Text del 09/12/09
“La nova Llei Concursal es creà en un temps de bonança. Malauradament, s’ha hagut d’aplicar en temps de crisi; d’aquí que l’augment de procediments concursals hagi desbordat els jutjats mercantils”
“En lloc de llançar iniciatives puntuals, el Govern hauria de donar confiança als inversors, possibilitar que la gent pugui desenvolupar un negoci i oferir facilitats per distribuir nous productes en el mercat, incentivant alhora el consum per part de la ciutadania”
“Si no hi ha ètica, i no només en l’ofici d’advocat, sinó en qualsevol activitat empresarial o humana, no hi ha societat”
“La situació actual és complicada però se superarà; tanmateix, serà la societat, i només la societat, la que tiri endavant. En el nostre entorn ja s’endevina una certa progressió al respecte”
La crisi no només modifica hàbits de consum sinó també decisions personals com, per exemple, divorciar-se. “La gent s’ho pensa molt abans de divorciar-se. Hi ha parelles que sovint es veuen obligades, per raons econòmiques, a continuar convivint en el mateix domicili. I hi ha casos en què aquesta convivència acaba sent una altra font de conflictes, on també pot irrompre la violència de gènere.” Aquesta és només una mostra de les conseqüències que la recessió està tenint en l’àmbit diari de l’advocacia a Espanya, al qual es dediquen l’Imma Texeira i Ceró i el seu pare, José María Texeira i Cidoncha, des del despatx Texeira Advocats, fundat pel senyor Texeira el 1982.
Contràriament als divorcis, el bufet Texeira Advocats ha vist augmentar amb la crisi el nombre d’empreses que inicien procediments concursals. “Tanmateix, l’actual Llei Concursal no en soluciona els problemes. Les companyies no compten amb cap suport financer i hi ha que afronten una greu falta de liquiditat i viabilitat. Moltes companyies no poden posar en marxa polítiques que les facin renéixer, cosa que els obliga a tancar les portes, malgrat que vulguin continuar i encara que vegin possibilitats de creixement per al seu negoci.”
Aquest és un dels motius pels quals “la nova Llei Concursal no és cap panacea. Tot i que la seva finalitat és la defensa de l’empresa i el manteniment del negoci, no pot oferir solucions impossibles. Ara és preocupant el nombre d’empreses que tanquen.”
Tots dos lletrats són del mateix parer: “La nova Llei Concursal fou creada en un temps de bonança. Malauradament, s’ha hagut d’aplicar en temps de crisi. L’evolució de la societat, com sempre, va per davant de la normativa; és la que crea els usos i les directrius que després es plasmen en una llei. L’evolució social ha anat aplicant uns hàbits, s’ha creat una norma i, quan s’ha aplicat, la situació social i econòmica ha canviat radicalment.”
L’augment de procediments concursals ha desbordat els jutjats. “Hi ha una acumulació d’assumptes mercantils. Si es segueix així, caldrà crear més jutjats mercantils. De fet, la crisi ja ha obligat a crear-ne nous a Barcelona.”
L’estat d’ànim del sector empresarial ha tingut millors èpoques. “Quan els clients vénen al despatx detectem molt pessimisme. Les empreses de construcció, molt afectades per la crisi, tenen edificis sencers sense vendre. Hi ha empresaris que han hagut de disposar de béns privats per poder pagar els interessos als bancs. I les entitats financeres no hi col·laboren gens ni els ofereixen cap tipus de facilitat. I és perquè als bancs no els interessa rebre, en pagament del deute, una casa que ara val menys en el mercat del que valia fa dos anys.”
La crisi ha estat com una bola de neu que cada vegada s’ha anat fent més gran. “Al principi hi havia crisi, però no de les dimensions de les quals es parlava. Això va fer que la gent tanqués l’aixeta per tal d’estalviar i afrontar l’època que, deien, que s’apropava. Finalment, ha estat aquesta psicosi la que ha causat les grans dimensions que té la crisi en l’actualitat.”
