Hem de formar la nostra gent contínuament. Encarreguem a professionals del sector que ensenyin als nostres treballadors aquelles feines que s’estan extingint. Sempre hi ha persones que hereten el saber artesà, per exemple del treball amb ferro. El gran problema del nostre sector és que no trobem artesans, mà d’obra especialitzada per recuperar certs elements dels edificis que poden ser del segle xix o de principis del segle xx, veritables obres mestres de la ceràmica o de la pedra. No hi ha artistes de la fusta ni dels estucs; fan falta encofradors, pintors i picapedrers. No hi ha hagut continuïtat en els gremis i això complica la tasca de restauració.”
Les intervencions de Rehacsa són nombroses, però destaca la restauració del patrimoni històric i artístic a Godó i Trias, actuacions a Alcalde Moix núm. 21-23, a la Biblioteca Francesc Boix, al Celler de Sant Cugat, a Feixa Llarga, a la Piscina Sant Jordi, al Seminari Conciliar, a la Torre del Sol i al Torrent de l’Olla, entre moltes altres intervencions. “He viscut totes aquestes obres amb gran passió. Sóc Arquitecte Tècnic i m’agrada molt la meva professió. Si puc, vaig a l’obra per estar amb la gent i ensenyar tot el que sé. Intento transmetre quelcom difícil d’ensenyar: que per treballar en restauració cal tenir una certa sensibilitat. Només així es poden realitzar restauracions respectuoses amb la idea original de l’arquitecte, acurades i precises per prolongar la seva vida útil molts anys més i contribuir a la conservació del patrimoni històric, cultural i social.”
