Texto del 22-12-2009
Fabriquem i venem roba de senyora enfocada a talla gran, un mercat abans molt deixat de la mà de Déu a Espanya. Parlem de talles complertes, per a la majoria de les dones que veiem pel carrer, no de roba per a gent obesa.
Controlem tot el procés de fabricació i tenim informació diària i directa d’allò que passa a les nostres botigues. A més, comptem amb transport i magatzem propis. Això ens permet molta agilitat.
El problema de la deslocalització –i de la inacció dels successius governs– és que s’ha destruït el teixit industrial tèxtil que teníem.
La crisi no ens ha de fer por. De fet, hem de veure-la com una oportunitat. Molta gent es quedarà pel camí, però els que no ens hi quedarem, sortirem reforçats.
Manuel Dengra Buendia i Lolín Majá Ferrer s’iniciaren de ben joves en la venda ambulant resseguint els mercats de l’àrea de Barcelona. “Teníem 19 i 17 anys respectivament.”
Temps després, i durant uns quants anys, van fer de majoristes per a les galeries del port de Barcelona. L’evolució del mercat els va portar a fundar la cadena La Tienda de Lolín. “Era l’any 1986. Que avui dia un negoci estigui a punt de fer un quart de segle, sobretot en el sector del comerç, on les grans cadenes han anat absorbint els petits establiments, ja és motiu de satisfacció.”
El mercat de La Tienda de Lolín està focalitzat a Catalunya. “La idea és seguir creixent aquí. Pel que fa a l’expansió a la resta d’Espanya, dependrà bastant de com sortim d’aquesta crisi.”
El gran avantatge de la seva empresa, el seu valor afegit, és el control total del procés. “Fabriquem i venem alhora, i tenim informació diària i directa d’allò que passa a les nostres botigues. Coneixem les sensacions de les clientes, en part gràcies a les targetes de fidelització de la clientela, que ens aporten un flux d’informació continu. Això fa que puguem reaccionar amb gran rapidesa a la demanda. Fabricar en previsió d’allò que es vendrà és un gran avantatge.”
La majoria de les botigues de La Tienda de Lolín –35– pertanyen a la família Dengra-Majá, però també tenen 10 franquiciades. “Començàrem a franquiciar a final del 2008. Ens agrada estar molt a sobre de les botigues, per això, quan se’ns va oferir la possibilitat d’expandir-nos territorialment, vam pensar que la millor fórmula per fer-ho era la franquícia.”
L’oferta de l’empresa ha sofert altres canvis amb els anys. “Al principi, La Tienda de Lolín venia gèneres de punt, fins que un bon dia –a finals els 90– vam veure que havíem de canviar el model de negoci; avui fabriquem i venem roba de senyora enfocada a talla gran, un mercat que estava molt deixat de la mà de Déu a Espanya. Estem parlant de talles complertes, per a la majoria de les dones que veiem pel carrer, no de roba per a gent obesa.”
Un dels factors d’èxit de La Tienda de Lolín és que ven a preus molt raonables. “La poca oferta que hi havia abans de talles grans se centrava en botigues molt especialitzades, a preus abusius. La seva lògica era: a més roba, més cara. Nosaltres hem invertit aquesta tendència. Estem venent a meitat de preu que ells, cosa que permet a les nostres clientes més accessibilitat i varietat. A més, hem demostrat que es poden fer productes assequibles sense necessitat de fabricar a la Xina.”
La Tienda de Lolín és una empresa familiar on treballen estretament dues generacions. “Estem ubicats a una nau de Granollers on tenim el Departament de Disseny i Tall. L’únic que subcontractem a tallers externs és la confecció. Això ens permet controlar tot el procés de fabricació, de manera que, des que tenim una idea fins que el producte arriba a les botigues, poden passar només 15 dies; una agilitat i una vigilància que no tindríem si fabriquéssim a l’Àsia.”
