Text del 2008
“En general, la gent és agraïda i amb la seva resposta ens adonem que els petits també fem una gran labor”
Des de l’any 1986, en Josep Maria Torras Farrès i la Carme Romeu Sebastià, Agents de la Propietat Immobiliària i Administradors de Finques, desenvolupen la seva tasca diària a Finques Gaudí, oficina ubicada a la població d’Igualada. “Fa 21 anys que treballem junts, colze a colze i amb els objectius molt clars. No som família, som socis. La nostra procedència és distinta, ell prové del ram metal·lúrgic i jo des que era adolescent ja estava els diumenges ensenyant pisos per vendre del meu pare, que és constructor (ara està jubilat). El 1981 en Josep ja treballava a Finques Gaudí i al cap de 5 anys, quan jo tenia els 22, vaig incorporar-me a l’oficina. Des del primer dia ens vam avenir i la feina m’agradà molt. Poc després, vaig començar a estudiar la carrera de Dret per obtenir els títols que em calien per a l’exercici d’aquesta professió. En Josep Maria em va ajudar molt i m’ensenyà la part pràctica de l’ofici.”
L’any 1997, Finques Gaudí es va traslladar a l’actual ubicació al centre de la ciutat. “Volem mantenir-nos en aquest lloc, perquè hi estem molt bé. Abans, aquesta zona estava ocupada per l’antiga fabrica de teixits de Cal Font. Actualment s’hi han edificat nous edificis d’habitatges, locals comercials i la gran plaça de Cal Font, a més del pàrquing públic. Ara és una zona nova i agradable del centre de la ciutat.”
Apunta la senyora Romeu: “Fem una mica de tot, la nostra feina és la típica d’una immobiliària petita: realitzem serveis bàsics, com la gestió de la compravenda i lloguers d’immobles, pisos, cases, despatxos, locals comercials, naus industrials, pàrquings, solars, etc. Oferim l’assessorament relacionat amb les inversions i amb la vessant jurídica, tècnica i administrativa: rendes, valoracions i taxacions, finançament d’hipoteques, IBI, obres, tramitacions d’escriptures, herències, legalitzacions, cèdules d’habitabilitat, administració vertical, comunitats de propietaris, liquidació de l’IVA, tramitacions de fiances…”
Tots dos creuen que el client hi surt guanyant quan passa per l’oficina immobiliària. “Nosaltres donem seguretat al comprador. Treballem atenint-nos a les lleis, ja que amb la venda directa moltes vegades s’estalvien passos que poden perjudicar els compradors, com no demanar un aval bancari per garantir les quantitats que es lliuren d’entrada. També els aconsellem a l’hora de fer tractes amb els bancs. Els diem que comparin entre diverses entitats i negociïn el diferencial o la comissió d’obertura del crèdit. En aquest món hi ha de tot, però, en general, dels API, no se’n senten dir gaires barrabassades. Els problemes generalment sorgeixen en les operacions directes.”
El bon servei els permet tenir clients molt fidels. “Hi ha parelles que anys enrere ens van comprar un habitatge, van crear una família i ara els fills ens visiten pel mateix motiu que els pares. Altres clients tornen perquè volen millorar i comprar un pis més gran o una casa, fer-se una casa o comprar un solar. I molts altres simplement vénen per a consultes. Són els clients de tota la vida. En general, la gent és agraïda i amb la seva resposta ens adonem que els petits també fem una gran labor.”
Entre les causes que han fet possible que el boom immobiliari duri dotze anys, consideren la creixent demanda de segones residències, la baixada dels interessos i la immigració. Així, creu el senyor Josep M. Torras que “el principal factor ha estat la segona residència, promoguda especialment a les zones costaneres amb vista a oferir un lloc atractiu per als jubilats europeus. D’altra banda, la baixada dels interessos va provocar que els inversors busquessin rendibilitats altes en el sector immobiliari.”
Afegeix Carme Romeu que “el fenomen de la immigració ha contribuït a sostenir el creixement immobiliari, ja que els nouvinguts han començat a comprar habitatges. També ha incidit en l’augment dels preus dels pisos l’arribada de gent provinent de l’àrea metropolitana de Barcelona que ha comprat un habitatge a Igualada i s’hi ha instal·lat.”
Un dels efectes del boom immobiliari ha estat la proliferació de noves oficines. “L’any 1980 érem tres oficines a Igualada i ara, sense comptar els constructors que tenen el despatx de vendes a la nostra població, entre tots n’hi ha prop de 100.”
Observen, però, una certa estabilització dels preus dels habitatges. “El 2006 la situació del sector es va calmar una mica. Tot i així, es continua treballant, tant en la construcció com en les vendes. Això sí, sortosament els preus sembla que han tocat sostre. La situació d’alça desmesurada de preus no beneficia ningú, en canvi la moderació és desitjable per a tothom.”
Pel que fa als préstecs tous que concedeixen les entitats financeres, hi veuen una part positiva i una altra de negativa. “El diner tou que representen les hipoteques a molt llarg termini és una manera de possibilitar la compra d’habitatges a molts joves, però també és un parany que ha impulsat aquest boom, ja que sense hipoteques toves l’accés als crèdits hauria estat més difícil i probablement els preus no haguessin pujat tant.”
Tots dos socis estan d’acord que des de l’Administració s’hauria de fomentar l’arrendament. “El lloguer d’un habitatge digne a un preu baix és molt important per als joves i la gent gran, però també per a les persones separades, jubilats i les persones i famílies que amb prou feines arriben a final de mes. Per aconseguir un dret tan important per a la societat com és l’habitatge, seria bo que les administracions hi intervinguessin.”
Convé, al parer de Carme Romeu, impulsar una millor regulació en aquest àmbit: “Cal una nova legislació per promoure més habitatges en règim de lloguer. Els propietaris estan desprotegits, tenen por de llogar, perquè es triga de sis a vuit mesos a fer un desnonament i, quan es fa, es troben amb el pis en males condicions i amb una deute que de vegades supera un any de lloguer. Per tant, s’haurien de prendre mesures per agilitzar i facilitar els tràmits. Si la justícia està bloquejada, busquem altres mecanismes que estalviïn la necessitat de recórrer-hi, com que un ajuntament, un API o un administrador de finques pugui certificar que un propietari ha lliurat un pis en bon estat i se l’ha trobat en males condicions. Avui dia, el fet de demostrar que no s’ha pagat un rebut és molt senzill, ja que tot es domicilia mitjançant el banc.”
Completa l’exposició Josep M. Torras amb una crida a la consciència col·lectiva i al civisme. “Convindria millorar el lloguer també amb la consciència que un habitatge no pot romandre sempre tancat, ja que, en certa manera, ha de proporcionar l’ús per al qual es va construir. Tothom hauria de ser més conscient de les seves responsabilitats. L’estat del pis ha de ser l’idoni per viure-hi, la gent no pot fer el que vulgui, ha de tenir-ne cura com si fos seu. Caldria un esforç col·lectiu per aconseguir un comportament més cívic.”
