Text del 05/01/10
“El 1890 el meu besavi, Domingo Pujadas, va fundar l’empresa. Avui, el gruix de la gamma dels nostres productes és la fabricació d’adhesius per al sector alimentari, per a tabac, per a paper, etc.”
“És més fàcil vendre un nou producte a un client antic que introduir-te a un nou sector”
“L’empresari que no hagi diversificat i que depengui dels bancs avui ho té difícil”
“Per tenir un veritable Estat del Benestar ha d’existir una regulació laboral similar a la dels països nòrdics, malgrat el perill d’abusos i l’altíssim impost de renda (55%)”
“Vaig ser diputat de UCD durant tres anys i vull retre homenatge a Adolfo Suárez, un gran home que va posar al dia, en tres anys, un país que portava, pel cap baix, quatre dècades de retard”
L’expresident i actual accionista de PJM Pujadas, S.A., el lletrat Josep Pujadas i Domingo, va entrar a aquesta empresa familiar el 1953, però els orígens de l’entitat es remunten més enllà. “El 1890 el meu besavi, Domingo Pujadas, va fundar l’empresa, llavors dedicada a la comercialització de productes químics industrials.”
El 1915 va haver-hi una ampliació de les seves activitats i es van iniciar en la fabricació d’olis sulfonats, de suavitzants i d’auxiliars per a la indústria del tèxtil, de la pelleteria i del paper, sense deixar de banda la distribució. “Actualment, de la direcció de la companyia s’encarrega el meu germà petit, Manuel, i de la part executiva, la cinquena generació de la família. Som una empresa de 120 anys que encara continua viva, tot i haver estat sempre d’una mida petita. Quan van posar-m’hi al capdavant, em vaig trobar amb una fàbrica de principis de segle, on es fabricaven 500 tones de productes especialitzats a l’any. Avui en fabriquem 3.000.”
A la dècada dels 60 començaren la fabricació d’adhesius industrials i, l’any 1966, inauguraren una nova fàbrica a Barcelona. “L’evolució és inevitable. Un bon dia li vaig dir al meu pare que havíem de fer una fàbrica nova malgrat que allò suposés hipotecar-nos per primer cop a la nostra història; el pare fou molt rebec però, finalment, vam fer la inversió. També vam començar a contractar persones externes a la família, i així superàrem un moment difícil. Sovint cal fer sacrificis per millorar. Ara tenim fàbrica i oficines a la localitat de Rubí, amb 16.000 m2 de terreny (5.000 m2 edificats), 21 treballadors i 14 reactors.”
La línea de productes que en l’actualitat tracta PJM Pujadas, S.A., “va des de la fabricació d’adhesius per a aplicacions com etiquetatge, formació de caixes i safates per al sector alimentari, grapes, adhesius per a la manipulació de paper tissú i per al tabac, així com l’encolatge d’ordit per a encoladores i telers, passant per la distribució de colorants i auxiliars per a pells. Mentre estudiava màrqueting als Estats Units, em vaig posar en contacte amb una nova empresa que ens donà la llicència per fabricar adhesius per al tabac; oferim una gamma complerta d’adhesius per a la fabricació del filtre, el cigarret, el paquet, el precinte, l’enfardalladora i la caixa, per a qualsevol tipus de màquina, velocitat i paper. Avui aquest és el gruix de la gamma dels nostres productes. Primer vam fer sulfatacions i saponificacions, després ens vam convertir en formuladors i ara també fem síntesi: fabriquem resines polièsters i polimeritzem acetat de vinil. Ens hem anat tecnificant. Gràcies a aquest vessant hem pogut afrontar la mort del tèxtil i de les pells al nostre país.”
