Text del 2008
Cal entendre que la fusta està viva fins el dia que es crema.
Josep Carles Bellet i Gomis és el creador i l’administrador de Comercial Europea de Parquet, empresa constituïda l’any 1981. Comercial Europea de Parquet, S.L., especialitzada en subministrament de material, i Parquets, Pintures i Rehabilitacions, S.L., dedicada a la instal·lació de parquet, són dues empreses diferenciades i independents, integrades dins del Grup Bellet. “A Comercial Europea de Parquet hi treballa un equip de 12 persones en plantilla. La meva tasca consisteix a buscar el producte de fusta o succedani per folrar terres. El nostre radi d’acció abasta tots els racons d’Espanya. Posem a l’abast del client nombroses marques i ofertes de parquet: làmines, làmines industrials, tarimes, tarimes d’exterior, flotants, paviments sintètics i una àmplia gamma d’accessoris per a les instal·lacions de parquet. Gràcies a la nostra innovació constant podem combinar l’oferta dels productes tradicionals amb les últimes novetats del mercat.”
El senyor Bellet ha viscut grans canvis en el mercat de la fusta. “Quan vaig començar, als 14 anys, a la dècada dels 60, en el mercat només hi havia dues fustes i uns quants fabricants. Ara, hi ha més fabricants que consumidors i s’ha de buscar producte contínuament. Has d’importar fustes d’arreu, d’Austràlia, el Canadà, Sud-àfrica o Finlàndia.”
Davant d’una oferta immensa, és difícil fer-se un lloc. “La clau consisteix a trobar el producte que encaixi en el mercat, tenint en compte que tots els públics són diferents –no és el mateix el mercat espanyol que l’italià o l’alemany– i que, a més, les tendències canvien freqüentment.”
Un parquet de fusta ennobleix qualsevol estança. “El paviment és un dels elements que dóna més presència a qualsevol lloc. També és el que primer es veu, més que el sostre o les parets. Per molt bonic que sigui un altre revestiment, el parquet ofereix un caliu especial. Potser l’únic comparable seria el mosaic hidràulic, el qual també és molt valorat.”
Ara bé, la denominació parquet inclou només el paviment de fusta d’un determinat gruix. “Cal recordar que els paviments sintètics no són parquet. Tampoc ho són els paviments amb una de xapa noble massa fina. Entenem com a autèntic parquet el revestiment de xapa noble de fusta a partir d’un gruix de 2,5 mm.”
A més, cal entendre què és la fusta. “A la fusta no se li ha de demanar el que no és. En la mesura que li demanem el que és, en quedarem satisfets. Si volem que la fusta es comporti com un terratzo, és millor posar-hi terratzo. Cal entendre que la fusta està viva fins el dia que es crema, ja que està formada per aigua i, per tant, creix i decreix segons el grau d’humitat ambiental. S’ha de comprendre que es mou, i això no és un problema o una anomalia, sinó que és una característica de qualsevol element viu.”
El senyor Bellet ha col·locat o reparat parquet en alguns llocs emblemàtics. “A banda dels llocs més habituals, com els habitatges, les oficines, els restaurants o els hotels, també ens satisfà molt treballar en encàrrecs especials, com el que vam fer en un dels edificis situats dins del recinte del conjunt històric del Monestir de les Santes Creus. També vam posar un parquet molt bonic en una arcada de l’Abadia de Montserrat, on l’abat fa els seus discursos. Cap als anys 90, vam reparar l’antic parquet de marqueteria del Cercle Eqüestre. Una altra feina molt artesana i agraïda vam fer-la al Palau Malagrida, del passeig de Gràcia, on vam restaurar tots els parquets antics.”
En opinió del senyor Bellet, el concepte de parquet per a tota la vida ha canviat. “La fusta és molt duradora, però indubtablement és un producte que necessita una atenció especial i un manteniment. Cada 10-20 anys, s’ha de regenerar, treure’n els vernissos i envernissar-lo i polir-lo novament. La realitat, però, ens mostra que no es porta a terme una adequada regeneració dels parquets. La gent té molta mandra de fer-la i, quan arriba el moment, prefereix canviar-los per un paviment laminat que li comporti menys problemes. Això significa que la percepció del producte per a tota la vida ha canviat radicalment.”
Entre les noves tendències, cal remarcar el protagonisme creixent del parquet exterior. “És un altre concepte i un apèndix del sector. En els últims anys ens ha donat molta feina i és una tendència creixent. Un bon exemple de la utilització d’aquest tipus de parquet és el Maremàgnum.”
Una altra novetat curiosa és que els nusos de la fusta, que no s’acceptaven en èpoques anteriors, començaren a valorar-se en sortir el parquet sintètic. “Abans, era impensable portar una fusta amb un forat de corc. Avui dia fins i tot et demanen expressament parquet amb peces corcades. Lògicament, s’entén que en aquell forat no hi ha corc, que la fusta està tractada i que l’insecte és mort.”
El roure natural ha estat la fusta per excel·lència per als parquets. “El roure és la fusta més agraïda de totes. És ideal per fer acabats especials: tenyir, decapar, brossar… ho accepta tot. La fusta tropical es ven molt, perquè cobreix un segment de color i de duresa determinat, però a l’hora de tractar-la per transformar-la no és tan agraïda com el roure.”
La procedència dels roures, tanmateix, ha canviat. “El roure de parquets d’una certa qualitat prové bàsicament de l’Europa Central, tot i que també se n’importa força dels Estats Units. El roure d’obra, el més habitual, sol venir de la Xina.”
Finalment, el senyor Bellet indica quines són les zones que més han despuntat pel que fa al consum de parquet. “A Catalunya, en els últims 15 anys el parquet ha viscut una impressionant transformació a l’alça. Hem passat de tenir 30 empreses a tenir-ne 3.000 i ha augmentat el nombre d’operaris de 200 a 20.000. Cal recordar que, a diferència de la zona nord, la Mediterrània no ha estat una regió tradicional de fusta, sinó de pedra i tova. Al nord d’Espanya, com que ja es consumia fusta de tota la vida, el sector ha tingut un creixement minso, del 5%. En canvi, les zones del Llevant i Andalusia han crescut enormement, fins arribar al 200% a Murcia.”
