Text del 2008
“L’ascensor és el mitjà de transport que més s’utilitza al món i el més segur”
.
Els senyors Josep M. Sagalés Fontcuberta i Antoni Sagalés Boixeda, pare i fill, són representants de la segona i tercera generació de la nissaga d’empresaris catalans iniciada pel senyor Agustí Sagalés Albertí, creador de la veterana marca d’ascensors ERSCE, una empresa innovadora dedicada al disseny, fabricació, instal·lació i manteniment d’ascensors i d’altres sistemes de transport vertical. El 1951 Josep M. Sagalés assumí la direcció de la companyia i el 1990 el seu fill n’agafà el relleu. “L’Antoni donà un nou impuls a l’empresa i la consolidà amb la construcció i instal·lació de nombrosos elevadors de prestigi. Actualment, hi treballen més de 100 persones, entre el personal fix i els contractistes i col·laboradors. L’any 2009 celebrarem el centenari de la fundació.”
El fundador de l’empresa, Agustí Sagalés Albertí, va fer pràctiques durant els dos últims anys de carrera sobre els sistemes de transport vertical i, en acabar els estudis, fundà l’empresa el 1909. “Poc després, s’associà amb el senyor Enric Riba, una persona molt inquieta, el qual tenia una botiga de fotografia i junts van inscriure la marca l’any 1912. Decidiren posar-li ERSCE, acrònim que volia dir: Enric, Riba, Sagalés, Companyia i, per facilitar la pronunciació, van afegir-hi la E. Així, ERSCE es constituí en la primera marca d’ascensors registrada a Espanya i començà la seva activitat amb la fabricació d’ascensors amb cambrils dissenyats pels excel·lents arquitectes modernistes Antoni Gaudí, Domènech i Montaner, Enric Sagnier i Puig i Cadafalch.”
Agustí Sagalés havia treballat a l’empresa catalana d’ascensors Cardellach els darrers anys de carrera. “En acabar els estudis, va demanar-los permís per fundar una altra empresa i l’hi van concedir. Sempre hi va haver bona relació entre totes dues societats.”
La seguretat dels ascensors, tot i ser evident, passa sovint inadvertida. “L’ascensor és el mitjà de transport que més s’utilitza al món i el més segur. Incorpora obligatòriament el paracaigudes, un sistema mecànic de cunys, inventat l’any 1870, per mitjà del qual, en cas d’acceleració o de caiguda lliure, l’ascensor queda enclavat. Incorpora també diversos contactes per evitar que funcioni amb les portes obertes.”
La recerca i la innovació han estat una tradició a ERSCE des dels seus inicis. “No ens hem encasellat solament en la fabricació d’ascensors. El 1920 vam ser la primera empresa a Espanya a incorporar la politja d’adherència. El 1925 s’inaugurà la nova fàbrica de l’Eixample de Barcelona i vam fer l’automatització dels telons del Liceu. Pocs anys després dissenyàrem diversos projectes d’elevació de grans càrregues, com els muntavagons de 50 tones mètriques al metro. Amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, l’any 1929 ens encarregàrem dels ascensors i les escales mecàniques de Montjuïc. El 1935 instal·làrem el singular elevador d’escenaris al Teatre Olímpia. El 1974 ens vam ocupar de la introducció dels primers ascensors oleodinàmics. L’any 1982 signàrem el primer contracte internacional, amb Egipte. La dècada dels 90 es caracteritzà per la instal·lació d’ascensors de gran tràfic i alta velocitat, entre els quals destaca la nova sèrie d’ascensors panoràmics adaptats a persones discapacitades a les línies del metro de Barcelona. Vam començar el segle xxi amb el desenvolupament de la nova generació d’ascensors Gearless sense cambra de màquines i el 2002 vam optimitzar el tràfic amb maniobres intel·ligents per a ascensors d’alta velocitat.”
L’empresa continua la seva trajectòria innovadora recolzada en l’oficina tècnica de recerca i desenvolupament. “L’any 2003, ERSCE comença el desenvolupament i la instal·lació d’ascensors inclinats model Compact, els quals ocupen un espai similar al d’una escala mecànica. El 2006 s’acabà a Ciutat Meridiana, al costat de la línia 11 del metro, la instal·lació d’un ascensor inclinat per al transport públic, amb capacitat per a 23 persones, un recorregut de 100 m i una velocitat de 2,5 metres per segon.”
El senyor Josep M. Sagalés destaca altres obres: “És remarcable l’ascensor de la torrassa del Tibidabo, totalment de vidre, amb una forma ronyonada. També cal mencionar l’airós ascensor de Caixa Fòrum, de Barcelona, dissenyat per l’arquitecte Arata Isozaki, amb la cabina de vidre. No s’hi veu cap mecanisme i fa la sensació que voli. D’altra banda, estem desenvolupant un projecte a Madrid en col·laboració amb l’arquitecte portuguès Álvaro Siza. El fet de dur a terme projectes que combinin el valor estètic i la funcionalitat és per a nosaltres un repte molt engrescador.”
Ersce s’ha guanyat la confiança d’importants i exigents clients, entre els quals els propietaris de la marca destaquen els següents: “La seu central de la Diputació de Barcelona ens va confiar la instal·lació de grups quàdruples d’alta velocitat. Al temple de la Sagrada Família de Barcelona hi hem instal·lat tots els ascensors. Sense oblidar els més de 200 ascensors panoràmics per a les línies 1, 2, 3, 4 i 11 del metro de Barcelona, o els més de 100 per als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. En l’àmbit comercial, podem citar Carrefour, per a qui hem desenvolupat projectes a Albacete, Cádiz, Córdoba, Madrid, Málaga, Murcia, Palma de Mallorca, Salamanca, Sevilla i Zaragoza.”
Amb vista a assegurar la satisfacció dels clients, ERSCE ha assumit diversos compromisos de qualitat, com confirma el senyor Antoni Sagalés: “L’any 1995, ERSCE implantà el Servei de Telemanteniment Informatitzat EMID, i el 1999 va obtenir l’acreditació de qualitat ISO 9001 i el Marcatge CE. Posteriorment, hem anant afegint altres garanties: el certificat UNE-EN-ISO 14001 de gestió mediambiental, el Registre Oficial de Contractistes d’Obres J-01-E i el Registre Oficial de Contractistes de Serveis P-07-D.”
ERSCE disposa d’un museu en què s’exposen diverses mostres significatives dels principals projectes realitzats per la companyia. “El Museu ERSCE representa un homenatge a les persones que ens han precedit en l’empresa i de les quals hem heretat l’estimació que han sentit pel món de l’ascensor. Ha estat una satisfacció el fet de poder recuperar una cabina de caoba construïda l’any 1912, o el motor reductor, fabricat especialment per aixecar 50 tones mètriques en els antics tallers del metro de Barcelona. S’han conservat també diversos aparells de mesura i control així com moltes fotografies i catàlegs que ens fan reviure la història de l’ascensor en aquests darrers 100 anys.”
El senyor Antoni Sagalés destaca la figura del seu pare dintre del sector. “És un home molt actiu i amb un gran carisma dins del món empresarial i en l’entorn dels seus treballadors. Tothom en parla bé, fins i tot els membres de la competència; tots el veuen com un home respectable, el qual ha viscut amb entusiasme l’empresa. Sempre m’han preguntat tant per ell, que algunes vegades fins i tot li tenia una enveja sana.”
El senyor Josep M. Sagalés ara escriu les memòries i visita sovint la fàbrica. “Em sento feliç, perquè m’adono que tothom s’alegra de veure’m.”
