Text del 2006
“Era farmacèutic titular de quatre pobles: Almacelles, Alpicat, Gimenells i Pla de la Font com a inspector farmacèutic de la Generalitat, a més de tenir l’oficina de farmàcia a Alpicat”
“Benvolguts amics tots d’Alpicat, el 30 d’agost de 1962 vaig començar a compartir amb vosaltres la meva vida professional i la de la meva família, tot just acabat de casar, amb l’afany de servir amb total dedicació les necessitats farmacèutiques i sanitàries del poble d’Alpicat que, per primera vegada, gaudia d’aquests serveis.” Així comença la carta de comiat que va enviar el senyor Josep Anton Prats i Setó als habitants del poble, amb motiu de la seva jubilació. A Alpicat van néixer els seus fills, Gemma i Marc, i va exercir la seva professió, pràcticament tota una vida.
Els començaments no van ser gaire fàcils. “Tot i que la farmàcia va fer molta il·lusió als veïns, ja que abans s’havien de desplaçar per qualsevol cosa a Lleida o encarregar els medicaments al cotxe de línia, algunes persones se sorprenien de com ens havíem aventurat a posar una farmàcia en un poble de tan sols 1.700 habitants. Vaig començar amb un calaix petit, posteriorment vam posar una caixa registradora, després un ordinador i ara hi ha nou ordinadors i hi treballen cinc persones.”
Paral·lelament a la seva tasca com a farmacèutic, el senyor Prats va estar 15 anys fent d’inspector farmacèutic com a funcionari de la Generalitat i va desenvolupar una missió sanitària força important. “Era el farmacèutic titular de quatre pobles: Almacelles, Alpicat, Gimenells i Pla de la Font. El fet de ser inspector implicava una responsabilitat i molta feina, perquè havia de tenir cura setmanal del control de la cloració de l’aigua, de la cloració de les piscines públiques, dels forns de pa, de les pastisseries, dels supermercats que tenien revenda de pa, de les botigues de queviures… i també havia de vigilar si es produïa alguna alerta farmacèutica amb algun producte determinat.”
Va ser el primer membre de la família que es va sentir atret per la farmàcia. “Els pares eren pastissers i tenien una botiga a Lleida, en la qual ha continuat el meu germà. Des de ben petit la meva il·lusió era fer farmàcia i aquesta opció va semblar molt bé a tota la família.”
La seva precoç vocació el va impulsar a fer la carrera a la Facultat de Farmàcia de Barcelona. “Pertanyo a la promoció del 1960. Fins al tercer curs vam estudiar a la plaça Universitat i després vam continuar a la Av. Diagonal, quan es van acabar els nous edificis. L’any 1964 vaig anar a Madrid a fer les oposicions per al cos de farmacèutics titulars. Les vaig aprovar i això em va permetre treballar com a funcionari de l’Estat.”
Curiosament, però, no ha estat la farmàcia sinó l’enginyeria agrònoma la dedicació triada per bona part de la seva família. “Els meus fills són enginyers agrònoms superiors. La filla va estar a punt de fer farmàcia, però va descartar-ho conscient del sacrifici que comportava. Ara treballa al Departament d’agricultura de la Generalitat. El nostre fill desenvolupa la seva tasca en un despatx d’enginyeria. En Jaume, el nostre gendre, és enginyer agrònom i professor de l’Escola d’Agrònoms de Lleida, i la nostra jove, l’Aurora, és farmacèutica i enginyera agrònoma.”
Des dels inicis, a la farmàcia d’Alpicat s’han fet dues reformes. “Fins al 1994 tenia l’ajut de la meva dona, que hi venia a les tardes, i la dels meus fills, però quan van marxar de casa, sentia que la feina em desbordava. Llavors, vaig formar una copropietat amb el senyor Antoni Cambrodí, un amic que tenia una farmàcia en un altre petit poble de Lleida. Ens hem avingut molt bé, i el fet que sigui un entusiasta de la informàtica m’ha ajudat molt. L’any 2004, quan van sortir les noves lleis, que ens obligàvem a adaptar el laboratori per tenir-lo amb totes les garanties sanitàries, vam fer una bona reforma i vam allargar la farmàcia, ja que disposàvem d’un gran espai al darrere. Vam començar a introduir-hi els ordinadors i vam fer-hi un petit despatx per atendre la gent.”
El fet de viure a la mateixa casa on hi havia la farmàcia va propiciar la seva disponibilitat envers els veïns del poble, en tot moment. “La farmàcia ha estat oberta sempre, de dilluns a dissabte a la nit, i tan sols hem tancat els diumenges. He fet totes les guàrdies que tocava fer i en conservo una experiència molt grata, ja que la gent, quan trucava a deshora, sempre ho feia per una necessitat.”
A l’esmentada carta de comiat, fa la presentació de la persona que ha agafat el relleu al front de la farmàcia. “La farmacèutica, Sra. Carme Pratdepàdua és una excel·lent professional, veïna d’Alpicat a més a més, i amb anys d’experiència. No cal dir que espero i estic segur que l’acollireu com sempre heu fet amb mi, ja que ve disposada a continuar i a aportar les tècniques i els esforços per servir-vos.”
El fet de deixar la farmàcia en mans d’una altra persona, més que un motiu de tristesa, ha estat un fet alliberador. “Em semblava que m’afligiria, però m’ho he pres molt bé. La veritat és que el fet de deixar la farmàcia m’ha alliberat, perquè últimament suposava un estrès considerable. Sóc un home actiu, m’agrada llegir i gaudir de les meves afeccions. M’agrada llegir i classificar una col·lecció de segells que encara estaven tal com me’ls enviaven des del 1985.”
Un record i un agraïment manifesta també el senyor Prats en la seva missiva cap a totes aquelles persones que l’han ajudat a dur a terme la seva professió. “No vull ni puc oblidar tampoc el tracte i la professionalitat dels metges amb els quals he tingut el plaer de treballar i compartir la meva tasca, Dr. Enrique Gutiérrez, Dr. Miquel Vila, Dr. Luciano Giménez, Dr. Gabarrella i els actuals Dr. Jaime Casasús, Dr. Carles Roca, Dr. Cornejo i Dra. Jovita. Vull agrair a la meva família, i molt especialment a la meva muller, Carme, la seva comprensió i ajut, fent-me costat en el dia a dia, i sacrificant més d’un cop els nostres desigs de lleure pel bé del servei comunitari de la població. També vull donar les gràcies a les persones amb les quals he treballat i que formen part també de la història de la farmàcia d’Alpicat, a la Pepita -la nostra Pepita, com li diem a casa-, a la Teresita Calvet, a la Cristina Grau i, darrerament, a la Laura i a l’Eva. I no m’oblido de la Magdalena, de la Sra. Mercè i de la Sra. Genoveva, per les hores compartides i la seva apreciada disponibilitat. Finalment, no voldria acabar aquesta carta sense esmentar el meu actual soci, el farmacèutic Sr. Antoni Cambrodí, al qual agraeixo la decisió de participar en l’ampliació i reforma de la farmàcia per poder-la situar al nivell de serveis i prestacions que el poble es mereixia.”
Carme Bernat, l’esposa del senyor Prats, fa palesa l’estimació que sent el poble d’Alpicat envers el seu marit. “La nostra farmàcia, abans que un negoci, ha estat un servei, i això la gent ho valora. Cada vegada que el veuen, l’abracen i li diuen que el troben a faltar. Al poble quedarà un bon record de la feina feta pel meu marit.”
Afegeix el senyor Prats: “Ara que m’he jubilat, faig més petons que en tota la meva vida.”