Text del 2001
Miguel Ángel Gallardo és un jove advocat que treballa per un dels despatxos més importants de Granollers, un despatx que va fundar Francesc Bellavista fa trenta anys i que ara forma part de la societat de Pintó Ruiz & del Valle. El Sr. Pintó Ruiz és un dels advocats més prestigiosos d’aquest país: “L’oficina de Granollers, igual que la de Barcelona, toca matèries molt diverses, de fet, està dividida en departaments per poder donar un servei al client molt més especialitzat i de molta més qualitat.”
I continua: “Hi ha una part dedicada a l’assessorament mercantil i civil, una altra que porta tot el tema econòmic i fiscal, i després hi ha la part laboral i de seguretat social, que és la que porto jo.”
I és que malgrat la seva joventut, en Miguel Ángel és el responsable de la gestió del departament laboral del despatx del Vallès: “El responsable del departament de gestió de l’empresa a Granollers i a Barcelona és en Manuel Cantueso, ell és el filtre, el que reparteix els assumptes que ens arriben dia rera dia, perquè l’assessorament laboral és continuat. A diferència d’altres branques del dret, cada dia passen coses, i els empresaris es refien dels nostres consells.”
La filosofia del despatx, d’altra banda, està impregnada de les idees i la forma de pensar de Pintó Ruiz: “És una gran persona i té molt clar com ha de funcionar el despatx, i el que demana a tots els qui col·laborem amb ell és sobretot que treballem i que recordem que la nostra és una professió al servei del client.”
I segueix: “L’advocacia no deixa de ser una professió que ens serveix per guanyar-nos la vida, però hem d’anar més enllà d’aquesta idea, hem de tenir vocació de servei. El client s’ha de sentir recolzat pel seu advocat, ha de saber que aquest buscarà totes les solucions possibles per resoldre el conflicte que el té tan amoïnat.”
Malgrat que Pintó defensi la figura de l’advocat generalista, el despatx està dividit en diverses especialitats: “Fem un assessorament integral perquè és el que avui demanen les empreses, volen confiar en les persones que els porten la gestió de l’empresa de manera que no hagin de recórrer a d’altres professionals. Suposo que el futur de l’advocacia passa per aquí, però això no es contradiu amb la idea de l’advocat generalista, de fet, entre tots els especialistes formem un molt bon advocat de capçalera.”
A més, els professionals que treballen amb en Miguel Ángel són conscients que han de conèixer altres branques del dret a més de la seva especialitat: “El primer contacte amb el client ha de servir per saber a quin especialista l’enviarem, i per això cal saber fer un bon diagnòstic.”
L’estatut dels treballadors és encara força jove en aquest país, i això fa que presenti unes característiques una mica especials: “El dret laboral a Espanya va néixer fa relativament pocs anys i ho va fer després d’un període de dictadura en què els drets dels treballadors eren molt pocs, de manera que es va intentar compensar aquests anys de manca de llibertat amb una legislació força protectora pel treballador.”
Això fa que en molt poques ocasions els tribunals fallin a favor de l’empresari: “Per aquesta raó, els advocats laboristes creiem que la negociació moltes vegades és molt millor pel nostre client. Es tracta una mica de fer números per tothom, tant pel treballador com per l’empresari, i arribar a un acord.”
El món de l’empresa és un món molt dinàmic i demana aquesta practicitat: “Els temes no es poden estancar eternament, la vida continua per ambdues parts, i això vol dir que hem de saber valorar les coses en la seva justa mesura.”
Es tracta de fer un camí pas a pas intentat veure de seguida el final: “Sempre poden sortir cruïlles inesperades, però hem de ser una mica visionaris i saber quin final o quines possibilitats finals ens podem trobar.”
A més d’empresaris, tanmateix, en Miguel Ángel també porta sovint temes de treballadors: “No descartem cap cas, llevat que hi hagi incompatibilitat, el que sí que passa és que portem força assumptes de treballadors d’alt nivell, de directius i quadres de les empreses, perquè són la gent amb qui més contacte tenim per la nostra feina com a assessors empresarials.”
Un dels temes que més preocupen als joves advocats catalans i també a en Miguel Ángel és el de la regularització dels estrangers, un tema que arriba amb freqüència al despatx de Granollers: “és un tema molt traumàtic per a tothom. L’empresari necessita mà d’obra i, en canvi, no la poden contractar perquè l’administració no dóna a tota aquesta gent els permisos de residència i treball.”
Normalment es tracta de feines que els treballadors espanyols no volen fer: “Treballem amb moltes empreses agràries de la comarca i també de comarques veïnes que es queixen perquè necessiten personal i no el troben. També portem indústries en què hi ha una manca important de mà d’obra especialitzada.”
Així, doncs, els empresaris es presenten al despatx amb tota mena de consultes que els lletrats els han d’intentar resoldre: “El primer que hem de fer és una oferta de treball a aquell immigrant, després ens toca esperar el permís, que pot trigar gairebé un any, i finalment enviar-lo al seu país perquè obtingui un visat i entri a Espanya per la frontera de forma legal.”
Però el problema és que l’empresari necessita el treballador en aquell moment i no més d’un any després: “Això porta molts empresaris a contractar il·legalment, malgrat els riscos que saben que corren. De fet, contractar a algú de forma il·legal els pot sortir molt car, sobretot si aquesta persona pateix algun tipus d’accident de treball.”
Fins fa ben poc el col·legi d’advocats treballava conjuntament amb la subdelegació del govern per agilitar tots els tràmits, però les discrepàncies entre ambdues parts han portat a la supressió del servei: “Hi havia un servei al Col.legi d’Advocats per a tots els col·legiats, de manera que fèiem els tràmits amb molta més rapidesa, però es van col·lapsar els expedients i es va trencar l’acord, cosa que significa que els lletrats hem de fer aquelles cues interminables que es creen a la subdelegació del govern per poder lliurar els nostres expedients.”
Sembla ser, a més, que són molts els advocats joves que treballen en assumptes d’aquest tipus: “D’una banda, els nous advocats encara no estan en situació d’escollir els temes que volen portar, de manera que és lògic que els n’arribin més d’aquestes característiques, però d’altra banda, penso que hi ha una sensibilitat cap a aquest tema, perquè t’enfrontes directament amb gent que t’expliquen uns drames personals molt seriosos, però que a l’hora tenen moltes ganes de treballar i fer coses, de manera que t’esperonen a treballar per solucionar-los tan ràpid com puguis.”
No sempre, però, és senzill: “No els pots donar aquesta solució ràpida que tant tu com ells voldríeu, i els has de fer entendre que la resolució no està a les teves mans, ni a les de l’empresari ni a les seves.”
I afegeix: “Et sents molt impotent perquè els has d’anar dient que l’expedient està en tràmit, i el temps sense resultat resta la confiança que tant ha costat guanyar-se.”
