Text del 15/12/09
La guerra de preus de les grans àrees comercials, l’auge de les marques blanques i la falta de relleu generacional en el món de la pagesia són els principals entrebancs del sector agroalimentari.
El nostre producte estrella és l’oli. De fet, som la cooperativa catalana que més en produeix.
Som una entitat que, des del principi, disposa de diversos tècnics al camp per tutelar, vigilar, orientar i informar del procés productiu sobre els diferents conreus.
Demanem al Govern que, igual que hi ha un sou base en el mercat laboral, també hi hagi uns índexs mínims de preus dels productes.
En període de crisi és important buscar noves sortides i solucions.
Malgrat les envestides de l’actual crisi, el gerent de la cooperativa agrícola de SOLDEBRE, l’enginyer tècnic agrícola i advocat Josep Estrada i Ferrando, no defalleix i projecta amb entusiasme projectes de futur. “Els obstacles, però, són nombrosos: la guerra de preus de les grans àrees comercials, l’auge de les marques blanques i la falta de relleu generacional en el món de la pagesia són els principals entrebancs.”
La crisi s’afegeix ara a aquest llistat. “El sector agroalimentari ha estat un dels més perjudicats. Estem treballant amb preus per sota del cost de producció. I això està posant contra la paret la viabilitat de les explotacions i del nostre esforç.”
Avui, més de 1.400 socis formen la base social de la cooperativa. “Som una de les entitats amb més associats de Catalunya; vam néixer l’u de març del 1995, de la fusió de la Cooperativa Agrícola de Santiago de Tortosa, la Cooperativa Agrícola de Jesús i la Cooperativa Agropecuària de Roquetes. Decidírem trencar amb el passat i començar amb una mentalitat i intenció renovades. 14 anys després, hem triplicat les nostres activitats econòmiques i ens hem convertit en un referent dins el sector.”
La supervivència del món agrari passa pel cooperativisme. “Hem de seguir les tendències del mercat agroalimentari i, si aquest tendeix cap a la concentració, nosaltres també. I les petites cooperatives han de prendre nota. És l’única manera de dimensionar-te i comptar amb un equip directiu i de gestió professional. Igualment, com més dificultats, més necessari és el món cooperatiu, perquè hi regnen els principis de col·laboració i ajuda mútua que són fonamentals per afrontar les crisis.”
A la cooperativa treballen amb diferents productes, “una diversificació que ha estat clau per al nostre èxit. No ens hem dedicat mai a un fruit en concret.”
Tanmateix, “el nostre producte estrella és l’oli. En disposem d’una producció extraordinària. Som la cooperativa catalana que en produeix més. Abans, aquesta quantitat havia anul·lat la qualitat. Però, des que vam crear SOLDEBRE, elaborem productes que estan a l’alçada de qualsevol altre entitat, des d’un oli verge extra amb denominació d’origen fins a articles nous, com els olis amb sabors artesanals, de llimona o romaní, per exemple.”
Aquestes varietats d’oli són productes difícils d’introduir al mercat. “Les grans àrees treballen molt a l’engròs i no els interessa els olis especials. Per això, la seva distribució és costosa: cal una logística potent, que encareix molt el procés; tot i això, ho estem intentant.”
A la cooperativa també han engegat un altre projecte innovador: l’apadrinament d’oliveres mil·lenàries. “En tenim moltes. Volem tenir cura d’aquest patrimoni natural, defensar-lo i fer a la societat partícip del seu manteniment. De moment, ja en tenim dues, d’apadrinades: la primera, per José Montilla. I la segona, per Artur Mas. A canvi, als apadrinadors els lliurarem cinc litres de l’oli produït per aquestes oliveres.”
El segon sector productiu de SOLDEBRE són els cítrics. “A l’inici, comercialitzàvem tres milions de quilos. Avui, en comercialitzem 12, i un 90% l’exportem. En un futur proper volem arribar als 20 milions de quilos. Amb el temps serà una de les nostres principals activitats, perquè és el sector on tenim més possibilitats d’expandir-nos.”
El magatzem de recepció de fruits secs, principalment de garrofa, és una altra important secció de la seva activitat. “És el més gran de Catalunya. Recollim uns dos milions de quilos anuals d’aquest fruit. Estem participant activament en un projecte nou d’una empresa privada, per canviar les perspectives del garrofer. Actualment, els preus són ruïnosos. Pensem que pot ser un altre dels nostres puntals en el futur i una alternativa de conreu per als productors.”
La cooperativa també disposa de botiga per vendre els seus productes i de línies de finançament per als associats. “La nostra agrobotiga és una referència a la zona del producte de proximitat. Treballem amb productors locals i altres cooperatives. L’establiment, fins ara, ens funciona molt bé.”
El cor de la cooperativa és “la nostra secció de crèdit, que ha estat i és fonamental. Res podríem fer sense ella. Ara, els productors ens tornen a deixar els seus estalvis, que en part van retirar a l’inici de la crisi per la gran pressió de les entitats bancàries. Ara estem tornant a créixer com abans.”
La cooperativa també ofereix un llarg llistat de serveis als socis: burocràtics, d’assessorament, assegurances, etc. “Som una entitat que, des del principi, disposem de diversos tècnics al camp per tutelar, vigilar, orientar i informar del procés productiu en els diferents conreus.”
Un apartat no productiu però molt sensible per a l’entitat és la millora del medi ambient. “Hem anat més enllà del compliment de les exigències o normatives. Avui participem majoritàriament en una entitat gestora de residus de l’oliva; actuem com a recollidora d’envasos de fitosanitaris per als productors de l’entitat i de la zona, i hem instal·lat al nostre sostre una planta d’energia fotovoltaica que ens dóna un estalvi de 260 ton de CO2. A més, tota la normativa que el soci aplica en producció està basada en la lluita integrada. I, a l’àmbit intern, acabem d’instal·lar una depuradora pionera, que volem patentar, per al reaprofitament de les aigües residuals de l’almàssera i dels cítrics.”
La professionalitat dels treballadors de la cooperativa és exemplar. “Són sobretot experts a treballar i tots fan una tasca extraordinària. Encara que no tinguin una titulació específica, són grans coneixedors de la secció que gestionen. Tenen una gran capacitat de participació i millora de les activitats.”
L’agroalimentari és un dels sectors que més ha evolucionat en els darrers anys. I és difícil seguir-ne les passes, malgrat els grans esforços dels productors per adaptar-se als canvis. “El sector de la distribució està evolucionant molt ràpid. A tall d’exemple, les grans àrees en productes peribles, principalment els agraris, estan controlant unilateralment els preus. Les entitats no tenim prou capacitat de negociació i ens estem convertint en assalariats d’aquelles.”
La situació sempre delicada del sector primari s’agreuja amb la crisi. “Les polítiques agràries futures que aplicarà la Unió Europea van encaminades a eliminar o limitar els ajuts del sector agrari sense tenir en compte la realitat de cada àmbit. La sensació des del sector primari és que els governants respectius no fan cap esforç per trencar aquesta dinàmica, ni volen escoltar el sector productiu. Al Govern li demanaria que, igual que hi ha un sou base en el mercat laboral, també es respectin uns índexs mínims de cost dels productes agraris.”
A part de les actuals seccions productives, SOLDEBRE en té d’altres en estudi. “Tenim en fase prou avançada la implantació d’un centre d’interpretació-museu de l’oli d’oliva, i la creació d’un alberg juvenil. També hem iniciat la construcció d’un restaurant al mateix edifici del museu. En període de crisi és important buscar noves sortides.”