FOTO PARA BASF ©VICENÇ LLURBA 29-01-2007 DIRECTIVOS BASF TARRAGONA
PC, 19è VOLUM. Impuls immobiliari

KARL-PETER BERCIO

BASF ESPANYOLA, S.L.

Text del 2008

Amb l’aplicació total dels productes BASF a la construcció, preveiem un estalvi energètic de més d’un 40%.

Karl-Peter Bercio, vicepresident i conseller delegat de BASF Espanyola, S.L., remarca que la química està arreu, ens envolta, és present pràcticament en tots els productes del nostre entorn, i que, lògicament, el sector de la construcció no és cap excepció. “Al contrari, n’és un gran client, el qual volem potenciar encara més. S’ha de tenir en compte que durant els últims anys el sector de la construcció ha crescut a Espanya molt per sobre de la mitjana europea i s’ha convertit en el principal motor econòmic del país.”

BASF, acrònim de Badische Anilin und Soda Fabril –Fàbrica Badense de Bicarbonat de Sodi i Anilina– va ser fundada l’any 1865 per Friedrich Engelhorn a la ciutat alemanya de Ludwigshafen. “Actualment, l’empresa es denomina BASF, The Chemical Company, i està considerada com una de les companyies industrials químiques capdavanteres en l’àmbit mundial, amb 95.000 empleats i més de 100 plantes productives en 38 països. Tan sols a la fàbrica central de Ludwigshafen hi treballen 32.000 persones, en un recinte de 10 km2.”

L’any 1969, BASF va instal·lar la primera planta de producció a Tarragona. “En la recerca de mercats amb costos adequats i mà d’obra especialitzada, es va apostar per Espanya, perquè era un país en creixement, amb nombroses possibilitats de demanda i molt ben ubicat des del punt de vista estratègic: a l’àrea del Mediterrani, fàcilment comunicat amb França, Itàlia, el nord d’Àfrica i els Estats Units. Després de diverses ampliacions, aquest complex petroquímic, on treballen prop de 900 persones, ha esdevingut un dels tres centres de producció integrada més importants de BASF a Europa.”

BASF Espanyola és una empresa especialitzada en la fabricació de productes químics per a nombrosos sectors, entre els quals destaquen l’automoció i la construcció. “Tret d’una petita part de fabricació agroquímica, com additius, herbicides i fertilitzants, tot el que es fabrica a Tarragona pot aplicar-se al sector de la construcció, des d’aïllants fins a pigments i vernissos o diversos productes per accelerar l’assecatge del ciment. A més, l’acord signat amb Degussa AG l’any 2006, mitjançant el qual BASF adquirí la divisió de química de la construcció d’aquesta multinacional, ens ha permès d’oferir les solucions més innovadores als nostres clients.” Arran d’aquesta associació, el negoci destinat exclusivament a la construcció es va centrar a la fàbrica BASF Constructions Chemicals, situada a Palau-Solità i Plegamans, on treballen 300 persones.

La investigació se centralitza a la fàbrica matriu alemanya. “Pel que fa a recerca, desenvolupament i innovació, el centre neuràlgic és a Ludwigshafen, on unes 8.000 persones treballen només en aquest vessant. Es tracta d’un laboratori gegant amb l’estructura suficient per poder compartir coneixements entre les diverses plantes.”

Amb tot, a Tarragona també hi ha alguna línia d’investigació, sobretot per millorar els sistemes de producció existents. “La investigació i recerca centrada a Catalunya es du a terme en col·laboració amb prestigiosos centres, com l’Institut Català d’Investigació Química, adscrit a la Universitat Rovira i Virgili, del qual BASF és patró.”

Una peça fonamental dins del Grup BASF és la pedagogia. “Una empresa que cada setmana descobreix nous productes i aplicacions, els quals generalment milloren els anteriors, ha de fer forçosament una pedagogia interna dirigida als empleats; no en va, a Tarragona s’imparteixen 55.000 hores de formació anual entre el personal de la companyia. La didàctica, però, s’ha d’adreçar també al client, la societat i l’Administració. És necessària perquè la gent entengui com, amb l’aplicació de determinats productes, es pot arribar a estalviar considerablement en la factura del consum energètic.”

BASF col·labora amb la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Institut Català del Sòl, en el projecte pilot Policity, el qual pretén crear un model sostenible per rehabilitar zones urbanes o per construir-ne de noves. “A principis de 2007 signàrem un conveni amb l’INCASOL per edificar una promoció de 112 pisos a Cerdanyola del Vallès destinats a protecció oficial o a lloguer per a joves. Aquests habitatges es construiran d’acord amb els criteris de l’ecoeficiència aconsellats per BASF, és a dir, aplicant materials propis i d’altres indústries de la manera que considerem més adequada per obtenir resultats òptims. Quan els pisos estiguin habitats, es farà un monitoratge de cinc dels habitatges per avaluar el rendiment i les qualitats dels materials. Amb l’aplicació total dels productes BASF a la construcció, preveiem un estalvi energètic d’un 40%. El més important d’aquest sistema, però, és que permet reduir les emissions de gasos contaminants i per tant col·labora en la protecció del medi ambient.”

El senyor Karl-Peter Bercio constata la falta de personal tècnic qualificat i reclama una millora de la formació professional. “Un dels problemes que afronten els departaments de personal d’empreses com BASF és la manca de mà d’obra qualificada, sobretot la relacionada amb la formació professional tècnica. Tenim serioses dificultats a l’hora de trobar tècnics amb coneixements qualificats per treballar a les plantes i per fer-se càrrec de la maquinària. En aquest aspecte, caldria que l’Administració s’adonés que si no es prenen les mesures adequades, en un període curt de temps es podria perdre la competitivitat de les empreses espanyoles.”

L’aposta de BASF pel que fa al sector de la construcció se centra en la sostenibilitat i l’eficiència energètica. “El nostre objectiu és promoure i consolidar la línia de nous productes perquè les obres siguin cada cop més sostenibles i ajudin a reduir els costos de l’energia que consumim. Hem de recordar que Espanya importa prop del 80% de l’energia que consumeix, davant del 50% de terme mitjà de la Unió Europea. Per tant, no podem permetre’ns el luxe de malbaratar-ne ni un bri.”