Tres línies fonamentals han fet perdurar PJM Pujadas, S.A., al llarg del temps: “Primer, haver tractat l’empresa com si fos un fill més. Aquest és un dels avantatges d’una empresa de caire familiar, tot i que, sovint, es pugui veure afectada per certs afers personals que li són negatius. En segon lloc, hem tingut clar que, sent petits, és impossible lluitar contra les grans companyies del mateix sector amb les seves mateixes armes, així que el nostre camí s’ha dirigit cap a l’especialització i el servei personalitzat vers el client (vendor-partner). El nostre objectiu és donar un servei tècnic i comercial que les multinacionals no poden oferir. I el tercer punt ha estat tenir unes finances sòlides per comprar volums relativament petits pagant al comptat. D’aquesta manera, les compres surten quasi tan bé de preu com comprant grans volums.”
També és important una política empresarial basada en la diversificació de mercats i productes. “El 1982 em van aconsellar que em dediqués a l’exportació pel fet de parlar diversos idiomes. Així és que obrírem el mercat exterior, coincidint amb els inicis de la democràcia. Avui un 60% o 70% de les nostres vendes és a mercats forans, a 29 països d’arreu del món: Dubayy, França, Regne Unit, Itàlia, Portugal, Bèlgica, Brasil, Romania, Turquia, Cuba, Zimbabwe… El principi de creixement sempre l’hem tingut molt clar: és més fàcil vendre un nou producte a un client antic que introduir-te a un nou sector. Sempre oferim les innovacions a la clientela fidel que confia en nosaltres i en el nostre criteri.”
D’aquí que el 30% de la plantilla siguin tècnics dedicats a la recerca i producció de nous productes. “No podem fer investigació de base perquè no som prou grans. Però sí que fem recerca aplicada i, quan cal, treballem amb llicències estrangeres pagant royalties, és a dir, quan nosaltres no podem arribar a certs nivells d’investigació.”
El pas següent és la comercialització dels nous productes. “Oferir un producte nou a vegades és molt complicat perquè la primera reacció del client sol ser de rebuig. El director de producció sempre aposta per les novetats, però les ha de sospesar el cap de compres, i aquí comencen les negociacions. El màrqueting de productes industrials està subjecte a cinc influències: producció, investigació, compres, finances i sovint direcció general.”
La crisi actual no ha afectat gaire l’empresa, “gràcies sobretot a la nostra política de diversificació i al fet que no tenim problemes financers. Qui no hagi diversificat i qui depengui dels bancs avui ho té difícil. Quan he patit moments complicats m’esforço a pensar en el besavi, l’avi i el pare. Tots van tirar endavant, malgrat haver viscut diferents guerres, i això em dóna força. Quan ets empresari, constantment te l’has d’estar jugant.”
Les mesures dels governs centrals han de ser anticícliques. “L’Administració ha d’intervenir més en la sort de les persones aturades. El cas dels països nòrdics és l’exemple més avançat que conec quant a relacions socials: es cobra l’atur mentre no es tingui feina i alhora es fan classes obligatòries de formació. Per tenir un veritable Estat del Benestar ha d’existir aquesta regulació, malgrat el perill d’abusos i l’altíssim impost de renda (55%). A més, ara els bancs no donen crèdits, però van ser ells, amb ajuda del Govern, prenent mesures pro-cícliques, els responsables d’aquest boom econòmic, en gran part fals, que hem viscut. Ara correm el perill de creure que el pitjor ja ha passat i que el Govern elimini els ajuts quan encara l’economia real no s’ha solucionat.”
Un altre tema pendent és el cost dels acomiadaments. “Fa uns cinc anys vam fer una petita reestructuració de personal, però, malgrat només acomiadar cinc persones, va costar molts diners a l’empresa. Cal flexibilitzar el mercat laboral encara que sigui una mesura impopular, imitant els països nòrdics.”
Josep Pujadas ha combinat la seva tasca dins l’empresa familiar amb la docència de màrqueting i la política. “Vaig ser diputat tres anys a Madrid per UCD i vaig viure el 23-F. Vull retre homenatge a Adolfo Suárez, un gran home que va posar al dia, en tres anys, un país que portava, pel cap baix, quatre dècades de retard. A ell devem una constitució i uns pactes economicsocials, els de La Moncloa, per consens, entre moltes altres coses.”
