Sr. Josep M. González Morales
Sr. Josep M. González Morales
PC, 19è VOLUM. Impuls immobiliari

JOSEP M. GONZÁLEZ MORALES

SERVEIS IMMOBILIARIS CATALUNYA

Text del 2007

Seria bo canviar la inèrcia actual, i tenir en compte que els habitants del Montsià no vivim només del paisatge natural.

.

Josep M. González Morales és el director de Serveis Immobiliaris Catalunya, empresa amb dues oficines situades a la capital de la comarca del Montsià. “M’agraden la feina que faig i el territori on visc, i desitjaria poder-lo millorar. Hi treballem amb aquest objectiu, però, sovint, la tasca que realitzem no està prou reconeguda.”

Corria l’any 1993 quan va fer els primers passos professionals dins del sector immobiliari. “Encara estava estudiant, però, per circumstàncies personals, vaig veure’m obligat a treballar. Com que el món immobiliari sempre m’havia atret, vaig realitzar algunes operacions en l’àmbit de la multipropietat. Després, en tornar del servei militar, amb l’ajut del meu pare, Pere González, obrírem una oficina d’intermediació immobiliària a la ciutat de Tarragona. Posteriorment, obrírem el nostre primer despatx d’Amposta. A partir del 2001, vam muntar, paral·lelament, una empresa de construcció i diverses promotores, amb les quals desenvolupem projectes propis. Finalment, l’any 2007 inauguràrem la segona oficina immobiliària.”

Serveis Immobiliaris Catalunya ha anat creixent fins arribar a tenir una plantilla de 13 persones, entre l’equip comercial i el d’obra. “El fet de tenir una plantilla de treballadors és un estímul que t’empeny constantment a promoure plans. Quan tens una empresa constructora, no pots aturar-te i deixar la gent sense feina. És cert que aquesta aposta suposa una gran responsabilitat, però també proporciona moltes compensacions. A més, durant tot aquest temps he tingut la sort de comptar amb l’ajut del pare, des dels inicis, i amb la col·laboració de la meva dona, l’Eva, des del 2000. Ara, a les dues oficines que tenim a Amposta, sense fer cap acció comercial de captació, rebem una gran quantitat d’encàrrecs, tant pel que fa als habitatges d’obra nova com de segona mà.”

Els agents responsables de l’encariment dels immobles són diversos. “Tothom diu que els habitatges són massa cars i, en un primer moment, en culpen el promotor, però la realitat no és exactament així. Si l’objectiu del promotor quan posa un habitatge al mercat és obtenir-ne una plusvàlua, no hem d’oblidar que aquest professional, quan comença a programar una altra construcció i busca el següent solar, es troba que el preu del sòl també s’ha incrementat i, possiblement, amb el benefici de la primera obra no en tindrà prou per poder desenvolupar la segona. D’altra banda, cal tenir en compte la intervenció d’un gran nombre de particulars, els quals han vist molt bones oportunitats d’obtenir beneficis ràpids mitjançant la compra d’habitatges a molt baix preu. Per tant, és correcte que l’Administració vulgui imposar certes normes i buscar la moderació, però no s’ha de responsabilitzar dels alts costos tan sols una part del sector.”

L’especulació immobiliària no solament ha fet créixer desmesuradament els preus, sinó que també ha generat una oferta excessiva i ha trastocat les previsions de feina per al futur. “Durant molts anys, a la nostra zona hem gaudit dels preus de l’habitatge més assequibles de tot l’Estat. Però, tot i que encara els mantenim, això ja no és ben bé així. A més, les previsions a llarg termini s’han alterat completament en un parell d’anys. En no trobar sòl als respectius territoris, molts promotors de Barcelona, Zaragoza o Girona van venir a Amposta a fi de poder desenvolupar els seus projectes. Com que es van trobar bastants traves, perquè molts propietaris de sòl es negaven a vendre, van comprar a cop de talonari. I, conseqüentment, molts inversors no tingueren en compte els preus als quals haurien d’haver comercialitzat les seves adquisicions. Com a resultat, en aquests moments, el mercat de primera i segona residència a Amposta es troba en una fase de saturació. Si no es promouen indústries, si no fem alguna cosa més, crec que tindrem dificultats per tirar endavant.”

Per tal d’afavorir el progrés de la comarca, el senyor González reclama més flexibilitat a l’hora de concedir llicències d’obra. “Crec que a la zona del Delta de l’Ebre ens podrien permetre desenvolupar altres projectes urbanístics. Per exemple, a les Cases d’Alcanar hi ha un passeig marítim, a primera línia de mar, vorejat només de tarongers. No vull dir que s’hagin de construir grans urbanitzacions al cor del Delta, però seria bo canviar la inèrcia actual, la qual ens impedeix avançar, i tenir en compte que els habitants del Montsià no vivim només del paisatge natural, sinó que tenim altres necessitats. Si el progrés requereix fomentar la indústria o autoritzar un camp de golf a la zona, per què, si es planteja d’una manera sostenible, no ens ho deixen fer?”

Quan observa l’evolució de l’economia i el comportament dels tipus d’interès als Estats Units, el senyor González es mostra prudent envers els projectes d’expansió en el futur. “Crec que aquest no és el moment de prendre grans decisions d’expansió, sinó d’intentar mantenir la nostra estructura i treballar basant-nos en els criteris de sempre. Amb el temps, ja veurem si ens convé expandir-nos o conservar la posició actual. Això no obstant, en condicions favorables, sempre apostaria per l’expansió. El fet de traslladar els operaris no suposaria cap dificultat, perquè tenim l’experiència d’haver fet diverses construccions fora del nostre àmbit natural d’Amposta, sobretot a les rodalies de Tarragona.”

Com a promotors i constructors, Serveis Immobiliaris Catalunya mostra una línia coherent i singular en tots els seus projectes. “Sempre hem intentat fer construccions inferiors a deu habitatges, per poder assolir el projecte sense haver de dependre de molts tercers, només treballant amb els industrials imprescindibles. A més, hem triat la vinculació d’arquitectes joves, antics companys d’estudis, amb els quals de seguida ens hem posat d’acord en l’estil dels nostres edificis. Tot i les limitacions que ens hem imposat per poder contenir els costos, hem aconseguit fer habitatges moderns i amb un segell diferenciador.”