Text del 21-07-2010
El nostre ideari considera les persones com a persones, no només com a clients. Un professional s’ha de regir per principis morals, no perdre de vista que l’estètica en definitiva no és altra cosa que una ajuda.
Amb més de 30 anys dedicat al món de la cosmètica en l’àmbit del màrqueting, la publicitat i el disseny de producte, José Manuel Llovet Elías és actualment propietari i ànima de les Escuelas Europeas de Estética (CEM), fundades el 1973. “Formem professionals del món de l’estètica: esteticistes, quiromassatgistes, perruquers i maquilladors. Sovint, aquests professionals s’acaben establint per compte propi.”
CEM compta amb professores tutores de primer nivell, totes titulades superiors. “Imparteixen una vintena de cursos teorico-pràctics: tractaments facials, tractaments corporals, manicura, pedicura i depilació, maquillatge, màsters d’estètica…”
Els cursos poden durar d’un a dos anys. “Oferim un sistema d’estudi per mòduls; el curs pot començar a qualsevol mes de l’any. Hi ha molts pares que ens envien menors amb fracàs escolar per veure si en el nostre camp poden fer quelcom de profit.”
Excepcions com aquestes a banda, CEM té la sort que la majoria d’alumnes hi arriben per vocació. “Això ens facilita les coses. No és fins a més tard que descobreixen que s’hi poden guanyar la vida, i a més molt bé.”
Les possibilitats de formació que ofereix CEM són molt àmplies. “Només en l’àmbit de la depilació, hi ha tota una gamma que va des de la cera freda a la fotodepilació.”
El làser també s’utilitza en tractaments estètics de, per exemple, eliminació de varius. “Tot i que cada cop més està sent desplaçat per la nova tècnica de la llum polsada.”
Igualment, maquillar és tot un art i disposa de múltiples branques, “des de maquillatge de caracterització fins a maquillatge bàsic. Els tractaments corporals –spas, banyoteràpia, etc.– també viuen un gran auge, així com els facials, que es fan en funció del tipus de pell. Altres cursos molt sol·licitats són les ungles de porcellana, el quiromassatge, l’assessoria d’imatge, la podologia… Un ventall gairebé interminable.”
Per formar adequadament els seus alumnes, “a CEM els entrenem en l’ús dels diversos aparells que hi ha a cadascuna de les subespecialitzacions del món de l’estètica. També venem màquines i en fem el manteniment. Val a dir, però, que el nostre negoci no és la venda, sinó la formació de professionals, als quals oferim tutories i una borsa de treball. Col·loquem el 87% dels nostres alumnes; és difícil que algú que passi per CEM, si veritablement s’aplica, es trobi sense feina.”
Atesa la creixent complexitat dels aparells, CEM forma també operadors d’aparells. “Les empreses d’aparells venen aparells de 20.000 euros a una esteticista amb un simple manual d’instruccions que, a sobre, sovint està només en anglès. Per això fa un any i mig que vam idear un curs on ensenyar a treballar amb màquines de fotodepilació de llum polsada. No és estrany que tinguem llista d’espera i que ens hagin vingut alumnes d’arreu del món.”
A CEM s’ofereix una educació completa “que busca la formació de professionals, però també la formació de persones. Ensenyem a tractar la clientela. Impartim classes de psicologia, fem educació en humilitat i estimulem i desenvolupem les aptituds personals de cadascú i el seu sentit comú. Incidim en aquest vessant perquè no perdem de vista que el nostre alumnat en un futur durà a terme una tasca de servei molt basada en el tracte personal.”
D’aquí que l’ensenyament de CEM exigeixi la col·laboració activa de l’alumne. “És un ensenyament humanista, que també forma culturalment i artísticament. Alguns dels nostres estudiants arriben, de fet, amb una certa vocació artística, sobretot en el camp del maquillatge. Per a estimular-ne la creativitat, tenim la sort de comptar amb un professorat amb professionals de primera fila del maquillatge televisiu i cinematogràfic.”
Les aules de les Escuelas Europeas de Estética ocupen 400 m2 a la plaça Catalunya de Barcelona. “Són aules perfectament condicionades, pensades per a grups de 20 alumnes com a màxim.”
Per la seva experiència en el món del màrqueting, el senyor Llovet dóna molta importància a la publicitat. “Inverteixo molt en publicitat, perquè, com passa en tots els sectors, hi ha una competència molt gran.”
Però la publicitat no és l’únic canal de captació de clients. “El boca-orella és molt important, i darrerament ens ve molta gent a través de les xarxes socials.”
Pensem que el 55% de les alumnes són estrangeres: “Russes, romaneses, italianes, mexicanes, etc.; dones molt preparades que parlen diversos idiomes. Estem, doncs, formant esteticistes multilingües, ideals perquè les empreses catalanes de cosmètica puguin obrir nous mercats.”
José Manuel Llovet no dóna suport a l’actual culte al cos. “L’ideari del nostre centre considera les persones com a persones, no només com a clients. Un professional s’ha de regir per principis morals, i sovint es perd de vista que l’estètica en definitiva no és altra cosa que una ajuda.”
Un altre principi fonamental del seu centre és quedar al marge de la medicina estètica. “La medicina estètica és cosa de metges. Per la mateixa raó, no formem en cap disciplina que treballi amb injectables.”
Hi ha clients que busquen en l’estètica una manera de recuperar l’autoestima i l’equilibri emocional. “En casos així no n’hi ha prou amb tractaments manuals, s’ha de recórrer a aparells. Una màquina de cavitació, per exemple, ajuda a eliminar el greix en 20 sessions, sempre i quan hi hagi un drenatge limfàtic a través de l’orina. Qui no utilitzi aparells trigarà molt més en satisfer una clienta que algú que n’utilitzi.”
Les millors empreses del món d’aparells estètics són catalanes, però, “com que vénen a uns preus altíssims, l’opció més econòmica és comprar a meitat de preu al mercat xinès, a través d’Internet.”
Malgrat la conjuntura actual de crisi profunda, el senyor Llovet es mostra optimista. “Gràcies al meu equip de col·laboradors hem aixecat l’empresa en temps difícils. Crec que ha estat així perquè he sabut motivar-los. També n’és responsable la meva dona, sense la qual jo no hauria pres ni la meitat de les decisions encertades que he pogut prendre.”
