Text del 30-11-2009
Ens autodenominem arquitectes d’aliments perquè desenvolupem els conceptes d’alimentació que els nostres clients volen oferir als seus consumidors. La matèria primera és la mateixa; variem la manera de transformar l’aliment en menjar.
Som una multinacional amb 24 plantes de producció i 60 laboratoris. A les fàbriques fem les barreges dels ingredients i als laboratoris, la R+D.
Aquesta és una crisi més. Si les coses es fan bé, passarà, com ho han fet totes les anteriors.
El nostre país, durant massa temps, ha funcionat per improvisació.
Si només ens comparem amb altres estructures empresarials de la nostra petita realitat, hi ha el perill de perdre la perspectiva global.
La vigent legislació laboral espanyola no dóna prou marge de maniobra per a la recerca de talent.
Griffith Laboratories és una multinacional americana fundada al segle passat, el 1919, que es troba present a Catalunya des del 1982. Sergi Estragués i Sabaté, llicenciat en Dret, hi treballa des de fa 10 anys, i des de en fa tres n’és el director. “Ens autodenominem arquitectes d’aliments perquè desenvolupem els conceptes d’alimentació que els nostres clients volen oferir als seus consumidors.”
Els aliments tenen una dimensió cultural i varien molt d’un poble a un altre. “En totes les societats hi ha un moment que es fa un traspàs de la cuina casolana a una cuina més industrialitzada. A Griffith Laboratories ens esforcem perquè els productes alimentaris industrials dels nostres clients siguin un reflex fidel de la tradició culinària pròpia.”
La companyia Griffith Laboratories només treballa per encàrrec. “No tenim un catàleg de productes, sinó tantes referències com projectes concrets en els que participem.”
Això no vol dir que no estiguin especialitzats. “Tractem només menjar salat, proteïna (pollastre, peix, carn, formatge…), sobretot pel que fa a la textura, el gust i l’aspecte.”
A tall d’exemple: “El pollastre és pollastre a tot arreu. El que varia és la forma de preparar-lo, de transformar l’aliment en menjar, procés en el qual es basa el nostre negoci.”
Griffith Laboratories es dedica a quatre àmbits: “el de la cuina, amb cuiners propis i dels clients; el del màrqueting, per intentar entendre quines són les demandes dels consumidors; el de R+D, per fer la recerca d’aquells ingredients i d’aquelles fórmules que responguin millor a les demandes dels consumidors, i, finalment, el de la legislació, per assegurar que tots els procediments compleixen la normativa, tant en el tema higiènic i sanitari com en el de salut pública.”
La innovació i particularitat de Griffith Laboratories és justament no tenir un catàleg de productes. “Nosaltres no venem res. No diem: ‘Tenim això’. Al contrari, preguntem al client què necessita. Una part del nostre mercat és exterior, especialment d’origen europeu, i una altra, local. El perfil de la nostra clientela és molt ampli; des de multinacionals fins a restaurants, passant per cadenes de distribució.”
El funcionament d’un encàrrec tipus esdevé, per tant, altament personalitzat. “Un industrial vol treure un producte nou al mercat i ens contacta. Nosaltres li fem un qüestionari sobre el producte (a qui va destinat, com s’ha de consumir, quin tipus de comunicació tenen prevista, quin preu volen assolir…). A partir d’aquí, junt amb el client, creem els conceptes d’alimentació que corresponguin a aquesta sol·licitud.”
Tota aquesta feina prèvia es fa sense càrrec. “El qüestionari ens serveix per saber si val la pena continuar treballant en el projecte.”
El pas següent és fer els prototips culinaris, que són testats pel client, amb les consegüents etapes industrial i comercial. “Què en traiem d’això? La venda dels ingredients necessaris per fabricar la recepta, que nosaltres proveïm. De fet, no fabriquem res, però sí que fem un procés. No venem ingredients simples, sinó barrejats. El nostre valor afegit és saber com combinar els diferents ingredients per arribar a proporcionar una solució més efectiva que no pas la dels mateixos ingredients per separat.”
