Sr. Salvador Esteve i Figueras
Sr. Salvador Esteve i Figueras
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

SALVADOR ESTEVE I FIGUERAS

AJUNTAMENT DE MARTORELL

Text del 18/03/09

La població de Martorell té una important presència immigrant, al voltant del 20%. Recordem que el nostre és un poble de pas, molt ben comunicat des dels temps dels romans. Per tant, per aquí han passat totes les migracions possibles.

Disposem d’un tren de la Generalitat que recull els cotxes de Seat i els du directament al port; és una línia que estalvia la circulació de 20.000 tràilers l’any per les carreteres.

La lliçó que hem de extreure d’aquesta crisi és que el món financer no pot ésser deixat al seu lliure albir, perquè els negatius resultats han estat evidents. Cal que hi hagi algun organisme que controli aquests fluxos financers; és la prova de foc que han de passar el capitalisme i el lliure mercat.

Salvador Esteve i Figueras va néixer a Martorell el 29 d’abril de 1945. És casat, pare de cinc fills i avi de deu néts. “Des dels 18 anys la meva trajectòria laboral va transcorre a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, coneguda ara com La Caixa. Vaig començar a treballar en una delegació de Sant Cugat del Vallès i poc després van traslladar-me a Martorell.”

La inquietud pel devenir del seu municipi i del seu país el va dur a afiliar-se a Convergència Democràtica de Catalunya l’any 1977, essent diputat al Parlament de Catalunya durant tres legislatures, entre 1992 i 2003. Des del 1987 fins al 2003, ha estat alcalde de Martorell per CIU. “L’any 2003 vam guanyar les eleccions, però ens van faltar sis vots per poder governar. Llavors, es va crear la coalició del Tripartit i vaig estar quatre anys apartat de l’alcaldia. El 2007 vam tornar a guanyar, amb majoria absoluta ampliada. Quan s’acabi l’actual legislatura, hauré estat alcalde com a mínim 20 anys; això significarà que hem fet la feina ben feta.”

El senyor Esteve és també president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. “Aquesta entitat agrupa 940 entitats municipals, entre les quals 811 són municipis, i la resta engloba consells comarcals, consorcis, etc.”

Amb una extensió de 12,84 km2, el municipi de Martorell té un cens de gairebé 27.000 habitants. “Es troba situat al nord de la comarca del Baix Llobregat, per on transcorren el riu Llobregat, a la part est del terme, i el seu afluent Anoia, el curs del qual divideix Martorell en dues zones.”

La diversitat és un fet tradicional amb el qual conviuen els martorellencs. “La població de Martorell té una important presència immigrant, al voltant del 20%. Recordem que el nostre és un poble de pas, molt ben comunicat des dels temps dels romans, els quals van construir el Pont del Diable. Per tant, per aquí han passat totes les migracions possibles; tant és així que podem dir que gent de soca-rel del municipi n’hi ha de ben poca. Ha estat tradicionalment una localitat petita que ha anat recollint amb molta tolerància i normalitat nombroses onades migratòries.”

En Salvador Esteve creu que l’Ajuntament de Martorell ha de fer costat decididament a empreses i empresaris. “Sempre he dit que els únics que creen riquesa de veritat són els empresaris. Per aquesta raó, des del consistori hem procurat que totes les empreses ubicades a Martorell se sentin com a casa. Això significa que hem vetllat perquè no hi hagués una excessiva burocratització municipal, afavorint la celeritat que necessita l’empresa en el seu creixement. Estic convençut que la sinergia entre l’empresa i l’Administració és indispensable perquè es puguin desenvolupar adequadament totes les idees dels nostres emprenedors.”

