Text del 21-09-2009
“Ni l’Estat ni la banca tenen l’obligació d’ajudar les empreses mal gestionades”
.
Distform és una empresa fundada l’any 1991 i dedicada a la fabricació d’equipaments en acer inoxidable per a cuines professionals i autoserveis. El seu director general és Josep Ramon Subirà i Caselles. “Vaig ser un dels dos fundadors; jo portava els aspectes tècnics i l’altre soci, els comercials. Fa uns sis anys li vaig comprar la seva part. Ara estic sol al capdavant.”
Distform començà com un petit taller amb una plantilla de quatre o cinc persones. “Fèiem taules de cuina a mida: era tot molt artesà. La matèria primera per a la fabricació d’aquestes taules sempre ha estat l’acer inoxidable, perquè les cuines industrials han de ser d’un material no porós.”
Una producció tan artesanal no afavoria el creixement de l’empresa. “Llavors decidírem fabricar productes estandarditzats. Va ser, clarament, el gran salt qualitatiu.”
En l’actualitat, la clientela de Distform acostumen a ser empreses distribuïdores, que són les que venen a l’usuari final (restaurants, bars o cafeteries). “A tall d’exemple, ara hem fet el menjador dels treballadors de la nova terminal de l’aeroport de Barcelona, o també tenim algun client exòtic: la taula d’experiments del programa de televisió El Hormiguero és nostra. Malgrat això, no tractar directament amb els usuaris finals és un handicap que en el futur volem resoldre. I no és que treballar amb distribuïdors no sigui un bon sistema, sinó que cal perfeccionar-lo: distribuïdors i fabricants hem de funcionar més com un equip.”
Amb el temps, Distform ha anat ampliant la seva línia de productes. “Tenim oferta per al manteniment d’aliments, línies de self-service, de bufet… Hem passat de productes rígids i inerts a productes amb més valor afegit, més tecnificats.”
De moment, el 90% de les seves fabricacions s’apliquen en el camp de la restauració. “La nostra especialitat són els productes relacionats amb l’elaboració i el manteniment del menjar. Els productes de cocció d’aliments encara no els toquem.”
En el futur, però, Distform no descarta a entrar en el camp mèdic o dels laboratoris. “L’acer inoxidable encara està en expansió.”
Un element clau per treballar amb acer inoxidable és el làser. “És molt ràpid i precís, i fa un tall molt net, sense rebaves. És també més segur per a l’operari, perquè va molt protegit i gairebé tot el procés està automatitzat. Avui, si no et tecnifiques ho tens molt malament per competir.”
Distform dóna feina a 70 persones. El creixement de l’empresa no ha estat improvisat ni espontani. “Sempre he tingut clar cap a on volia anar, però mantenir una empresa amb tants treballadors no és fàcil, sobretot si la teva competència juga amb avantatges. Ho dic perquè hi ha empreses d’altres comunitats autònomes que gaudeixen de subvencions i condicions fiscals millors que les de Catalunya.”
Per això Distform s’ha dotat d’un departament de R+D. “S’ha d’assumir el cost que representa tenir un grup d’enginyers que no produeixin, que es dediquin a pensar, tant si s’equivoquen com si l’encerten. Això exigeix molta paciència, però si no innoves, ets un més, i si ets un més, no triomfes. Sempre cal anar més enllà de les necessitats dels clients perquè la sorpresa és un dels factors de l’èxit. Quan comences tens l’obligació d’anar sobre segur però, quan ja estàs consolidat, has de ser creatiu i empènyer el progrés.”
La publicitat també és molt important. “El màrqueting i el R+D són els factors més importants per augmentar la competitivitat, i que creen marca. Un fullet o un catàleg poc professionals poden posar en evidència tota una empresa. Els clients moltes vegades no compren la qualitat d’un producte, sinó la percepció i la imatge que en tenen.”
Una altra de les claus de l’èxit de Distform és el seu servei ràpid. “Servim un producte en 24 o 48 hores. També juga a favor de la nostra rapidesa tenir un estoc molt gran, gràcies a un magatzem de més de 2.500 m2, i al fet que la fabricació funcioni les 24 hores, amb tres torns de treball.”
Un altre valor afegit és que el mobiliari de Distform és modular. “Els nostres mobles estandarditzats són mòduls combinables mecànicament i harmònicament, formen una unitat d’estil i d’acabats, de manera que es pot muntar una cuina completa amb ells.”
El mercat de Distform és bàsicament peninsular. “Treballem a tot Espanya i també a Portugal. Hem fet algun intent d’expansió a França, però és un esforç titànic, tot i que no desistirem. L’exportació és una altra de les nostres assignatures pendents.”
Distform compta amb agents comercials que es reparteixen les zones d’implantació. “Alguns són agents propis i altres, agents multicartera.”
Un dels factors que ha ajudat a sortir ràpidament de l’actual crisi a alguns països és el fet que la seva economia es basa en grans empreses. Catalunya, en canvi, és un país de PIME, moltes familiars. “Això fa que no tinguem grans empreses, i encara menys multinacionals. És evident que una empresa mitjana té avantatges, però en el futur hauríem de tendir a l’acumulació de capitals i forces.”
Distform no ha patit un dels aspectes més crus de la crisi: la política de restricció de crèdits. “La crisi, però, ens ha afectat, en el sentit que venem menys. Però, com no hem actuat mai per sobre de les nostres possibilitats, ens hem pogut autofinançar.”
A parer del senyor Subirà, moltes de les empreses que ara es queixen dels bancs haurien de fer autocrítica. “Abunden entre elles les que rebenten preus i treballen amb uns marges massa petits, i és clar, així no poden funcionar. Són empreses perennement sotmeses a les pòlisses bancàries i als crèdits, lligades als bancs. Les empreses han de tenir un fons de maniobra. Ni l’Estat ni la banca tenen obligació d’ajudar empreses mal gestionades.”
Tanmateix, el gran mal de l’economia espanyola és el fet que “som l’únic país que demonitza els seus empresaris. No se’ns valora, quan les nostres empreses haurien de ser un motiu d’orgull. Si no es fa pedagogia en aquest sentit i s’implementa un pacte social que ens atorgui la importància que tenim, mai progressarem.”