Griffith Laboratories és una multinacional amb seu als Estats Units. “L’actual propietari és nét del fundador. Té 83 anys i segueix al peu del canó. A l’àmbit mundial comptem amb 24 plantes de producció i 60 laboratoris de desenvolupament. A les plantes de producció fem les barreges dels ingredients (salses, condiments, marinats, sistemes d’arrebossats…).”
Griffith Laboratories abasteix els mercats espanyol, portuguès i africà des de la fàbrica de Puigpelat. “És més que una fàbrica, perquè hi tenim laboratoris de recerca i desenvolupament i un laboratori culinari.”
Malgrat el bon ritme de l’empresa, el senyor Estragués és conscient de dos handicaps complentaris de Griffith. “El primer problema és fer entendre què fem –atesa la novetat del nostre producte– i el segon, que la nostra feina no es difongui en excés.”
L’excessiva demanda podria ser un problema. “Només podem atendre un determinat nombre de clients. Si féssim massa publicitat hauríem de dir que no a moltes empreses, per això no participem en fires ni fem publicitat a grans mitjans de comunicació.”
La visió de la crisi de Sergi Estragués és calmada, lluny dels alarmismes mediàtics. “Aquesta és una crisi més. Si les coses es fan bé, passarà, com ho han fet totes les crisis anteriors. Una de les sorts de pertànyer a una estructura multinacional és que tens més informació a l’abast. La crisi va començar als Estats Units fa dos anys, abans que a Europa i bastant abans que a Espanya, per això estàvem sobre avís.”
Aquest fet els va permetre engegar iniciatives abans que la crisi ens arribés de ple. “El 2010, per exemple, teníem previst un pla d’exportacions cap al nord d’Àfrica (Marroc, Tunísia i Algèria) i el vam avançar al 2008. Després hem abordat també l’Àfrica negra (Camerún, Senegal, Benín, Nigèria…). Àfrica és el futur.”
La visió que es té de l’Espanya actual a altres països no és tan negativa com la que hi ha al mateix país. “Des de l’estranger, l’especificitat de la crisi espanyola ja es veia venir. Ens ha sorprès més a nivell local que no pas a nivell internacional.”
És difícil determinar en quin punt es troba la crisi a les nostres fronteres. “El nostre país, durant molt temps, ha funcionat per improvisació; mentre tot rutlla, rai. El problema d’improvisar és quan vénen mal dades.”
Que la Generalitat estigui engegant una campanya sobre innovació i internacionalització és encomiable. “És una bona via, tot i que arriba tard. Això potser passa perquè tenim un excés de nivells diferents d’Administració (europea, espanyola, catalana, provincial, comarcal, municipal…). És una estructura burocràtica molt complexa, que dificulta l’aplicació de les iniciatives, sovint perdudes pel camí.”
Ara el repte és transformar una nació de petites empreses en un país de grans companyies. “Cada empresa ha d’identificar el que sap fer bé. D’altra banda, junts podem fer moltes més coses que per separat. Tenim massa tendència a mirar-nos el melic i, si només ens comparem amb altres estructures la nostra petita realitat, correm el perill de perdre la perspectiva global.”
També és necessari facilitar la flexibilitat laboral. “El factor diferencial d’un negoci és el talent dels seus empleats. Com a responsable d’una empresa m’agradaria sumar el màxim de talent possible, vingui d’on vingui. El problema és que la vigent legislació laboral espanyola no dóna prou marge de maniobra per a la recerca de talent.”
I flexibilitzar no significa sols acomiadar. “Aquí, per desgràcia, per flexibilitat laboral només s’entén un acomiadament més lleuger, quan hi ha altres solucions en aquesta línia. Per exemple: a altres països europeus, les retribucions d’acomiadament són menors perquè els terminis de preavís són majors (tres o quatre mesos contra els quinze dies d’aquí).”
