Srs. Josep Rull Cardó i Josep Maria Moix Fabregat
Srs. Josep Rull Cardó i Josep Maria Moix Fabregat
PC, 19è VOLUM. Impuls immobiliari

JOSEP RULL CARDÓ, JOSEP MARIA MOIX FABREGAT

NOXIFER, S.L.

Text del 2008

“La imaginació ens fa fer les coses, i quan tenim un objectiu assolit ja en busquem un altre”

Els senyors Josep Rull Cardó i Josep Maria Moix Fabregat, joves emprenedors que van saber créixer d’una manera eficient esperonats per l’afany de superació, són els propietaris i gerents de l’empresa Noxifer, S.L. des de fa 18 anys. “Ens vam formar en un taller de construcció de maquinària. Una vegada finalitzada la formació professional, vàrem aprendre l’ofici, i, després, ens establírem pel nostre compte.”

Així va néixer la societat Noxifer, S.L., una de les empreses de l’Estat espanyol especialitzades en el sector de la fabricació de maquinària de formigó prefabricat. Els propietaris de Noxifer, S.L. són una bona mostra de com començar des de zero i donar embranzida a una idea innovadora. Vam aprendre a treballar el ferro amb les màquines d’aquell temps. Després vam obrir un taller de reparació de maquinària industrial, i, a poc a poc, a causa de la indústria circumdant, ens vam especialitzar en la construcció i reparació de la maquinària del formigó prefabricat. D’aquí ve la nostra activitat actual dins del sector de la construcció.”

La companyia, formada ja per una plantilla de 30 persones, té com a objectiu seguir amb el seu creixement i desenvolupament, sempre tenint en compte la gestió eficaç dels seus recursos. “El primer propòsit va ser crear la nostra pròpia empresa i guanyar-nos-hi la vida. Després, quan la societat tenia ja prou recursos propis per ésser autosuficient, vam contractar personal i vam assumir encàrrecs de diferents volums, fins que s’esdevingué un dia que ens arribava feina de tota mena. Quan ens vam establir, cercàrem ajuda exterior i ens vam especialitzar en allò que sabíem fer, per tal de créixer i delimitar una directriu única a l’empresa. Vam veure que el camp que realment coneixíem era el sector de la indústria prefabricada. I també on teníem els contactes.”

Després de prendre la decisió d’especialitzar-se, els senyors Rull Cardó i Moix Fabregat van reconduir l’empresa cap al sector de la construcció i, especialment, cap al del formigó prefabricat.

Prenent com a base la construcció prefabricada, Noxifer, S.L. es divideix en tres branques diferents però estretament relacionades: “La fabricació de maquinària per fer les peces dels motlles; la fabricació i comercialització de peces metàl·liques petites per subjectar les peces de formigó entre si, i la fabricació i distribució d’un altre producte, anomenat comercialment ‘CUBIX’, que s’utilitza com a encofrat per a l’arrencada de la fonamentació d’edificis industrials. Aquest producte es distribueix a les empreses d’obra civil que preparen les fonamentacions que actuen com a receptors d’on arrenca l’estructura prefabricada.”

La filosofia de treball de Josep Rull i Josep Maria Moix es basa en una recerca constant. “La imaginació ens fa fer les coses, i quan tenim un objectiu assolit, ja en busquem un altre. No ens estanquem. Quan hem de repetir una peça que ja hem fabricat, mirem com la podem millorar, busquem constantment l’optimització, el rendiment. Llavors sempre és diferent.”

L’entitat, conscient de les petites mancances tècniques, vetlla per garantir la qualitat de tots els productes que comercialitza. “Molts motlles, un cop s’han dissenyat, els portem a una enginyeria perquè en torni a calcular el funcionament o alguns elements febles, per tal que no hi hagi punts crítics.”

En l’actualitat, la fabricació de prefabricats és un sector que continua creixent gràcies a diversos factors, el principal dels quals és l’estalvi econòmic. “Avui, per sobre de tot, compten les consideracions econòmiques; el preu de les coses és el factor més determinant. Així, el preu per hora d’un operari cada cop és més car i hi ha uns càrrecs socials altíssims; existeix una pressió constant pel rendiment de la feina que es fa. Tot el que requereix molta mà d’obra afegida es tendeix a substituir, per això la construcció amb prefabricat continua en alça. A més a més, tots els processos productius del prefabricat són controlats mecànicament, amb la qual cosa es garanteixen tots els controls de qualitat que s’han d’assegurar en la construcció. En un procés industrialitzat és més senzill. Després hi ha els costos d’execució; una obra in situ tindrà un temps d’execució superior, que a més potser comportarà uns talls de carrers, uns permisos afegits… Uns costos i unes molèsties, en definitiva, que amb la construcció preindustrialitzada es poden reduir considerablement.”

Això no obstant, en la construcció de prefabricats hi ha certes limitacions: “D’una banda, els recursos a partir dels quals produïm són limitats. De l’altra, no estem capacitats per fabricar tot el que existeix. I, finalment, també és una realitat que falten professionals per treballar en aquest sector. La nostra professió està molt lligada a l’ofici de ferrer i l’aprenentatge dels oficis, avui en dia, és un problema.”

Però aquest problema no és pas exclusiu de l’àmbit del prefabricat, sinó que també existeix en d’altres com, per exemple, el de la fusta. “Sense voler qüestionar la tendència actual que els fills estudiïn una carrera universitària, el fet és que hi ha una sèrie de generacions que han pujat molt acomodades. Ningú no els ha ensenyat per què s’havia de treballar i molt menys de quina manera. Hi ha doncs problemes de producció perquè no sabem d’on treure la mà d’obra i la que ve de fora no està formada. Quan en fem l’anàlisi política veiem que les solucions que s’han pres no donen cap resultat a la pràctica. Anem en sentit contrari. Tots volem que el nostre fill tingui carrera i no donem importància a un ofici, que no és una carrera. Un ofici s’aprèn treballant.”

Un altre problema amb el qual es troben les mitjanes i petites empreses de Catalunya és la migradesa de les ajudes econòmiques i administratives per ajudar-les a créixer i a expandir-se en un moment determinat. “L’única vegada que sol·licitàrem un ajuda per ampliar el local ens van demanar una sèrie de requisits i després ens van denegar la subvenció. El CIDEM (Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial) fa molts anys ens va donar un ajut de 4.000 euros per a una millora en els llocs de treball. Però amb els tràmits burocràtics perds molt de temps i, amb això, la xarxa de petites empreses es va degradant. A més, hem d’afegir l’arribada de material importat a preus molt baixos.” La burocràcia administrativa és, per tant, un altre entrebanc que han de salvar les mitjanes i petites empreses immerses en el sector de la construcció.

Davant el començament d’un període de creixement econòmic com el que actualment viu el sector del prefabricat, els senyors Rull i Moix creuen que és necessari assentar unes bases que en facilitin la continuïtat. “S’ha d’assumir el creixement i aprofitar-lo. Això ho tenen molt clar tots els empresaris. Per tant, no s’hi han de posar entrebancs. No pots aturar una obra perquè falta instal·lar-hi algun element com un fanal. D’altra banda, als pobles petits, sobretot, s’ha d’incentivar la inversió d’empreses properes i no tant de les de l’exterior.”