Avui, malgrat que la situació serà superada per la societat, “ningú no té cap vareta màgica per sortir-se’n, ni l’actual equip de govern ni l’oposició. Cap dels dos està en possessió de la veritat.”
Fins al moment, les mesures presses des de l’Executiu “només són pegats, perquè no es volen adoptar mesures impopulars que puguin fer perdre vots. Haurien de proposar solucions efectives –que n’hi ha–, les quals un dia seran impopulars per als empresaris i un altre, per als treballadors o per a un altre sector. És erroni pensar només en els vots.”
Per tal de vèncer la recessió, cal crear un ambient de confiança. “Mesures com l’anunci de beneficis fiscals o la reducció d’impostos no són cap solució definitiva. En lloc de llançar iniciatives puntuals, sobretot s’ha de donar confiança als inversors, possibilitar que la gent pugui desenvolupar un negoci i oferir facilitats per distribuir nous productes en el mercat.”
Alhora, caldria “incentivar el consum per part de la ciutadania. Si puges l’IVA, baixa el consum, que és el que precisament s’ha de potenciar.”
Aconseguir minvar els impagaments que pateixen sobretot les petites i mitjanes empreses també és essencial. “El nombre de procediments monitoris, per reclamació de quantitats petites, ha crescut. Solen ser autònoms que no cobren i que pateixen un cúmul de deutes ja que nombroses empreses grans no els hi paguen.”
Les administracions també figuren entre els deutors. “Avui ens sorprèn veure que es premiï un determinat ajuntament per tenir els pagaments compromesos al dia… Si tot funcionés així!”
Les empreses haurien de buscar fórmules innovadores per sortejar els obstacles de la crisi. “L’immobilisme crea decrepitud i caiguda. Tenim clients amb petites botigues que han sabut reaccionar i han decidit unir-se. Han creat un sistema de vendes virtual, per mitjà d’Internet. D’aquesta manera, abarateixen costos i busquen una sortida a la baixada de les vendes. S’ha de saber avançar malgrat les dificultats.”
Tota crisi és també una oportunitat. “La situació actual és complicada però se superarà; tanmateix, serà la societat, i només la societat, la que tiri endavant. En el nostre entorn ja s’endevina una certa progressió al respecte.”
Malgrat estar especialitzat en temes de responsabilitat civil, el despatx Texeira també porta assumptes de dret de família i successions. Un matrimoni que inicia un procediment de divorci “acaba desemborsant una quantitat de diners important, ja sigui per mutu acord com per un contenciós. Per això, ara, molts opten per una convivència incòmode que provoca baralles o, fins i tot, agressions. I si es poden permetre les despeses del divorci, n’hi ha que han de continuar vivint junts, sobretot perquè hi ha un habitatge familiar que no poden vendre o que encara estan pagant.”
Pel que fa a l’Impost de Successions, “és un gravamen injust, perquè moltes famílies, que no són benestants ni tenen herències importants, han de vendre propietats per poder-li fer front. I és trist que, després de fer tants sacrificis per aconseguir deixar un patrimoni als teus fills, aquests hagin d’acabar venent-se una part.”
En realitat, “aquest impost grava a aquelles persones que han fet un raconet, que han aconseguit estalviar. Crec, però, que s’ha d’elevar el límit d’exempció, almenys en aquells béns que són d’us comú.”
Texeira Advocats es regeix per un fort sentit de l’ètica. “Si no hi ha ètica, i no només en l’ofici d’advocat, sinó en qualsevol activitat empresarial o humana, no hi ha societat.”
Aquest principi és cabdal per a ambdós socis del bufet. “L’ètica és tancar un expedient i estar tranquil i satisfet amb la feina que has fet.”
Pare i filla gaudeixen de la complicitat de defensar els mateixos valors i de la feina honesta, malgrat les inevitables divergències de punts de vista i temperaments. “Sempre hem procurat mantenir el diàleg, per tal que cadascú pugui exposar les seves idees. La discrepància és enriquidora.”
