Text del 2001
El dret del treball és un àmbit que al llarg dels darrers anys ha adquirit de forma gradual una importància cabdal dins de la societat espanyola. Canvis significatius en la legislació han condicionat que aquesta matèria es convertís en una especialització dins de l’assessorament empresarial. Josep Xavier Gambús Picart és un representant d’aquesta branca del dret. Exerceix des del 1971, tot i que amb despatx propi des del 1983. Si bé es va sentir atret pel dret des de ben petit, va ser a la facultat que va descobrir el seu interès pel camp laboral. Just després d’acabar la carrera, la mort sobtada del seu pare va fer que hagués de posar-se a treballar. “Vaig accedir a l’Institut Nacional de la Seguretat Social. Vaig anar fent oposicions per entrar dins del grup de lletrats que representaven l’entitat davant dels tribunals. Va ser un període de 12 anys altament formatiu en una matèria interessant i per a molts desconeguda. Em va permetre conèixer l’administració des de dins, la seva manera de reaccionar, de pensar i de detectar els problemes. Són elements que m’han servit en la meva trajectòria posterior.”
El 1983 en Josep Xavier va fer un pas endavant, realitzava un somni que anys abans no s’hauria imaginat poder acomplir: obria el seu propi despatx. “El plantejament inicial va ser el d’oferir assessorament jurídic integral encara que portàvem molts temes vinculats al dret del treball. De mica en mica vaig entrar en contacte amb empreses que necessitaven un advocat coneixedor de l’àmbit laboral i l’especialització va anar definint el despatx.”
Grans empreses però també grups de treballadors confien en la professionalitat d’aquest bufet que és capaç de responsabilitzar-se de temes de gran transcendència. La filosofia del despatx i, en definitiva, la seva pròpia, és la de buscar que les parts arribin a una entesa que eviti un enfrontament judicial. “Hem de tractar de resoldre els problemes fugint del litigi pur d’una sala de justícia. S’ha d’intentar equilibrar les posicions de les dues parts i trobar un punt intermedi que pugui convèncer a tothom. L’acord és sempre més positiu que l’enfrontament, tant per una part com per l’altra.”
Aleshores, per l’advocat arribar a la sala de justícia és un fracàs? “Depèn del tema que tractem. Si parlem d’un conflicte col·lectiu és certament un fracàs, perquè durant la negociació no s’ha estat capaç de consensuar les voluntats de les dues parts. En la negociació d’un conveni difícilment s’arriba a judici, o bé es tracta d’una negociació dúctil i es pot resoldre en un temps prudencial (8-10 mesos) o et trobes amb convenis d’una duresa extrema que s’allarguen dos anys i no arribes a consensuar-los.”
Catalunya és pionera en el marc de l’estat espanyol en un sistema d’arbitratge vinculat al dret laboral. “S’ha creat el Tribunal Laboral de Catalunya on es presenten voluntàriament les parts enfrontades per sotmetre’s a un procés d’arbitratge. Dins de la nostra terra la cultura de l’arbitratge està força assimilada. A favor dels sindicats catalans cal dir que tenen una tradició pactista i negociadora molt més accentuada que la que trobem en altres punts d’Espanya on es detecten actituds més radicals i dogmàtiques. Es pensa poc en interès comú i s’opta per l’enfrontament.”
En Josep Xavier coneix abastament el món sindical i la millor manera de tractar amb els seus representants. “Nosaltres tenim una relació bona amb els sindicats catalans. A vegades som adversaris però en un clima de cordialitat. Ens han donat un marge de confiança perquè saben quina és la nostra forma de treballar i com conceptualitzem el sindicalisme.”
Han quedat enrere aquells anys durant els quals la conflictivitat social estava a l’ordre del dia. “Durant la crisi de 1984 i la de 1993 vam assistir a desordres importants en l’àmbit sindical: ocupació de fàbriques, pintades a l’habitatge de l’empresari, ninots de palla amb granota de l’empresa penjat d’una corda… Avui dia ja no és donen aquestes situacions perquè s’ha produït una evolució cultural important dins dels sindicats. Encara hi ha un romanent de gent de la vella escola però les noves generacions formen part d’un sindicalisme a nivell de qualsevol d’europeu. La forma d’estudiar i analitzar els problemes per part d’aquests grups ha deixat de ser visceral per convertir-se en tècnica, realista i pragmàtica.”
Quan aquest professional representa una empresa de grans dimensions, una multinacional, l’actuació davant d’un sindicat ha d’estar marcada per l’honestedat: “Els representants sindicals contacten amb l’advocat no amb la multinacional. La nostra actuació ha de ser neta i honesta. El secret de les grans negociacions és dir les coses clares, centrar els paràmetres generals de la negociació i especificar quins són els mínims i màxims de vell antuvi, això clarifica molt les postures. El fet és que no enganyis la part contrària. Quan has negociat nou temes amb el mateix sindicat, en el desè ja et creu perquè sap que li diràs les coses bones i les dolentes.”
A l’hora de valorar l’actuació de l’Administració de justícia, aquest advocat català manifesta els canvis que han tingut lloc en els darrers trenta anys. “Quan vaig començar a exercir a Barcelona hi havia deu jutjats del social, avui n’hi ha 36. Abans els jutges es mantenien 25-30 anys a la seva plaça mentre que en l’actualitat es pateix una constant mobilitat d’aquests professionals. A més, el nombre de funcionaris, d’advocats i procuradors ha augmentat molt i s’ha perdut l’amistat i la relació personal que es vivia als anys 70. Impersonalitat entre professionals i falta de dedicació dels jutges destinats a la justícia laboral són els defectes principals d’aquest àmbit. Potser l’error del sistema judicial és que no s’exigeix una especialització. De la mateixa manera que l’advocacia s’ha desglossat en branques i avui gairebé es demana especialització, potser hauria de passar a nivell judicial. Et trobes amb jutges que han passat 25 anys a tribunals del penal i per qüestió d’una promoció interna passen al social. És una contradicció. Exercir el dret no vol dir conèixer el codi sinó aplicar el codi a la realitat social. Aquesta s’ha de conèixer a fons perquè si no és així les sentències s’allunyen de la realitat dels problemes.”
El dret laboral és un camp amb grans variacions legislatives. Hi ha excés normatiu que sovint ofega l’activitat de les empreses. “Vaig escriure un llibre fa uns anys, Els drets laborals de l’empresari. Els clients quan el rebien deien, però en tenim? La sensació de l’empresari és de desprotecció. La legislació encotilla cada vegada més l’actuació empresarial. El tema estrella és el de la sinistralitat laboral on s’estan imputant responsabilitats a l’empresari injustificades.”
Un coneixement exhaustiu de l’àmbit laboral caracteritza la figura d’aquest advocat barceloní que ha consolidat un despatx que ofereix uns serveis essencials pel sector empresarial i també pels treballadors. L’escala de valors ha canviat i avui l’advocat laboralista és essencial per participar en el disseny de la societat en la qual vivim.