De fet, molts empresaris tèxtils s’estan penedint de la seva aventura asiàtica. “El problema de la deslocalització –i de la inacció dels successius governs– és que s’ha destruït el teixit industrial que teníem. Han tancat molts fabricants de botons, de cremalleres, de teixit… Trobar matèria primera és una de les nostres principals dificultats.”
En aquest sentit, l’empresa aposta per mantenir-se com més independent, millor. “Comptem amb transport i magatzem propis, cosa que també ens dóna molta agilitat.”
La Tienda de Lolín no para d’innovar i diversificar. “No treballem per temporades, sinó que, diàriament, fem articles nous. Ens inspirem molt realitzant variacions sobre col·leccions de temporades anteriors. El patronatge i el disseny no canvien tant d’un any a l’altre: canvien els acabats o els colors de moda.”
El fet de dedicar-se a un sector del públic normalment oblidat per les grans marques els resulta molt gratificant. “Les nostres clientes ens estan agraïdes, perquè, a la pràctica, la roba que els fem és a mida, individualitzada, ja que sempre busquem l’harmonia del conjunt. A vegades ens diuen: Vosaltres no feu roba, feu miracles!”
L’agraïment de la clientela ha desembocat en una mena de club social de La Tienda Lolín. “És una clientela formada per dones de 35 o 40 anys en amunt. No fem talles grans per a noies, sinó per a senyores, i això crea certa afinitat entre elles. Només una dada: tenim 240.000 targetes de fidelització. Això vol dir que el mateix número de senyores ens han comprat, com a mínim, una vegada. D’aquestes clientes, almenys la meitat ens compra dues vegades l’any.”
Una base de dades sobre la clientela és un element cada vegada més bàsic. “A partir de les dades que tenim, podem saber si obrir una botiga a una determinada població és negoci o no.”
La crisi i totes les seves ramificacions afecten La Tienda de Lolín com afecten tota la societat. Tot i així, no s’intimiden. “La setmana passada vam inaugurar una botiga a Sant Cugat, que era una vella aspiració. L’oportunitat ens ha sorgit ara i l’hem aprofitada. La crisi no ens ha de fer por. Per què esperar esdeveniments a veure com evoluciona? Les crisis són oportunitats. Desgraciadament, es queda molta gent pel camí, entre ells proveïdors nostres, però els que no ens hi quedarem, sortirem reforçats.”
El paper que el Govern jugarà en la sortida de la crisi desperta el seu escepticisme. “Els empresaris ens haurem d’espavilar tots sols. Els polítics estan en una altra guerra. La petita i mitjana empresa, sobretot la catalana, hauria de ser més ajudada que mai i està sent la gran oblidada. Intentar fer alguna gestió al respecte és perdre el temps.”
Quant a la flexibilitat laboral, “tenim 118 empleats. Amb el 90% gaudim d’una relació excel·lent, però ara mateix hi ha quatre persones de baixa no justificada: provadament no justificada. Ens estan prenent el pèl a nosaltres com a empresa, a la Seguretat Social com a Administració i als altres treballadors com a companys.”
Però la llei no els permet despatxar-los. “La llei, però, sí que els permet a ells agafar una baixa de dos o tres dies sense justificar o estar de baixa sis mesos per uns simples galindons. L’únic que busquen és que els fem fora a canvi d’una indemnització de 45 dies per any. El bon treballador, en canvi, no vol això: vol una estabilitat econòmica i una feina que conegui i faci bé.”
A La Tienda de Lolín ja saben què significa no comptar amb l’ajut dels bancs. “El tèxtil, com que no és un sector emergent, ja fa més de 10 anys que no rep finançament bancari. Ens hem acostumat a tirar endavant pràcticament sense l’ajut dels bancs. No tenim pòlisses ni línies de crèdit.”
Pel que fa al futur de l’entitat, a l’experiència dels pares cal afegir-hi l’entusiasme dels fills, Lolín i Manel Dengra Majá. “De més joves, els nostre fills no volien saber res del negoci, però, quan va fer falta, van assumir la responsabilitat; avui és un goig tenir cada dia contacte directe amb ells. Que segueixin la nostra estela és un orgull… i una sort.”
