Text del 02/03/09
“L’alcalde i totes les regidories convivim dia a dia amb les dificultats dels nostres ciutadans, sobretot Benestar Social”
“Aquesta és la lluita de David contra Goliat. Per això, és necessari que anem de la mà dels nostres col·legues europeus i conjuminem forces, aprenguem dels altres i superem l’actual conjuntura”
Amb un cens de 2.300 habitants, el municipi de Sant Llorenç Savall se situa a la part septentrional del Vallès Occidental, al peu del massís de Sant Llorenç del Munt, en el límit amb les comarques del Bages i del Vallès Oriental. “Quan vaig ser elegit alcalde, l’any 2005, hi havia 2.200 habitants. Mantenim, però, un creixement molt meditat. De fet, el nostre pla general no ens permet créixer gaire; però tampoc ho volem.”
El municipi, d’ininterrompuda presència humana des del Neolític, s’inscriu en el privilegiat paisatge del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. “El parc natural forma part de la xarxa d’espais protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona. A l’Ajuntament, treballem juntament amb el Consorci de Turisme del Vallès Occidental amb l’objectiu de fomentar el senderisme i el turisme rural. A la dècada dels 60, vam apostar solament per la indústria tèxtil. Actualment som conscients que gaudim de molts atractius per fomentar el turisme rural; el nostre municipi es troba a només tres quarts d’hora de Barcelona. Al massís de Sant Llorenç del Munt i a la Serra de l’Obac es poden trobar una gran varietat de fauna i vegetació, a més de rutes senderistes, però hem de saber apostar per aquest patrimoni combinant el respecte pel medi ambient amb la rendibilitat econòmica.”
Des de juliol del 2005, Ricard Torralba i Llauradó és alcalde de Sant Llorenç Savall. Recorda, però, la seva intensa activitat prèvia dins el sector tèxtil: “Vaig començar a treballar a l’empresa Pasqual Boada, on vaig romandre fins al 1992. Sempre m’he dedicat al tèxtil, l’activitat tradicional del poble fins que la crisi va fer tancar quasi totes les empreses del sector, deixant moltes famílies senceres a l’atur. En aquella situació, vaig anar a treballar al petit negoci familiar del meu germà.”
La seva vocació de servei el va dur a bolcar-se en cos i ànima en els temes municipals; prengué el relleu en l’alcaldia de mans d’en Magí Rovira i Font, qui havia dirigit el consistori durant els dos mandats anteriors. En les eleccions de maig del 2007, el senyor Torralba tornà a ser investit alcalde, després d’haver aconseguit la majoria. “En Magí m’havia demanat que el rellevés, però no vaig incorporar-me a l’alcaldia abans perquè no volia deixar el meu germà a l’estacada. Vaig esperar que els meus nebots creixessin i em poguessin substituir per començar la meva tasca a l’Ajuntament. En Magí deixà el seu càrrec a meitat de legislatura i llavors vaig agafar-ne el relleu. Les nostres vides polítiques sempre han anat de la mà. La presa de possessió de l’alcaldia va ser la culminació d’un pacte mutu, no escrit.”
En relació amb la present recessió econòmica, en Ricard Torralba és conscient que, per trampejar-la, és necessari actuar conjuntament amb la resta de membres de la Unió Europea. “Aquesta és la lluita de David contra Goliat. Per això, cal que anem de la mà dels nostres col·legues europeus i conjuminem forces, aprenguem dels altres i superem l’actual conjuntura. El fet d’estar en companyia de tots els grans països d’Europa ens donarà tranquil·litat. Més que mai, hem de caminar plegats, observar què està fallant i aplicar solucions conjuntes. Els polítics s’estan bellugant i les seves intervencions s’han de fer notar.”
Viure en un poble petit suposa un desavantatge quan es tracta de cercar ajudes per alleugerir la crisi. “L’alcalde d’un municipi com el nostre pot acompanyar l’empresari on calgui, però certament tenim poc pes específic, ens trobem desvalguts. Patim igual que els presidents dels grans consistoris, però la nostra actuació està molt més limitada per la manca de recursos i per la necessitat de tocar fils força costosos i difícils. Tot i que, pel fet de ser alcaldes, som ben rebuts, hi ha moltes diferències, ja que els consistoris de les grans poblacions disposen de tot un equip humà per moure peces, des d’assessors fins a advocats.”
Igualment, ésser alcalde d’un municipi petit augmenta la preocupació pels problemes dels ciutadans, ja que s’aprecien de ben a prop. “No fa gaire que l’Estat ha admès que patim una veritable crisi. En un ajuntament petit, aquesta realitat preocupa especialment. Al principi, la problemàtica se sentia pels mitjans de comunicació, però va arribar un moment que t’adonaves que coneixes gent propera en situació d’atur, amb una hipoteca i que es veia incapaç de pagar-la, o sense diners per comprar els llibres de la canalla o fer front al lloguer del pis. L’alcalde i totes les regidories convivim dia a dia amb les dificultats dels nostres ciutadans, sobretot Benestar Social. Però els recursos d’un ajuntament petit també són minsos. No disposem d’arques immenses i això ens preocupa, perquè no sabem ben bé a què atenir-nos.”
Malgrat lloar la inversió feta pel Govern central per pal·liar la crisi, en Ricard Torralba en crítica el procés per accedir-hi. “És cert que, a l’Ajuntament de Sant Llorenç, s’hi han destinat 409.000 euros, que ens proporcionen un cert alleujament. Tanmateix, la meva queixa apunta al procediment que hem seguit per poder tirar endavant tot el procés d’obtenció de l’ajuda. El cert és que s’ha fet amb massa rapidesa i hem hagut de treure hores de tot arreu per poder arribar als terminis fixats.”
A més, l’alcalde s’afegeix a la queixa dels ajuntaments petits en la reclamació d’un finançament més just. “Si bé, i d’acord amb els habitants del municipi, tenim una subvenció de 200.000 euros, s’ha de remarcar que un 16% se’ns va amb l’IVA, el qual hem de retornar. Crec que aquest impost s’hauria de destinar a l’obra o el projecte que el motivés. Per tant, de la famosa subvenció del fons del president Zapatero, el 16% s’anirà en l’IVA i un 19% serà per al benefici industrial. Quant al finançament, és obvi que ens sentim maltractats.”
Aquests diners es destinaran íntegrament a un projecte en una de les cases més emblemàtiques de Sant Llorenç Savall, “la Casa de la Cultura, emplaçada a l’edifici de l’antiga escola, on tenim el Biblio@ccés, un punt d’accés permanent a la informació i als serveis bibliotecaris oferts pels bibliobusos i les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona. Hem d’arreglar el contorn de l’edifici, fer clavegueres noves i millorar l’accessibilitat per als vianants. Tenim el projecte aprovat i aviat passarem a la contractació de l’obra.”
Des de l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, s’organitzen nombrosos programes de formació continuada. El senyor Torralba té clar que, per tal de combatre la crisi, és necessari fomentar els llocs de treball i el reciclatge laboral. “Ja portem tres anys apostant per la formació. Anyalment organitzem cursos d’informàtica per a grans i joves: volem que tothom posseeixi uns coneixements informàtics bàsics. En aquesta línia, vam posar cinc ordinadors a la Casa de Cultura. D’altra banda, estem en continu contacte amb el Consorci d’Ocupació del Vallès Occidental i tenim una borsa de treball, a més de dos tècnics del Consorci que ens assisteixen.”