Com a exemple, el senyor Esteve cita el cas del Grup Solvay: “Aquesta important companyia prengué la decisió d’obrir un centre de producció d’indústria química de PVC a Martorell que fos capaç d’atendre les necessitats de creixement del mercat espanyol d’aquest producte, incorporant les tecnologies més avançades del moment. L’any 1968, el Grup Solvay va comprar 30 hectàrees de terreny a la finca La Torre de Martorell, i el 1969 es va posar la primera pedra. Tres anys després, s’inaugurà la fàbrica d’indústria química amb el nom de Complex Petroquímic Solvay Viniclor Hispavic Martorell. Al bienni 1974-1976 les successives ampliacions de la seva fabricació li permeteren assolir la seva actual capacitat productiva.”

Durant l’etapa del postfranquisme, i gràcies a l’oferiment municipal de sòl als empresaris, es van crear diverses indústries noves. “D’aquelles actuacions, en recollim avui els resultats. L’any 1993, després del trasllat des de la Zona Franca, es va inaugurar Seat, l’empresa més gran del país, que, de forma directa i indirecta, dóna feina a molta gent. Pel fet d’ubicar-la en el nostre municipi, tota la comarca ha gaudit de la implantació de nombroses empreses col·laboradores i proveïdores.”

La vitalitat de Martorell es reflecteix en el seu continu creixement. Ben comunicada, esdevé un lloc ideal per a la ubicació d’empreses de logística. “Fent una paràfrasi del refrany, aquí diem que tots els camins duen a Roma, però passant per Martorell. Enclavats a la ròtula de l’autopista i l’autovia, hi ha Renfe i els FGC, i tenim entrades directes a les grans fàbriques. Disposem també d’un tren de la Generalitat que recull els cotxes de Seat i els du directament al port; és una línia, inaugurada el 2008, que estalvia la circulació de 20.000 tràilers l’any per les carreteres. Ara estem desenvolupant un polígon auxiliar de la indústria, fonamentalment de caire logístic, al costat de la fàbrica Solvay, amb una extensió de 56 hectàrees.”

Tot i que agraeix tots els ajuts que l’Estat destina a les arques municipals, en Salvador Esteve fa palesa la profunda problemàtica econòmica que pateixen els ajuntaments i demana un finançament just. “Evidentment, un ajut puntual del Govern no resol el problema de fons dels municipis. A nosaltres ens arriba un 13% dels diners administratius, quan el pressupost dels municipis bascos amb una població similar a la nostra és del triple. Com som la porta més propera al ciutadà, hem de realitzar moltes actuacions que no ens pertoquen i per a les quals ens manca el finançament adequat.”

Considera que els diners injectats per l’Estat als bancs haurien de servir per ajudar els empresaris a reactivar l’economia productiva. “És injust que els diners de tots serveixin per tapar els forats d’uns gestors que han fet malament la seva feina. Haurien de ser una garantia per concedir crèdits als empresaris que tenen projectes viables i que no els poden tirar endavant sense l’ajut del banc. La lliçó que hem de extreure d’aquesta crisi és que el món financer no es pot deixar al seu lliure albir, perquè els negatius resultats han estat evidents. Cal que hi hagi algun organisme que controli aquests fluxos financers; és la prova de foc que han de passar el capitalisme i el lliure mercat.”

Per a combatre la crisi, apel·la a la formació com a mesura imprescindible. “L’Ajuntament, el Departament de Treball de la Generalitat i Seat projectem conjuntament la construcció d’un centre de formació d’excel·lència a Martorell. Volem que esdevingui un complex relacionat amb el sector de l’automoció, pel qual puguin passar unes 1.400 persones l’any, entre estudiants de formació professional i treballadors que necessitin fer un reciclatge. L’objectiu és preparar treballadors que s’adaptin exactament a les necessitats de les empreses del municipi.”

L’alcalde de Martorell dubta si tornarà a presentar-se a les properes eleccions municipals. “Mai se sap què passarà, però tinc molt clar que continuaré al servei del meu poble, com he fet sempre. El més important és que el guanyador de les eleccions governi, perquè sinó estem fent coalicions de perdedors, i això, d’entrada, frustra la gent. De petit van ensenyar-me que només es podien sumar els números homogenis; quan hi ha un que no ho és, resta.”