Srs. Oliva
Srs. Oliva
PC, 19è VOLUM. Impuls immobiliari

JOSEP OLIVA LLAUSÀS, MARIONA I ANNA OLIVA SABALLS

GABINET OLIVA, S.L.

Text del 2007

“Igual que les nostres empreses tenen auditories, les administracions locals, autonòmiques i estatals també haurien de tenir-ne”

El senyor Josep Oliva dirigeix des de fa molts anys el Gabinet Oliva, S.L., un despatx en què treballen 12 persones, entre les quals hi ha les seves filles Mariona i Anna Oliva, i que ofereix tot un ventall de serveis a empreses, com assessorament fiscal i laboral, serveis jurídics i auditories. “A més a més, col·laborem amb despatxos de la província, els donem suport i ens complementem. Tenim col·laboradors repartits per diferents zones.”

Les dues filles del senyor Oliva, ambdues llicenciades en Administració i Direcció d’Empreses per ESADE, treballen conjuntament amb ell. Mariona Oliva s’ocupa de temes laborals i comptables. “M’encarrego de la coordinació en el despatx, i vaig avançant en el contacte amb els clients.”

En canvi, Anna Oliva es dedica a temes comptables i fiscals i és Auditora. El fet de ser dones i de dedicar-se al món de les auditories no els facilita les coses. “Les dones s’han de justificar més. Tot ho has de portar més ben documentat. Als empresaris o gerents d’empreses els costa confiar-hi.”

El seu pare recalca el canvi que hi ha hagut en aquest sentit: “Fa uns anys era impensable que en el món de l’auditoria hi hagués una dona, era un món d’homes. Ara, però, les grans empreses auditores veuen que realment necessiten el sector femení. També succeeix el mateix en d’altres sectors. És un procés irreversible.”

La construcció és un dels sectors en què el Gabinet Oliva es dedica a assessorar i a realitzar auditories. El senyor Josep Oliva reconeix que ha estat difícil que els empresaris tinguessin consciència de les seves responsabilitats fiscals. “La fiscalitat és un factor més dels negocis, s’hi ha d’entrar, no es pot bandejar. Ara bé, l’efecte del cost encara hi és: pel que fa a les auditories, per alguns continuem sent un cost més. No se’ns veu com una necessitat.”

De totes maneres, les auditories s’han de fer. “Els escàndols que hi ha hagut en grans companyies auditores nord-americanes han fet que l’Administració i les normes fossin més exigents amb nosaltres i que, en definitiva, l’usuari també pogués ser-ho. Això ha ajudat que tothom fes les coses millor i d’alguna manera ha estat a fi de bé.”

L’àmplia experiència del senyor Oliva abasta empreses petites i mitjanes de tot tipus, entre les quals hi ha les dedicades a promocions i construccions, que es diferencien bastant de les empreses d’altres sectors. “Per exemple, fer taps de suro és relativament senzill, però resulta que en aquests moments, amb la globalització, els fabricants de taps ho estan passant malament. Els industrials portuguesos estan absorbint tot el mercat, de manera que aquí deixem de ser competitius quant a quantitats i capacitats. La fabricació és fàcil, però ara hi ha un mercat molt més agressiu. Pel que fa a la construcció i la promoció, hi ha hagut moments en què els marges no han tingut sostre, i una indústria sempre n’ha de tenir. Portar a terme una obra no és fàcil, cal unir tota una sèrie d’elements com el factor humà i els condicionants industrials, i coordinar tot això no és pas senzill. A més a més, ara tothom està pendent de la construcció, des de les administracions fins als sindicats.”

Des del punt de vista de l’economista, el senyor Josep Oliva opina que la bombolla immobiliària que hem viscut aquests deu anys darrers és el cicle de més bonança que hi ha hagut en la construcció. “Possiblement sigui perquè s’hi han injectat molts diners provinents de les entitats financeres, les quals no han seguit unes normes que ja tenien preestablertes, com són unes garanties mínimes de com s’han de fer segons quines operacions. No s’ha regulat en cap sentit. Amb aquest període de bonança, vàrem passar de fer força obres de protecció oficial a no fer-ne gairebé cap.”

No només ha estat un problema d’aquestes entitats, sinó que també hi ha una responsabilitat evident de les administracions. “Els ajuntaments han gastat tots els recursos que en principi estaven destinats a la construcció o a habitatges socials, i finalment no els hi han destinat. Existeix una certa incertesa sobre el destí final d’aquests diners. No s’ha controlat prou què se n’ha fet. Un altre factor que ha influït en el creixement del sector ha estat el triomf del capitalisme més salvatge que hi ha hagut fins ara, en què les entitats han donat moltes facilitats perquè anaven entrant diners. Hi ha hagut gent que estava disposada a pagar els preus que es demanaven, però el mercat mateix es regula amb el temps. Aquesta situació ha durat massa temps, i ara en pagarem les conseqüències.” Un escenari que no només vaticina aquest reconegut economista, sinó també d’altres professionals del sector.

El senyor Josep Oliva alerta sobre el perill que no es controli prou i que no hi hagi un equilibri urbanístic. “Cal que les entitats locals sàpiguen què és el que volen planificar. Hi ha d’haver una planificació estudiada pensant en els ciutadans, pensant en uns creixements controlats. Fins ara no ha succeït així.”

Quant a un futur pròxim, no creu que els preus baixin, especialment els de les promocions noves. “Pot haver-hi un matís a la baixa, però les oportunitats vindran d’allò que no és nou. Per un costat, hi haurà una davallada de preus, i, per un altre, els immobles que estiguin ben situats, els que siguin nous, no baixaran. Aquesta és una de les conseqüències de poder comprar sense diners.”

Pel que fa al sector immobiliari, el Gabinet Oliva audita tant empreses constructores que realitzen obra pública com promotores que fan obres privades. “Verifiquem els comptes de les constructores d’obra pública, i en aquest sentit van funcionant i van fent.”

De totes maneres, el senyor Oliva opina que l’Administració hauria de restar al marge de la construcció. “L’Administració exigeix molt als empresaris, que són els responsables íntegres que tot funcioni com cal, i les lleis i la seva interpretació a vegades no són prou clares. A més, el pagament d’impostos s’hauria de contraposar amb una bona gestió de la despesa pública. De la mateixa manera que les nostres empreses tenen inspeccions a tots els nivells, l’administració local, l’autonòmica i l’estatal també haurien d’auditar-se, haurien d’estar més controlades. En el sector de la construcció hi ha molta imposició, en el sector immobiliari hi ha molta imposició, i totes les administracions cobren de cada obra, de cada promoció, de cada venda. Si ara baixen aquests ingressos i els empresaris han de baixar les seves despeses, l’Administració hauria de destinar menys diners als seus pressupostos. També s’ha de readaptar. I això ens fa qüestionar quin control de la despesa pública hi ha, quin rigor hi ha i què s’ha de fer.”

El senyor Josep Oliva està orgullós de pertànyer a una generació que ha participat en la incorporació del nostre país a Europa. “En el meu cas, ho he fet col·laborant amb petits i mitjans empresaris perquè fossin més competitius a nivell europeu, perquè entressin dins de la dinàmica del món global. Hem estat encantats de poder participar-hi i esperem que les noves generacions continuïn aquesta labor.”